Un estudi posa en valor que Manresa té la trama comercial escampada per la ciutat

Manresa té una extensa malla de comerç. I amb bona salut. Són conclusions del primer «Mapa comercial» de la ciutat, encarregat per la Cambra de Comerç amb la col·laboració de l’Ajuntament i de la UBIC, i que ha elaborat la consultora Eixos.cat, del qual dissabte ja publicàvem les tesis principals. L’estudi, que ha comportat un treball de camp exhaustiu pel conjunt de la ciutat, conclou que la capital del Bages té el comerç més repartit pel conjunt de la ciutat que en altres municipis grans del país, com puguin ser Sabadell, Lleida o Reus. 

El mapa identifica un total de 13 eixos comercials, que s’estenen pels carrers Guimerà, Born, Passeig Pere III, Avinguda de les Bases, Muralla del Carme, carretera del Pont de Vilomara, Avinguda dels Dolors, Barcelona, Carretera Santpedor, Sallent, Vic, Cardona i Sant Cristòfol. Són vies que destaquen per tenir una elevada ocupació comercial(establiments oberts en relació al total disponible) i amb una oferta atractiva més enllà dels productes de consum quotidià. La distribució d’aquestes vies descriu gràficament l’estudi, doten la ciutat d’una «estructura comercial en forma d’espirall, amb els eixos comercials principals, les carreteres d’accés a la ciutat, formant braços al voltant d’un centre molt definit». Als espais entre els braços de l’espirall, apunta el mapa «hi trobem una malla comercial fina, però contínua, a mode de membrana. Una figura que dibuixa, imaginàriament, una «pota d’ànec amb membranes entre els dits».

De fet, els tretze eixos comercials agrupen un terç del total d’establiments en actiu, la qual cosa suposa que la resta s’escampa gairebé de manera uniforme pel conjunt de la ciutat. Una trama similar a la de Barcelona, diu David Nogué, fundador i director de l’observatori econòmic Eixos.cat, municipis que estenen la seva xarxa comercial «com una catifa». En altres, com Sabadell o Reus, a Catalunya, i en gran ciutats europees, com Londres o Munic, apunta Nogué, l’activitat comercial es concentra al llarg dels seus grans eixos i deixa la trama entre aquests destinada a un ús eminentment residencial. Són ciutats, diu Nogué, «que pateixen per omplir de comerç les vies entre eixos». Un desavantatge que no té Manresa, i que el director d’Eixos.cat aconsella mantenir i potenciar.

Per a Nogué, aquesta distribució comercial és una característica «mediterrània», que, en el cas de Manresa, s’adapta bé a l’entramat urbanístic «trencat, entrellaçat, com de trencadís». «La forma de la ciutat té molta importància en la distribució del comerç», diu Nogué.

L’estudi detalla que a Manresa hi ha 3.288 locals i naus comercials, dels quals 2.652 estan actius i, d’aquests, 2.410 ho estan amb activitat comercial. El recompte de locals buits és de 626. La densitat comercial de la ciutat és de més de 600 establiments per quilòmetre quadrat. Tot i que el mapa observa que l‘activitat comercial es concentra principalment al centre tradicional (del carrer Barcelona fins a plana de l’Om, tret de la part sud d’aquesta, zona, la que correspon al nucli antic, que l’estudi alerta que està en perill de «desertització») i a les vies d’accés a la ciutat. Hi ha força activitat comercial a tota la malla urbana, al voltant dels eixos principals i als espais entre eixos, la característica que singularitza la ciutat i la diferencia d’altres grans ciutats del país.

La comparativa

En un estudi publicat per la mateixa consultora l’any passat, un mapa comercial de la província encarregat per la Diputació de Barcelona, Manresa apareixia com la tercera ciutat de més de 50.000 habitants del territori amb un índex d’ocupació més elevat dels seus establiments comercials, amb el 85,11%, només per darrera de Sant Cugat del Vallès (88,74%) i Terrassa (86,89%). 

A més, la capital del Bages figurava en la primera posició quant a l’anomenat Índex d’Atracció Comercial (que estableix el percentatge de comerços de productes no quotidians -equipaments per a la persona,equipaments per a la llar i establiments de cultura i lleure- en relació al total de locals ocupats), amb un 35,11%. 

Quant al nombre d’establiments per cada 100 habitants, la capital del Bages figurava en aquell mapa en la penúltima posició entre aquest grup de ciutats grans de la demarcació, amb 1,41, només amb un millor registre que Sabadell (1,2).

Subscriu-te per seguir llegint