PÒDCAST | Les mossegades en infants petits

Les mossegades en infants petits són un fet normal, encara que com a pares i mares les visquem amb molta preocupació sobretot si és el nostre infant que les rep. Però conèixer-ne una mica millor els motius i que són, ens poden ajudar a estar una mica més tranquil·les, encara que evidentment a ningú li agradi veure com el seu fill surt de l’escola amb una queixalada a la galta.

Les mossegades i les empentes entre infants d’un a tres anys són la manera instintiva que els infants tenen de comunicar-se amb els altres infants. La manera que tenen d’expressar-se quan tenen alguna emoció que els neguiteja, com la gana, la son o la tristesa. Però també l’alegria i l’amor, dels petons a les mossegades hi va un pas molt petit, encara que a nosaltres com a adults ens sembli mentida. Però, potser sí que tenim més normalitzades les mossegades a la panxeta o a la galta d’un nadó, com una manera de jugar i fer-li moixaines. Aquest és un acte instintiu que en els adults és controlat però que en els infants, que no mesuren la força i que no tenen internalitzada la conseqüència dels seus actes, és massa forta i fa mal a qui les rep.

Les mossegades també serveixen els infants petits per agafar una joguina d’un altre infant o defensar-se si li volen prendre. Les mossegades segons quina sigui la reacció de l’adult els serveixen per cridar l’atenció, si quan mossego l’adult deixa tot el que està fent i ve a mi, doncs potser és una estratègia que aprendrà l’infant per cridar l’atenció de l’adult.

Els infants petits tenen el cervell reptilià, el més primari dels tres cervells, actiu, encara no tenen en funcionament el cervell racional i l’emocional, per tant, fan servir les estratègies de defensa i lluita que també tenien els nostres avantpassats, més primaris. Serà amb l’acompanyament de l’adult i amb el pas del temps, imprescindible perquè el seu cervell maduri, com anirà substituint les mossegades per paraules.

Les mestres de l’escola bressol tenen moltes estratègies per minimitzar el nombre de mossegades, per desviar l’atenció d’un infant vers un altre que és qui rep sempre les mossegades del primer. Però no tenen superpoders, no poden estar a dos llocs a la vegada i sovint només cal un segon perquè un infant mossegui a un altre.

Continuarà sense agradar-nos que el nostre fill o filla surti amb una mossegada marcada, però potser si tenim en compte tots aquests factors, deixarem de demanar per qui ha estat l’infant que l’ha mossegat, com si es tractés d’un agressor conscient dels seus actes. O potser de criticar a la mestra exigint-li atenció constant al nostre infant. Aquesta és una fase per la qual tots els infants han de passar, amb més o menys impulsivitat a l’hora d’actuar, però totalment natural, per la qual cosa no hem de jutjar, culpabilitzar i encara menys a castigar a un infant menor de 3 anys per mossegar. L’haurem d’acompanyar, dir-li que «no» amb fermesa, evitar la mossegada si podem, dir-li «li fas mal», «no li agrada», i donar-li alternatives, «estàs neguitós, sortim al jardí», «ves a saltar», «necessites una abraçada?», «explica-li amb paraules el que vols» malgrat que encara no sàpiga parlar gaire, anirem anticipant estratègies que quan estigui preparada podran substituir la mossegada.

Recorda que també pots escoltar el podcast a través del canal de Spotify de Regió7.