PÒDCAST | Com vivim el temps els adults, i com ho fan els nens?

La percepció del temps en infants i adults és molt diferent, i no tenir-ho en compte genera situacions de conflicte que sovint acaben amb nosaltres cridant i ells enfadats. Per evitar aquest tipus de conflictes o minimitzar-los, abordant-los d’una manera més respectuosa amb els nostres infants, hem de conèixer alguns aspectes sobre les diferents percepcions del temps. La vivència del present, de l’aquí i ara, és radical en els infants, com més petits més literal. Quan creus que no existeix més temps que el present, vius amb molta intensitat el que estàs fent en aquest moment. Els infants petits no tenen la capacitat d’anticipar i, per tant, de planificar el seu temps a partir d’accions futures. Si hem de marxar a l’escola, amb quina anticipació he de deixar de fer el que estic fent per fer tot el que necessito per arribar a l’escola a temps? 

Això és com demanar a un infant de 3 anys que faci una tesi doctoral, però si aquest fet ens fa riure perquè és lògicament incoherent, el primer no tant, i acabem creient que poden fer alguna cosa que els és impossible per la seva edat. Ens podem reconèixer cridant cada matí les mateixes coses: «deixa de jugar o acaba d’esmorzar que no arribarem a temps», «t’has de posar les sabates, rentar-te les dents, posar-te la jaqueta, agafar la motxilla i tenim 10 minuts caminant...». Nosaltres repetint cada dia les mateixes coses, i pensant que només per aquest fet els infants ja les haurien de tenir interioritzades. Perquè en el nostre temps d’adult ens sembla totalment lògic i el nostre cervell té la capacitat de fer una retroplanificació, per calcular quant de temps necessitem per fer totes les tasques que volem, per arribar a un lloc a una hora determinada, però hem de saber que els infants no. I encara més, no només no poden fer-ho, sinó que no encaixa amb la seva vivència del temps, no saben pensar en accions futures. I no serveix de res dir el mateix però cridant i enfadades, ans al contrari, els infants es bloquegen, o bé acabarem arrossegant el nostre fill o filla perquè faci totes aquestes coses en el temps que volem, o els hi farem nosaltres, o no les voldrà fer i es negarà en rodó o ens discutirà per tot. 

Hi ha certes coses que potser no podrem canviar, però n’hi ha moltes que sí. La primera és senzilla i un signe de respecte per als infants. No imposar-nos sempre, no imposar el nostre temps al seu. Si quan estan jugant volem demanar-los alguna cosa, esperem-nos, si no és urgent; no interrompem el seu joc per obligar-los a fer el que nosaltres volem, en el moment que nosaltres volem. Podem substituir-ho per una llista de coses a fer per tal que sigui el mateix infant que s’organitzi, en funció de l’edat el podem fer amb pictogrames i el podem acompanyar perquè aprengui a organitzar-se el seu propi temps.

El segon aspecte és ajudar-los a entendre l’anticipació, calculant amb ells el temps que podem destinar a les diferents activitats que han de fer per anar a dormir a la seva hora, sopar puntuals o arribar a l’escola a l’hora. Podem ajudar-los a calcular el temps amb un rellotge per a infants i fer que siguin ells mateixos qui es posin una alarma que els avisi de quan s’ha acabat el temps que havien previst. Una diferència molt important sobre aquesta estratègia és el control del temps que té el propi infant, que és ell o ella qui decideix i qui es fa també responsable, i que els adults minimitzem el nostre control i poder sobre ells.

Una tercera cosa que podem incorporar és decidir quin temps tindrà per decidir ella el que vol fer, dins la planificació de la nostra vida diària pensem a donar aquest temps per a elles mateixes. Si analitzem el seu dia, ens adonarem que la major part d’aquest temps ve marcat pel temps de l’adult, i sovint no tenim una altra opció, la conciliació laboral i familiar ho fan molt complicat. Però pensem-hi i busquem aquest temps propi de l’infant, serà una manera de minimitzar els conflictes, quan sigui el moment d’aturar alguna activitat per fer la que nosaltres volem, podem recórrer a aquest temps propi per donar-li una alternativa, on sí que serà possible que faci allò que vol. Prendre consciència de com de diferent funciona el cervell de l’adult i de l’infant ens facilitarà la criança respectuosa i ens evitarà malestars personals.

Recorda que també pots escoltar el pòdcast a través del canal de Spotify de Regió7.