Illa, Aragonès i Albiach pugnen al carrer pel vot progressista entre retrets mutus

La manifestació de l’1 de maig sempre ha comptat amb l’assistència de polítics però, si resulta que coincideix en campanya electoral, aquesta presència es dispara. Ahir els candidats Salvador Illa (PSC), Pere Aragonès (ERC) i Jéssica Albiach (Comuns) van acudir a la marxa sindical que s’ha convocat a Barcelona amb un objectiu clar: pugnar al carrer pel vot progressista. Aquesta vegada fins i tot s’ha fet notar Junts, un partit que no acostumava a fer gala d’aquesta protesta.

El més matiner va ser el president de la Generalitat i candidat d’ERC a la reelecció, Pere Aragonès, que a les 10 hores del matí va oficiar un míting davant l’estàtua de Francesc Layret, advocat i polític defensor del moviment obrer que va ser assassinat el 1920 per pistolers de la patronal. Com en una campanya, si el missatge és curt i contundent, molt millor, Aragonès es va presentar així: «Som el partit del treball!».

Els seus arguments van ser que el seu Govern ha lluitat per revertir les retallades públiques que s’arrossegaven de l’època d’Artur Mas a la Generalitat i també que ha treballat per aconseguir importants inversions industrials com la de Chery en els antics terrenys de Nissan. A més, va recordat que sota la seva administració, els índexs d’atur a Catalunya han disminuït. El seu discurs també ha comptat amb dues critiques cap al PSC i Junts: als primers, per estar «lliurats» a la Moncloa. Als segons, per estar «orgullosos de les retallades».

Si alguna cosa no es pot atribuir en aquests moments a la política catalana és crispació, almenys entre els partits d’esquerres. En l’epicentre de la manifestació, a la plaça d’Urquinaona de Barcelona, van coincidir tots i ho van fer amb esportivitat i fins i tot alguna mostra en privat de solidaritat per la falta d’hores de son que implica una campanya. Aragonès i Illa van arribar a encaixar-se la mà i a departir uns instants. També es va veure a altres càrrecs destacats tant d’ERC com del PSC com els consellers republicans Ester Capella i Roger Torrent, el president del partit, Oriol Junqueras, l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i la presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret.

En una altra cosa que van coincidir Aragonès i Illa és a exhibir sintonia amb els dos grans sindicats. Tant Camil Ros (UGT) com Javier Pacheco (CCOO) s’han deixat fotografiar una bona estona xerrant, per separat, amb el candidat republicà i amb el socialista. Tothom voldria que l’economia vagi millor, però la fotografia és de la d’uns sindicats amb bona relació tant amb el govern autonòmic -a través d’ERC- com amb l’estatal -a través del PSC i els Comuns-.

La reforma laboral

Els partits presents en la protesta han anat compareixent davant els mitjans de comunicació un a un i ordenadament. La líder dels Comuns, Jéssica Albiach, va aprofitar el seu torn per apel·lar a aquest votant fronterer que el seu partit sempre té amb el PSC, d’una banda, i amb ERC, per l’altre. Així, va tractar de convèncer a aquests votants de les bondats de la reforma laboral que va impulsar en el seu moment la vicepresidenta del Govern i líder de Sumar, Yolanda Díaz. Una reforma que, segons va recordar, «ERC va votar en contra». També va retreure als socialistes «les resistències» que en el seu moment van posar a l’augment del salari mínim.

Aquesta va ser una de les claus del debat d’ahir al centre de Barcelona: si els índexs d’atur són gràcies a la labor de la Generalitat o a la del Govern. És a dir, si són gràcies a ERC a Barcelona, o el PSOE i Sumar a Madrid. Ningú va contemplar que fos un mèrit compartit i tothom va intentar portar l’aigua cap al seu molí. Illa va defensar que si «mai abans hi ha hagut tanta gent treballant és per la reforma laboral», i va reclamar una oportunitat per al seu partit per «obrir una nova etapa» a Catalunya.