Alcaraz regna a Queen’s i torna al número 1

Alcaraz aconsegueix el cinquè títol de la temporada i l’onzè de la seva carrera

La victòria li torna el número 1 mundial, que arrabassa a Novak Djokovic per 80 punts

Jaume Pujol-Galceran

No podia ser millor. En el seu primer torneig d’herba de l’any, el tercer de la seva vida, Carlos Alcaraz ha inscrit el seu nom en el centenari palmarès de Queen’s, avantsala de Wimbledon, al derrotar a la final l’australià Alex de Minaur per 6-4 i 6-xxx. Una victòria doble perquè, a més, li torna el número 1 mundial, que arrabassa a Novak Djokovic per 80 punts.

Els dos tennistes han entrat a la pista amb les idees molt clares sobre com havien d’afrontar un partit que s’apuntava igualat i disputat com ho havia sigut ja fa un any a Barcelona, on De Minaur va deixar escapar dos ‘match ball’ amb 6-5 i sacada en poder seu i ha acabat cedint la derrota a Alcaraz després d’un error infantil, amb la pista oberta, i un cop genial del tennista murcià que ha salvat el ‘break’.

Buscar el ‘break’

Aquesta vegada, a l’herba, tots dos sabien que la defensa de la sacada i buscar l’oportunitat del ‘break’ seria decisiu. De Minaur i Alcaraz han mantingut la igualtat fins al 4-4, sense cap punt de ‘break’ i l’australià ha sigut el primer que ha tingut l’oportunitat de fer el ‘break’, a la mitja hora de joc, amb dos ‘break points’ que se li han escapat per centímetres, per un molest vent, la seva ànsia per rematar i per la lluita d’Alcaraz que l’ha obligat a jugar una bola més fins que l’ha fallat. Salvada la situació ‘in extremis’, el murcià no ha deixat escapar la primera que ha disposat per avançar-se 5-4 i rematar el set del seu costat en el següent joc amb un ‘ace’ final, després de 50 minuts de baralla.

Alcaraz aconsegueix el cinquè títol de la temporada i l’onzè de la seva carrera per convertir-se en el quart tennista espanyol que inscriu el seu nom en el centenari torneig de Queen’s després de Feliciano López (2017 i 2019), Rafael Nadal (2008) i Andreu Gimeno que va ser el primer a aconseguir-ho (1960).