Les penyes blaugranes de la Catalunya central constaten una caiguda dels abonaments pel canvi d’estadi

El Barça emprèn avui, contra el Cadis, l’exili d’enguany a l’Estadi Olímpic, que durarà tota la temporada 2023-24, que enfronta com a vigent campió. La ubicació (situat al bell mig de la muntanya de Montjuïc), dificulta l’arribada dels aficionats i, a l’hivern, farà molt més fred a les grades. I l’estadi, molt més petit i amb una pista d’atletisme que allunya els aficionats del camp (i fa que la visibilitat des de les grades més baixes sigui nul·la) han fet que molts socis, penyistes i aficionats culers entomin aquesta temporada amb menys ganes d’anar al camp a animar l’equip.

Al Bages, per exemple, el nombre d’abonats ha baixat tant entre els penyistes que, anteriorment, es feien diversos busos (les penyes de Manresa, Sant Fruitós o Sallent en feien habitualment) i ara, en canvi, només Manresa en farà un per a tot el Bages i Berguedà. La presidenta de la penya de Sallent, Cristina Fàbregas, explica que «la gran majoria de penyistes que eren abonats han agafat l’excedència que ens deixa fer el club». Una opinió compartida per la gran majoria de les penyes amb qui hem parlat, a excepció de la de Navàs que, en paraules del seu president Jaume Oliva, que explica que «la majoria ens aguanten l’abonament». Altres penyes, com la de Bagà, compren abonaments, que llavors donen als seus penyistes. La seva presidenta, Marta Montañà, explica que «normalment demanem cinc abonaments, però aquest any n’hem demanat quatre perquè creiem que seran més difícils de col·locar. Altres anys havíem de fer sorteig molts dies perquè més gent ens ho demanava, però aquest primer partit, dos abonaments els ocuparan membres de la Junta de la penya, que aniran a comprovar si es va més ràpid amb les escales o amb el bus, i a on estan posats els pàrquings dels busos pels penyistes. Els altres dos no els hem donat a ningú». 

Josep Gomáriz, president de la penya de Sant Vicenç de Castellet i una persona crítica amb la gestió del canvi de camp, creu que la desmobilització de l’afició és per un tema de mobilitat: «Anar a Montjuïc, que no puguis anar amb el teu cotxe, com estàvem acostumats a anar al Camp Nou, o bé aparcàvem en algun pàrquing d’allà a prop, si la gent que ja som una mica grans i que hem de caminar potser un quilòmetre, ho veiem per televisió i a casa». Anna Calvera, de la penya Cor de Catalunya, de Manresa, també ho relaciona amb que «a l’hivern fa tan fred» que, sobretot en la gent gran, no ve de gust anar-hi.

Ignasi Vallès, de Sant Joan de Vilatorrada, ho relaciona amb els costums: «El que va amb bus ja sap com ho ha de fer i els que anem amb cotxe ja tenim el nostre pàrquing, ja anem a prendre l’entrepà en un bar determinat... I ara, clar, ara tot és nou, hem d’anar veient com funcionarà. I el problema que hi ha és que al soci del Barça hi ha molta gent gran, i quan hi ha canvis, automàticament no volen», explica. 

A Santpedor, pràcticament tots els penyistes que tenien abonament l’han deixat. Ho explica el president, Toni Valverde, que diu que ell mateix també ha fet el pas i que no coneix cap membre de la seva penya que l’hagi mantingut, i l’argument que explica és el de «la visió de l’estadi olímpic de Lluís Companys per veure futbol és bastant limitada, és de molt lluny». També creu que una part de la culpa la té la junta del club, que no va administrar bé els preus (cal recordar que, en primera instància, els preus dels abonaments eren molt elevats, fins al punt que la junta de Laporta va haver de rectificar i rebaixar-los un 50%), una gestió que pot haver esgotat una part dels aficionats, tot i que creu que això no és un motiu massa important.

Anna Carreras, de la penya de la capital del Berguedà, sí que creu que «molta gent es va esverar amb els preus desorbitats del principi» i això va fer que no agafessin l’abonament, fins i tot quan van rebaixar-se els preus. A més, explica que molts penyistes que feien servir els abonaments que tenia la penya «ens han dit que no per la senzilla raó que no els agrada anar a Montjuïc. Llavors, clar, sí que la nostra situació canvia, perquè estàvem acostumats cada 15 dies a omplir un bus per anar al Camp Nou, I, clar, aquest any ens trobarem que, no sé, segurament cada partit, cada 15 dies, no tindrem gent per fer un bus». En aquells partits que no puguin fer un bus, com en el d’avui, aniran amb el bus de Manresa, que acollirà tot el Bages i Berguedà.

Tot i això, i a paraules de Ramon Barniol, el president de la penya d’Avià, els aficionats de les nostres comarques, com tots aquells que venen de més lluny, no tenen tant problema com aquelles persones que són de Barcelona, ja que «als autocars de les penyes són els únics cotxes que deixaran pujar» fins a prop de l’Estadi Olímpic. Tot i això, un col·lectiu que, com hem anat mencionant anteriorment, sí que estarà afectat per aquest canvi d’estadi és el de la gent gran. Barniol, que té 72 anys, ha decidit demanar l’excedència i, aquest any, veurà el Barça des de casa. «Ja no estic per aventures», assegura. Creu que els més joves s’adaptaran, però que la distància i el fred tiraran enrere a molta gent d’edat avançada. 

Disparitat d’opinions sobre la construcció del Nou Camp Nou

Mentre el Barça està jugant a l’Estadi Olímpic, el Camp Nou està sent desmuntat per una reforma integral. La reforma, que farà que l’estadi arribi als 105.000 espectadors, té partidaris i detractors, sobretot en el context econòmic, més aviat precari, que té el club.

Calvera opina, com la majoria de les opinions que hem recollit, que «no tenim més remei que pujar a l’Estadi Olímpic, perquè si el Camp Nou estem fent-lo nou, que ja ho havíem d’haver fet fa anys, però ho fan ara, doncs, bé, ens toca anar allà». En la mateixa línia es mou Fàbregas, que diu que «serà un enrenou allà dalt, però l'opció de jugar a l’Estadi Johan Cruyff no la veia viable, i val més anar a Montjuïc i que puguin fer l’estadi de cop».

Montañà és clara. «El Camp Nou s’havia de renovar, aquí no hi ha discussió. Estava molt malament. L’última vegada que hi vam estar plovia i va ser un caos. Era hora que hi hagués una iniciativa que remodelés l’estadi. Jugar a Montjuïc? Jo penso que era l’única solució que hi havia», opina. També Valverde creu que «no hi ha alternativa. Al moment que decideixes fer les obres al Camp Nou, el canvi és necessari. Alternatives pràcticament no n’hi ha. Hi havia anar a Cornellà, al camp de l’Espanyol, o a Montjuïc» i, òbviament, jugar a casa del rival de la ciutat no era opció. Oliva diu que ho troba bé, «si és perquè, a partir d’ara, les condicions del camp siguin més bones».  

Barniol també creu que les obres eren necessàries i opina que «no hi havia cap més solució. No podem jugar al camp de l’Espanyol. Per descomptat que no». Tot i així, és de la opinió que «la solució per molts socis no és bona», el que ha creat la situació ja mencionada dels abonaments. 

Des de Berga, Carreras creu que «si les coses haguessin anat com havien d’anar, clar, això ja hauria de fer temps i temps que estaria fet amb antigues directives. Montjuïc no és que sigui un lloc que personalment m’agradi, però suposo que tampoc hi havia massa llocs on triar».

Gomáriz, en canvi, és molt crític. «Em sembla molt malament. Jo veig que la gent no estan massa engrescats, ni molt menys, i em pregunto si era el moment oportú de fer les obres al Camp Nou o buscar algun altre sistema, com ha fet l’altre equip d’aquí a Espanya [el Reial Madrid] i no s’han hagut de moure de casa, i les obres es podrien haver fet per etapes. L’altre dia, al Gamper ja no hi havia massa gent. Bé, ja es va demostrar que hi anirà molt poca gent, i la gent que hi haurà seran turistes, gent de fora».

Vallès creu que «esportivament això pot afectar una mica, perquè l’Estadi Olímpic és molt més fred perquè hi ha la pista d’atletisme».

Optimisme en la part esportiva

Malgrat la decepció pel canvi d’estadi, els presidents de les penyes veuen amb optimisme la plantilla feta en aquest mercat, i creuen que el Barça pot aspirar a tot. Calvera creu que els blaugranes «tenen opcions de guanyar-ho tot». Altres, com Montañà, són més prudents i creuen que «a la Champions podem arribar més lluny, a unes semifinals ens podem plantar», però que l’equip encara no està preparat per aconseguir l'orelluda. 

Oliva fa una predicció amb un dard cap a l’arbitratge, després de la polèmica de la primera jornada: «Considero que a Europa farem més bon paper, i la Lliga es pot guanyar, sempre que se’ns deixi». Fàbregas opina que la plantilla és bona per lluitar per tot, malgrat que hi ha equips europeus que encara estan per sobre, i recalca que ella no volia el fitxatge de Neymar.  Barniol creu que «podem guanyar-ho tot, si el Xavi fa jugar als nanos joves», i creu que a la Champions té molta importància el factor sort. Valverde assegura que «Gündogan i Oriol Romeu són bons fitxatges, i Martínez és una incògnita», i que la temporada del Barça dependrà dels moments clau.

En general, tots asseguren que, aalmenys la Copa i la Lliga estan a l’abast del Barça, i creuen que l’equip farà un millor paper a Europa que les dues últimes campanyes. També avalen el mercat de fitxatges d’aquest estiu.

Subscriu-te per seguir llegint