Per què les jugadores volen fora els dirigents de la Federació de futbol?

A un arbre podrit cal treure-li les fruites pansides, i això és el que demanen les futbolistes de la selecció espanyola. Són molts anys de situacions inacceptables, de faltes de respecte i menyspreu de la majoria dels dirigents de la Reial Federació Espanyola cap a les jugadores. Ara, i després dels últims esdeveniments, la situació és insostenible. Per això, les futbolistes han demanat a l’ens federatiu canvis reals dins de la seva estructura i que persones que durant aquest temps les han coaccionat, mentit o menyspreat desapareguin de la seva vista.

Andreu Camps, màxim exponent del ‘rubialisme’

El primer acord al qual es va arribar durant la reunió de matinada entre les futbolistes i el CSD va ser la destitució d’Andreu Camps, secretari general de la Federació. La seva figura, controvertida i amb pocs adeptes fora de l’estructura de l’òrgan, va ser la primera que les futbolistes van assenyalar. Per la seva falta d’implicació, per la seva negativa a unes condicions laborals dignes i pels continus menyspreus a la seva condició de professionals.

Camps és una de les cares més visibles de la institució, ja que ocupa el càrrec de secretari general des que va ser proclamat en l’Assemblea General del 17 de maig del 2018. A més, el 2020 va ser reelegit. Des d’un principi va ser la mà dreta de Rubiales i va exercir com a ideòleg de moltes de les accions que han posat pals a les rodes en l’evolució i professionalització del futbol femení. L’última mostra la trobem en la llista de convocades de Montse Tomé, que va ser ideada per ell. A més, sempre s’ha mostrat dur amb les futbolistes en les negociacions i ha sigut l’autor de l’argumentari desagradable i agressiu que va tenir la Federació en l’inici del conflicte amb les jugadores. És més, Camps ha sigut un dels principals detractors de la creació de la Lliga F com a ens independent de la Federació i ha posat tota la seva cura a obstaculitzar el seu desenvolupament i creixement.

D’exemples n’hi ha molts, però un que deixa ben clar la posició de Camps respecte al futbol femení va passar fa uns quants anys. Les jugadores arribaven a la selecció i les seves samarretes no portaven el seu nom escrit a l’esquena. Costaven molts diners, deia. No era necessari invertir ni un euro més enllà de l’imprescindible en la selecció femenina, pensava l’actual secretari general de la Federació.

Cúpula hermètica i coaccions

La cúpula del ‘rubialisme’, no obstant, no es redueix només a Andreu Camps. Els alts dirigents de l’estament també han sigut còmplices o testimonis de situacions inacceptables en relació amb les futbolistes. Després del petó no consentit de Luis Rubiales a Jenni Hermoso en la celebració del Mundial d’Austràlia i Nova Zelanda, la maquinària va funcionar a marxes forçades i molts van ser els moviments interns per fugir d’estudi després de l’esdevingut. El primer va ser l’atribució a la jugadora d’unes declaracions exculpatòries que Jenni no havia pronunciat. També se li va reclamar participar en el vídeo on Rubiales va demanar disculpes. Ella s’hi va negar, tal com va fer Ivana Andrés, capitana de la selecció durant el Mundial.

Així ho va denunciar ella mateixa en un comunicat hores després, on es va anunciar que alguns responsables de la RFEF la van coaccionar perquè justifiqués públicament el petó i donés una aprovació. La mateixa jugadora, en la seva declaració davant el jutge que porta el cas a l’Audiència Nacional, va destacar que va arribar a sentir «fustigació» per part del president i el seu entorn per parlar públicament de l’ocorregut en favor de Rubiales.

Rubén Rivera, director de Màrqueting i Miguel García Caba, responsable de la comissió d’Integritat, són alguns dels noms propis d’aquestes actuacions i per això les futbolistes els han assenyalat.

Reestructuració profunda

En el seu comunicat previ a ser convocades, les futbolistes van ser meridianament clares amb els cinc punts que demanaven per tornar a vestir la samarreta de la selecció. «La reestructuració de l’organigrama de futbol femení, la reestructuració del gabinet de la presidència i secretaria general; la dimissió del president de la RFEF, la reestructuració de l’àrea de comunicació i màrqueting i la reestructuració de la direcció d’integritat», deien. D’aquests, només un s’ha complert, de moment. Rubiales ja no és president de la Federació i, després de la seva reunió amb Víctor Francos, president del CSD, alguns dels noms propis assenyalats comencen a entreveure el camí de sortida. Després de Camps, Rivera i Gacía Caba, prioritaris, n’hi ha d’altres que també han tingut un paper clau en moments durs i injustos per a les futbolistes.

Pablo García-Cuervo, director de comunicació, Albert Luque, director de la selecció espanyola, Javier Gómez Matallanas, portaveu de la RFEF, Francis Hernández, director de les seleccions inferiors, i Tomás González Cueto, assessor jurídic extern, són els noms que, tard o d’hora, veuran la seva posició en la Federació afectada per tots aquests esdeveniments, dels quals han format part.

Finalment, el nom de Montse Tomé, la seleccionadora nacional, segueix en entredit. I, després dels dos partits de la Nations League que jugarà la selecció (aquest divendres davant Suècia a Göteborg, i contra Suïssa dimarts a Còrdova), s’esperen reunions i moviments en relació amb el cos tècnic i a la figura de l’entrenadora.