Espanya goleja Suïssa amb la brillantor d’Aitana Bonmatí

Les grades del Nuevo Arcángel es van convertir en petites constel·lacions. Estrelles, esclats que tots aficionats van crear amb les llanternes dels seus telèfons. Brillava l’estadi, com en aquelles nits històriques al Camp Nou, amb aquesta comunió entre afició i futbolistes tan especial. Les jugadores van tornar a sentir el suport de la seva gent després de guanyar el Mundial. No havien jugat encara a Espanya amb l’estrella cosida al pit. I el retrobament no va poder ser millor. Golejada d’autoritat davant Suïssa (5-0) i nou cop sobre la taula.

Qui digui que el futbol femení no ven és que no va estar aquest dimarts al Nuevo Arcángel. Ni ho va veure per televisió, així com tampoc va reparar en el Mundial. Les futbolistes de la selecció, referents i líders, van tornar a demostrar que amb elles està la força de la gent, la passió per aquest esport i el respecte envers el paper de la dona en la societat. Una vegada més van respondre sobre la gespa, malgrat tots i contra tot. I, amb la pilota enganxadeta als peus, no hi ha qui les guanyi.

Ara que el futbol sembla haver-se quedat en un segon plat mentre la Federació és sotmesa a una minuciosa i necessària reestructuració, les campiones del món van haver de tornar a vestir-se amb la samarreta de la selecció per a l’últim partit d’aquesta finestra de la Nations League. I van sortir a guanyar-lo com elles saben fer-ho, amb empenta. Després d’oferir el trofeu aixecat a Austràlia i Nova Zelanda, la col·legiada va assenyalar l’inici del partit i, amb això, les futbolistes espanyoles es van cosir la pilota a les botes. La possessió era seva i el futbol també.

Es van divertir combinant aquí i allà, amb gran llibertat atesa la passivitat inicial de Suïssa, fins que Mariona es va plantar dins l’àrea després d’aprofitar un mal rebuig de Noelle Maritz, defensa suïssa, per rematar a plaer. Herzog va impedir en primera instància que la pilota traspassés la línia de gol, però Lucía García la va superar sense cap oposició. L’1-0 pujava al marcador i l’afició s’arrencava per fer l’onada a tot l’estadi. El Nuevo Arcángel es va convertir en una festa. Els aficionats van començar a abraçar-se i cridar, mentre ballaven al so de la música que retrunyia pels altaveus de l’estadi.

Brillantor i Pilota d’Or

Quan la pilota va tornar a rodar, l’estadi es va tornar màgia. Els 14.194 aficionats que omplien les grades van encendre les llanternes, a poc a poc, com qui pren les flames d’una xemeneia. Aquesta que et fa sentir llar, que et reconforta, que t’abraça. Aquests llums que van acompanyar les futbolistes en els moments complicats, o en els històrics, una vegada més van tornar a encendre’s per assenyalar que arriba el final del túnel.

I, com no podia ser de cap altra manera, les jugadores de la selecció van retornar tot el carinyo a base de gols. En concret, de la futbolista que està destinada a escriure el seu nom a la pròxima Pilota d’Or. Aitana Bonmatí, en l’afegit del primer temps, va engaltar al vol una centrada d’Olga Carmona que a Herzog se li va escapar de les mans per posar el segon en el marcador.

Després de la represa, la catalana va tornar a fer de les seves, aquesta vegada gairebé sobre la frontal de l’àrea, per enviar una canonada que va superar sense pietat la portera suïssa, que no va tenir el seu millor dia davant una Espanya que va disfrutar sobre la gespa. De fet, segur que Herzog somiarà amb les jugadores espanyoles durant setmanes. En un nou error sota els pals, la portera del conjunt visitant no va empresonar la pilota, que va sortir rebotada després d’un xut d’Inma Gabarro. La sevillana va aprofitar el rebuig per sumar el quart al compte golejador de la selecció.

No obstant, encara quedava tela per tallar i Maite Oroz volia afegir-se a la festa amb un autèntic golàs des de fora de l’àrea. Escorada a la cantonada dreta, va rebentar una pilota rebutjada per treure les poques teranyines que quedaven a la porteria suïssa.

El xiulet de la col·legiada va tornar a sonar, tot i que aquesta vegada per donar per acabada la festa. Les jugadores de la selecció s’abraçaven, ho havien fet. Victòria, golejada i bones sensacions. Després de setmanes duríssimes, sobretot mentalment, aconseguien tancar la primera fase de la Nations League amb ple de victòries. Van agafar aire, van respirar i van celebrar. Sobre la gespa, la feina estava feta. I a fora, ja veuen la llum al final del túnel.