L'Esparreguera s'endú un derbi montserratí vibrant (65-69)

Després de 24 temporades el Pavelló Municipal de Bàsquet d'Olesa de Montserrat, ple a vessar, tornava a viure un derbi montserratí. Les més de 400 entrades que es van posar a la venda es van exhaurir ràpidament, i aficionats d'ambdós conjunts van donar veu i color a un dels duels més esperats de la temporada. Les més de dues dècades que separen el partit d'avui i el darrer, han vist la desaparició del CB Olesa; la creació, el 2013, del Nou Bàsquet Olesa i fins a cinc ascensos en deu temporades d'aquests últims.

L'entrada al matx va estar marcada pels nervis i pressió dels locals. Els atacs calmats esparreguerins aconseguien materialitzar amb facilitat la seva superioritat en el joc interior. Les pilotes al pal baix eren la clau que obria la defensa olesana, que si es tancava massa cedia llançaments de tres alliberats; i si no ajudava, patia en l'u contra u o continuacions dels bloquejos directes sota la cistella. L'atac de l'equip de Norberto Guerra carburava, i no cedia opcions de contraatac a un Olesa que trobava poques situacions còmodes de llançament, i que a sobre no convertia.

Després de només encistellar tres llançaments en joc en els primers deu minuts, els locals s'han despertat. El joc interior olesà començava a trobar les esquerdes de la teranyina defensiva esparreguerina. Sobretot quan Diego Dias, la seva referència interior, no era sobre el parquet. La dinàmica del joc va girar com un mitjó. Les segones oportunitats donaven ales als jugadors dirigits per Andrés Joya, i el marge al marcador començava a minvar. La clau del control del ritme, ara, residia en la defensa. Els locals endurien el matx, i els contactes eren constants, una circumstància que deixava sense idees als visitants, que sobrevivien gràcies a accions de talent individual i triples aïllats.

Amb un desavantatge d'onze punts, el tercer quart havia de ser clau. Els dos equips eren conscients que tenir opcions de victòria passava per ser seriosos en defensa. D'aquesta manera, olesans i esparreguerins es van enrocar i no van permetre cap cistella còmoda. Les dificultats de sumar feia aparèixer la precipitació ofensiva, i els dos equips es resignaven a sumar des de més enllà de la línia dels 6,75. Restaven deu minuts a l'electrònic, i catorze punts era un desavantatge que deixava les portes obertes de cara al final. Dit i fet, els olesans van trepitjar l'accelerador, i amb ordre van tornar a fer aparèixer les esquerdes esparreguerines. El marcador s'ajustava, però el temps es consumia massa ràpid pels locals, que se'ls va fer curt el partit.