El Covisa Manresa planta cara al Peníscola, equip de la Primera divisió del futbol sala

Els manresans resisteixen a la primera part i igualen el joc a la segona

El 0 a 3 final és un resultat lògic per la diferència de categoria, però excessiu per la competitivitat mostrada pels de Cachinero

Jordi Badia Perea

Jordi Badia Perea

L’entrenador del Covisa Manresa, Paco Cachinero, volia que el partit amistós contra el Servigroup Peníscola li servís per mantenir el nivell competitiu, que fos un entrenament de qualitat contra un equip de la Primera divisió del futbol sala espanyol. I ho ha estat perquè, malgrat que l’enfrontament tingués el caràcter d’amistós, tots dos equips ho han fet tot per obtenir la victòria. Els manresans, amb la il·lusió i la determinació d’enfrontar-se a jugadors de la màxima categoria. I els peniscolans, amb la intenció d’imposar la seva superioritat. Al final, s’ha imposat la lògica i el Peníscola ha guanyat per un 0-3 excessiu per a la competitivitat dels de Cachinero, en el què ha estat una festa del futbol sala manresà, un acte de Manresa Ciutat Europea de l’Esport.

El Covisa Manresa ha plantat cara. La millor prova és que la primera part l’ha acabat perdent per només un 0 a 1 i que el 0 a 2 i el 0 a 3 han arribat als instants finals. Cert que el Peníscola ha dominat i que ha tingut força ocasions per aconseguir un marcador més ampli. Cella i Blasco han fet intervencions de molt mèrit i Juanqui i Aicardo han xutat al pal. Però també els manresans han tingut les seves opcions, almenys en un parell d’ocasions força clares, sobretot una d’Aaron Lozano, a la priemra part, que ha creuat massa, i una altra de Terri, a la segona, que no ha sabut transformar a mig metre del porter.

Que el partit podria ser amistós però que ningú estava disposat a cedir, ho proven les 9 targetes que s’han ensenyat (set de grogues i una de vermella), unes per protestar, i unes altres per la intensitat i la força amb què es disputava la pilota. La vermella ha estat per Santa, per una doble groga, el dia que tornava després de moltes setmanes de lesió.

També el públic que omplia el Pujolet s’ha contagiat de la competitivitat que veia a la pista i, sobretot, de l’encert que tenien els seus jugadors per frenar els del Peníscola, a la primera part, i per igualar el partit, a la segona. El nombre d’ocasions s’ha igualat a la represa.

Al final, ha buscat el Peníscola reflectir amb gols la diferència de categoria. Se n’ha sortit en un doble penal que ha transformat Aicardo, a 3:13 per al final. Amb el 0 a 2, Cachinero se l’ha jugada amb el porter jugador. Un risc contra un equip tan experimentat com el Peníscola que no l’hi ha sortit del tot malament. Asis hauria pogut marcar i l'equip ha sabut mantenir la pilota sense concedir massa opcions. El 0 a 3 que ha fet Yunii a 34 segons del final és un marcador lògic entre dos equips separats per dues categories, però un punt injust pel que s’ha vist al parquet del Pujolet.