La fiscalia s'oposa a la investigació al Barça i a Laporta per suborn en el ‘cas Negreira’

La Fiscalia Anticorrupció s'ha oposat a la imputació per un delicte de suborn del FC Barcelona, del seu actual president, Joan Laporta, els seus antecessors Josep Maria Bartomeu i Sandro Rosell, i dos exdirectius del club en el denominat ‘cas Negreira’ de suposada corrupció arbitral en el futbol. En un escrit del 19 de desembre passat avançat per ‘El Periódico’ i confirmat per l’ACN, el ministeri públic es va afegir als recursos de les defenses contra aquesta acusació de suborn, en considerar que l’ex vicepresident del Comitè Tècnic d’Àrbitres (CTA), José María Enríquez Negreira, no es pot considerar funcionari, i per tant no es podria aplicar el delicte de suborn.

El magistrat del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, va decidir a l’agost incloure el delicte de suborn en la seva investigació, que fins aleshores se circumscrivia a un delicte de corrupció esportiva. Segons el jutge, els càrrecs federatius tenen la consideració de funcionaris públics a nivell penal. Per això, no se'ls pot aplicar el delicte de corrupció esportiva, que és entre particulars, sinó que se'ls ha d'aplicar el delicte de suborn.

Per això, i considerant que el delicte de suborn es produeix en haver-se fet els pagaments, encara que no es demostri la corrupció sistèmica de l'estament arbitral, el magistrat considera que tant el club com els seus dos expresidents investigats, Rosell i Bartomeu, han de ser investigats per un delicte continuat de suborn actiu, mentre que Negreira queda investigat per un delicte continuat de suborn passiu. El fill d'aquest queda investigat per un delicte continuat de suborn passiu com a cooperador necessari. Si el cas s'arribés a jutjar per aquest delicte, ho faria un tribunal popular.

A l’octubre, el magistrat va decidir incorporar l’actual president del Barça, Joan Laporta, i altres càrrecs del club com a investigats pels delictes de suborn o alternativament corrupció esportiva, per administració deslleial i per falsedat en document mercantil. En la seva interlocutòria, el magistrat argumentava que la Federació Espanyola de Futbol, segons va considerar el 2022 l’Audiència de Madrid, és una entitat jurídico-pública, tot i que el seu funcionament intern sigui d’entitat privada per facilitar-ne la gestió. També recordava que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va considerar el mateix sobre la Federació Italiana de Futbol.

La fiscalia ja va recórrer al novembre contra la investigació a Laporta, en considerar que tot estaria prescrit des del 2020, i la querella es va presentar el 2023. Per la fiscalia, l’inici del còmput del termini de prescripció va començar quan va deixar la presidència, el 2010. El magistrat instructor considerava que el delicte continuat de suborn no prescrivia fins als 15 anys, però el fiscal diu que no té sentit perseguir Laporta pel que van fer els dos presidents que el van succeir, Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu. Tampoc Rosell hauria de respondre pel que va fer Bartomeu després d’ell, concreta la fiscalia.