Meritxell Soler posa gairebé els dos peus als Jocs Olímpics després de ser segona als estatals de Sevilla

"Ara mateix em fan mal les cames, però estic molt contenta". Només faltaria que no n'hi fessin a Meritxell Soler després d'haver acabat en segona posició entre les atletes espanyoles una rapidíssima marató de Sevilla que servia com a campionat estatal. La santjoanenca ha batut el rècord de Catalunya amb un temps de 2.24.57, gairebé dos minuts millor que els 2.26.37 que va fer a la mateixa cursa l'any passat. Només ha cedit davant de la debutant gallega Esther Navarrete, que ha vençut amb 17 segons menys.

La corredora de Vigo s'ha assegurat ser als Jocs com a campiona. També té el lloc fix Majida Maayouf, d'ascendència marroquina i resident a Àlaba, que el desembre va fer uns per ara inabastables 2.21.27 a València. Soler és la tercera de tots els temps i de la temporada. El tercer lloc per a París 2024 hauria de ser seu. Ella mateixa diu que "no hi estic al cent per cent, però si no m'agafessin seria molt injust". Caldria explicar molt bé la decisió, si no l'hi porten. El 18 de març, quan surti la preselecció, hauria de ser la confirmació d'un èxit.

L'atleta preparada per un ahir també exultant Joan Lleonart explica que "anava amb la idea de fer 3.27 cada quilòmetre per acabar en 2.25.30. Però hem anat més de pressa a l'inici. Anava pendent de les competidores i m'hi he hagut de posar a darrere i accelerar per controlar-les. Això ha provocat que al final no hagi rebentat del tot, però que hagi patit perquè m'he passat al principi".

Estratègies durant tot l'any

Soler afrontava la cursa amb la cinquena millor marca darrere de tres (Maayouf, Fatima Ouhaddou i Laura Luengo) que havien superat el seu millor registre en una cursa disputada el desembre a València. Quarta era la marca de la vallenca Marta Galimany, ara lesionada, també a València fa més d'un any. La bagenca tenia el lloc olímpic segur guanyant la cursa, però "el temps també era important per si quedava segona, com així ha sigut".

En la cursa de Sevilla, Ouhaddou i María José Pérez, setena del rànquing amb cinc segons més que Soler, han assumit el risc de disputar la seva segona marató en poc més de dos mesos per millorar la marca i ho han pagat perdent totes les opcions a mitja cursa. Amb el temps, Soler diu que "estic segura que vam encertar amb la tàctica de no anar a València. Allà elles van córrer molt, però sense cap referència. Almenys nosaltres teníem un temps de tall. Si jo hagués corregut a València no hi hauria anat amb la mentalitat de fer el temps que he fet avui perquè no pensava que fos necessari córrer tant".

Així, l'atleta del CAM s'ha quedat sola amb Esther Navarrete, però "als 40 quilòmetres ella ha tibat i tenia més cames que jo, que ja mirava el rellotge cada dos segons. Els últims quilòmetres se m'han fet llargs. Ella té millor temps en la mitja marató que jo i la tenia en compte".

Ara falta esperar al dia 18 de març. "Per fet no ho dono, i amb aquesta federació menys. Si entro a la preselecció, després et van fent proves per comprovar que no estiguis lesionada o que no estiguis en baixa forma, però aleshores gairebé es pot dir que va a missa".

La cursa deixa un seguit de fites. "Em fa gràcia el rècord de Catalunya perquè també tinc el de mitja marató. Ara només falta el de 10.000". A més, "si em deixen", també vol ser present als europeus de Roma del juny. "És molt compatible fer-hi una mitja marató dos mesos abans dels Jocs, tot i que m'hauran de donar permís. Fer-ho, es pot fer, una altra cosa és que no vulguin".

Posant-se ja en mode París, "hi ha gent que em diu que no ho idealitzi perquè llavors t'endús una decepció", però "em fa molta il·lusió que siguin tan a prop perquè en ser una prova a fora al carrer, molta gent em podrà venir a veure amb un cop de cotxe, ja que per a l'estadi els preus estan caríssims". Ha fet un cop d'ull al circuit "que ja sortit. Passa pel centre i després anem a Versalles i tornem". Com la reina del fons català que és, vaja.