El Barça estén la “il·lusió” de la Champions a la Lliga amb una victòria de mèrit contra l’Atlètic (0-3)

El Barça va obtenir una victòria contundent contra l’Atlètic de Madrid per 0 a 3 a l’estadi Metropolitano, on els matalassers encara no havien perdut cap partit de lliga aquesta temporada i només hi havia cedit un empat contra el Getafe. De fet, l’última derrota que havien cedit havia estat contra el Barça, el gener de l’any passat. Els tres punts sumats situen els blaugrana segons, amb dos punts d’avantatge sobre el Girona, alhora que allunyen l’Athletic Club i l’Atlètic de Madrid a 8 i 9 punts, respectivament, en la lluita per la segona posició i els llocs de Champions. El Reial Madrid es manté a 8.

Va semblar que Xavi volia jugar el factor emocional des de l’alineació. Va deixar Lamine Yamal a la banqueta i va jugar la carta Joao Félix, per allò dels futbolistes que s'animen en els ambients hostils. Contra l’Atlètic a Montjuïc, el portuguès havia fet la millor actuació com a blaugrana amb el gol que els va donar la victòria. Era el 3 de desembre i aquella fotografia havia quedat ben esgrogueïda des de llavors. Ahir, tot i el gol, no és que l’acolorís pas gaire.

També va haver de retornar Hèctor Fort al lateral esquerre perquè Cancelo va ser baixa d’última hora, i va mantenir Sergi Roberto. I encara es va veure obligat a fer entrar Fermín per Christensen perquè el danès va tenir molèsties a l’escalfament. Quatre canvis en total, retocs a totes les línies respecte de l’onze que dimarts havia guanyat el Nàpols i havia fet “recuperar la il·lusió” a l’equip i al barcelonisme amb la classificació per als quarts de final de la Lliga de Campions, segons havia declarat el tècnic egarenc a la roda de premsa prèvia. Potser massa canvis per enfrontar un Atlètic de Madrid de qui es creia que podia pagar el desgast físic i emocional sofert dimecres en l’eliminatòria contra l’Inter, amb pròrroga i penals inclosos. Un dia menys de descans i més de mitja hora més de futbol a les cames, per als matalassers. Si més no, aquest era el pròleg.

Començava l’Atlètic de Madrid cinquè a la classificació després de la victòria de l’Athletic Club dissabte. Per al Barça, era la possibilitat de situar-se en segona posició, allunyar els matalassers i mantenir la distància amb els bilbaïns. Vol dir que uns i altres tenien arguments de sobres com perquè la Lliga de Campions no els distragués. Simeone va repartir descansos i va farcir l’equip de migcampistes de brega.

A vegades, el pròleg resulta ser la millor part del llibre. Els blaugrana van començar ensopits, com si la remoguda a l’onze els hagués descol·locat i necessitessin temps per fer-se a la posició. Hi influïa que Gündogan hagués hagut de posar-se al lloc de Christensen. L’alemany baixa la seva incidència en el joc quan queda allunyat de l’àrea rival. De fet, el gol va arribar amb ell endinsat a camp matalasser. Segons abans, els blaugrana havien provat Oblak amb una rematada de Fermín, ben interpretat per Cubarsí. Era la primera incursió amb intenció. El rebuig del porter matalasser va retornar als blaugrana, Gündogan va desfer-se d’un rival amb una croqueta, la va passar en profunditat a Lewandowski i la seva centrada enrere la va rematar a gol Joao Félix.

Va voler canviar l’escenari Simeone a la mitja part. Va buidar una mica el mig del camp i va fer entrar Griezmann i Memphis de cop, per Lino i Morata, que no havia pogut superar Cubarsí. Ho va aconseguir, tot i que un regal de Rodrigo de Paul a Raphinha al segon minut, havia acabat amb el 0 a 2, de Lewandowski, perquè amb el partit perdut, l’argentí va plantejar un vaitot. Encara va treure més davanters, amb Correa per Riquelme. També va fer entrar Koke i Saúl, per dotar d’energia els seus.

I el partit va quedar instal·lat en aquell moment en què un gol d’un o de l’altre, el capgira o el decideix. Va aparèixer Ter Stegen a xuts de Riquelme i va sorgir Fermín per rematar de cap una altra assistència de Lewandowski i fer el 0 a 3. El polonès havia intervingut en els tres gols. Era el minut 65, i el partit havia quedat decidit i amb un marcador generós per anar-se’n a l’aturada de les seleccions.