L'últim ball de Thomas de Gendt a la Volta

L’últim ball del belga Thomas de Gendt a la Volta Ciclista de Catalunya no ha pogut acabar amb una victòria a la meta de Lleida que hagués estat un colofó perfecte per al seu idil·li amb la cursa catalana en l’any de la seva retirada. Ja són onze edicions de la Volta en què ha participat, en les seves 16 temporades de professional. Hi ha obtingut cinc victòries. L’última, l’any 2021 en un memorable final per Montjuïc en què va d’enredar l’eslovè Matej Mohoric a l’última volta al circuit. Passava De Gendt en primer lloc pel Castell, i Mohoric l’havia d’esperar a la baixada per mantenir-se junts en l’escapada. Fins a l’última volta en què el belga va tornar a passar l’alt del Castell al davant i l’eslovè ja no el va veure fins a la meta.

L’etapa entre Sort i Lleida, de 169 km i 1.201 metres de desnivell, és a dir, completament plana, no li era del tot propícia perquè era evident que els equips dels esprintadors no deixarien que ningú els aixafés l’única oportunitat que tenien d’aconseguir una victòria a la Volta. Tampoc era el terreny en què De Gendt s’ha exhibit en la seva carrera. A ell, sempre li havien anat bé les etapes de resistència pura, amb perfils trencats i farcits de cotes de poca entitat, per protagonitzar cavalcades llarguíssimes. Ha obtingut victòries a totes les grans voltes, amb un podi al Giro d’Itàlia i el gran premi de la muntanya a la Vuelta, com a fites més destacades. Només no ha guanyat a la Tirrè - Adriàtic, potser perquè no hi ha participat mai, ni tampoc a la Itzulia perquè “és massa dura per a mi”, havia confessat. A la Volta, hi té cinc etapes: 2013, 2016, 2018, 2019 i 2021. La seva manera d’entendre el ciclisme que el feia acabar la Vuelta i tornar-se’n cap a casa en bicicleta, l’han convertit en una mena de ciclista de culte.

“El ciclisme ha canviat totalment en els darrers anys, a tots els nivells. Ara el plantejament és un altre, de quan jo vaig començar. S’ha fet més exigent”, va dir De Gendt en una entrevista a Niuewsblad. “Si hagués començat ara, no hauria durat quinze anys en el pilot”, assegurava.

De Gendt (Lotto Dstny) s’havia escapat al quilòmetre 3, tot just sortir de Sort. Se li havien unit el noruec Idar Andersen (Uno-X Mobility) i Urko Berrade (Kern Pharma). Van arribar a tenir una mica més de tres minuts i mig, en acabar de baixar el Port d’Àger, al quilòmetre 85. Massa poca renda per creure en què l’aventura podia acabar bé. Tot i que amb De Gendt, mai es podia saber. Almenys no, tres o quatre anys enrere. El van atrapar a 29 quilòmetres de l’arribada.

En una volta hi ha d’haver etapes de tota mena

En una volta hi ha d’haver etapes de tota mena. Era clar que avui en tocava una per resoldre en un esprint massiu. Tenen el seu atractiu. Observar com els equips protegeixen els seus líders, com es col·loquen en formació, la lluita que tenen per guanyar i mantenir el lloc o l’habilitat per entrar als metres finals en posició d’avantatge, sobretot en arribades tan tècniques com la que hi havia a Lleida, amb una rotonda rere l'altre fins a la recta final, d'uns 700 metres.

I, és clar, la incògnita de saber qui el guanyarà. A la Volta no han vingut els millors esprintadors, però tots els equips tenen el seu ciclista amb bona punta de velocitat. Ja s’ha vist com Cofidis es posava a treballar ben aviat per jugar la basa de Bryan Coquard i com hi col·laboraven l’Education First per Marijn van den Berg o l’Alpecin per Henri Uhlig. Mal ballador en De Gendt per deixar-lo anar. Al final, ha estat l’holandès Van den Berg el guanyador.

En les llargues rectes abans d’arribar a Lleida, només hi ha faltat el vent per completar la gamma d’etapes possibles.