El Pradell es reivindica com a Port ciclista perquè Berga no hagi d'esperar 65 anys més per viure la Volta

Entre el quilòmetre 13 i el 14, el punt més dur del port, hi ha una rampa encimentada d’uns quatre-cents metres de llargada on s’hi ha aplegat un nombrós grup de gent vinguda d’arreu de Catalunya. Alguns de la zona, de Berga, Gironella o Puig-reig i d’altres de no tan a prop, de Vic, Solsona, Igualada, Esparreguera o Girona. S’hi viuun ambient festiu, de celebració. Feia 65 anys que el Berguedà no acollia una etapa de la Volta. 

L’afició ha demostrat estar a l’altura de l’etapa reina. Abans de les dotze del migdia ja havien arribat els primers aficionats, que es volien assegurar un bon lloc per veure bé la cursa. No ha parat d’arribar gent mentre els accessos al públic han estat oberts. Cadascú a la seva manera, això sí. Alguns en autocaravana, cotxe, moto o quad. Però la majoria ha optat per pujar-hi caminant o en bicicleta. 

Desenes d’aficionats de totes les edats han aprofitat per escalar el port abans que ho fessin els professionals, alguns amb clares intencions de superar els temps dels corredors. Si no n’han estat capaços, de segur que no ha estat pas per falta de suport de la gent, que els ha animat i ajudat com si fossin els autèntics competidors de la Volta. 

Els més espavilats han portat neveres plenes de menjar i beure. Sobretot de cerveses, més que cap altra beguda. Dos nois han optat per disfressar-se de dinosaure, per fer temps mentre esperaven. Primer han intentat pujar el port sobre la bicicleta, sense gaire èxit. Després han fet veure que es barallaven. I finalment han fet una cursa corrent entre ells. La gent s’engrescava amb l’espectacle i els animava. 

Una pancarta per a Sepp Kuss

Hi havia moltes estelades i alguna bandera del País Basc i de Colòmbia. N’ha destacat una pancarta de la penya ciclista de Sepp Kuss, que l’han penjada entre dos arbres enmig de la carretera. Més tard, però, un cotxe de l’organització ha obligat a retirar-la perquè dificultava el pas dels cotxes dels equips. Els aficionats s’han enfadat i han protestat amb crits i xiulades. 

També hi havia samarretes i mallots en suport a Kuss. A terra, pintades de Peña, Bigo, Kuss, Nairo i Felix. 

Han arribat els primers ciclistes, un grup d’uns vint. A davant, el català Marc Soler, que obria pas al seu company d’equip i líder destacat de la Volta, Tadej Pogacar. Els seguien Mikel Landa, Enric Mas, Ivan Ramiro Sosa i Egan Bernal, entre altres perseguidors. Una mica més enrere un altre grup de quatre, liderat per Sepp Kuss, que s’ha acabat despenjant dels primers. 

Les rampes del Pradell es reflectien a les cames i als rostres torçats per l'esforç. La gent els animava sense parar, del primer a l'últim, i els empenyia amunt, amunt. Ells els corresponien amb un "gràcies" a penes perceptible aclarit amb un lleu cop de cap. 

Els últims han arribat un quart d’hora més tard que els primers, si fa no fa. Tant se val, el suport que han rebut ha estat el mateix, si no més. Crits de «va, va, que ja queda poc per a la baixada». I el públic es tornava per ajudar-los a pujar. 

Quan ha passat la moto amb què s'informava que ja no quedava cap corredor per passar, tothom ha marxat de pressa. Alguns han optat per seguir l’etapa a través del mòbil. D’altres, coneixedors dels camins de la zona, han marxat cap al Santuari de Queralt amb la intenció de no perdre’s el final. Molts ho han fet en bicicleta. Tothom marxava content i amb l'íntima sensació d’haver-ne fet una de grossa, convençuts que el que havien protagonitzat no passaria desapercebut i que segur, segur que no haurien d’esperar-se 65 anys més perquè la Volta torni a circular pel Berguedà amb el Pradell d'argument imbatible.