Tadej Pogacar regna a Berga

El periodista li va preguntar “per què insistia tant a pujar-hi?”. Li va respondre que ho feia “perquè és allà”. George Mallory es referia a l’Everest. Però, per què pujar en bicicleta al Pradell? El món ciclista ha descobert avui que hi ha un port a Vallcebre, prop de Berga que ha de ser pujat almenys una vegada, simplement, perquè hi és. L’ha desvetllat la 103a edició de la Volta, en una etapa que passarà a la història de la cursa catalana i del ciclisme mundial. Marc Soler hi ha passat en primer lloc, seguit de Tadej Pogacar, Mikel Landa, Enric Mas, Ivan Ramiro Sosa i Egan Bernal.

El Pradell no és l’únic port amb rampes insensates que hi ha a la Catalunya central, a les comarques del Solsonès i el Berguedà sobretot. Ho saben bé els apassionats del Tour du Lord o d’A peu de Port i tots els cicloturistes que fa anys que en reivindiquen el potencial per al ciclisme de competició. El mateix Sepp Kuss que hi entrena sovint i que havia vaticinat que si mai una gran volta en programava una amb el Pradell i Malanyeu, “seria una etapa reina de la mort”. Tots dos eren a l’itinerari d’avui, el primer de categoria especial i el segon de primera, amb el Coll de la Batallola de tercera i el Collet de Cal Ros de segona, abans, i el Santuari de Queralt de primera per rematar l’etapa.

No l’ha guanyada el berguedà Kuss. Hauria estat poètic, gairebé. Hi havia la penya de Berga que en porta el seu nom, tots vestits de groc, al revolt de la Capella de la pujada al Santuari, i abans al Pradell. Però Kuss, com tot el seu Visma - Lease a Bike, ha quedat despenjat al Pradell, el port en què entrena. I això que l’equip neerlandès havia posat un ritme exigent a peu de port. No obstant això, ha estat l’UAE amb Marc Soler, Joao Almeida i Tadej Pogacar els qui han engrunat el pilot pedalada a pedalada fins a deixar-lo en 12 corredors.

Han arribat a agafar un minut llarg al grup de Kuss i el Visma que no s’han donat en cap moment. Han anat reduint la diferència i han enllaçat a 2 km d’iniciar l’ascens al Coll de Sant Isidre. Un primera categoria de només 5 km, amb un pendent mitjà del 8,4% i un màxim del 15% de qui ningú en parlava, malgrat que s’intuïa que havia de ser definitiu. S’hi ha posat al davant el Movistar i el grup, de no més 50 corredors, s’ha anat desgranant com abans. Kuss entre ells, un altre cop.

A 3k de coronar, a 30 km de la meta, ha atacat Pogacar. L’ha aguantat a penes uns metres Landa. I l’eslovè ha començat el seu camí en solitari cap a Berga i el Santuari de Queralt, mentre al seu darrere la resta dirimia qui l’acompanyaria al podi de Barcelona. Després de dues jornades resoltes en un esprint massiu, ha tornat al seu terreny i s’ha tornat a fer una exhibició de ciclisme.

Corre Pogacar per guanyar, per al seu palmarès i per respecte a la feina dels seus companys i la resta del seu equip. I és admirable perquè, alhora, mostra més respecte als seus rivals que si els deixés guanyar una etapa quan té la general a la butxaca.

Han arribat d’un en un, com un rosari, per configurar la classificació general gairebé definitiva amb Pogacar al capdavant de tots com a guanyador indiscutible de la Volta, amb 3 victòries i un segon lloc en 6 etapes. Al seu darrere han entrat a 56’’ Egan Bernal que s’ha enfilat fins a la tercera posició, probablement, després del greu accident que va patir, una gran notícia per al ciclisme, i Mikel Landa per assegurar-se el segon lloc.

El ciclisme són les carreteres i els ports i els ciclistes, però també i sobretot són els aficionats que surten als carrers dels pobles i les ciutats a aplaudir-los quan passen i que s’apleguen als vorals de les carreteres per empenye’ls i ajudar-los a superar els murs forassenyats o que no defalleixin perquè tant se val en quina posició passen o a quants minuts van del primer. Avui tots aquests ingredients s’han cuinat perquè hi havia ports i carreteres i hi havia ciclistes i, sobretot, hi havia els berguedans i els aficionats d’arreu. Ells han fet que el Pradell i d’altres ports de la Catalunya central que resten inèdits per al ciclisme de competició s’hagin fet mereixedors de ser inclosos periòdicament a una etapa de la Volta.