La tirania de Toni Bou es fa més intensa el 2024

Una de les preguntes que fan més sovint a Toni Bou és d'on treu la motivació per continuar guanyant tot allò en què ja ha estat campió tantes vegades. El 34 vegades guanyador dels Campionats del món a l'aire lliure i sota sostre, 17 cops cadascun, n'ha trobat una des de fa un cert temps i sembla que aquest fet li hagi donat un nou impuls per ser encara més intractable. En la seva última renovació amb Repsol Honda, fins al 2027, el seu cap d'equip i excompany, el japonès Takahisa Fujinami, va deixar caure que estaria bé arribar als quaranta títols mundials l'any abans, quan el pierenc arribi a les quaranta primaveres (tot i que ell va néixer a la tardor, el 17 d'octubre del 1986, el dia en què es va designar Barcelona com a ciutat olímpica). I sembla que ha posat la directa per assolir aquest objectiu.

I és que en aquest 2024 es troba invicte en les tres primeres proves del Mundial de X-Trial, de les sis que integren el campionat, i en l'única en què ha participat d'un Campionat d'Espanya que ja fa temps que ha aparcat. De fet, va prendre part en la cursa que va tenir lloc a Gironella, però el seu nom no entra en la classificació, liderada pel seu company d'equip, el gallec Gabriel Marcelli. Ja fa quatre anys que restringeix les seves participacions i les centra en els mundials per tal de fer més dilatada la seva tirania.

Mitja feina feta

I és que tot just acabat de guanyar el Mundial X-Trial del 2023, el número 17 de la seva carrera en format indoor i el 34è en total, ja va començar a preparar el del 2024, voraç com és. La primera prova va ser al jardí de casa seva, al Palau Sant Jordi, una de les seves competicions favorites i que ja ha guanyat també, 17 vegades. Allà, Bou va dominar el basc Jaime Busto, excompany seu, i el propi Marcelli en una final que va guanyar amb molta diferència.

Després del triomf va expressar que "si no ha estat la millor edició de la prova de Barcelona, s'hi ha acostat. El nivell ha anat augmentant, però ens hi hem adaptat. És un somni tornar a vèncer aquí, és el moment de gaudir-ho".

Després, van arribar dues victòries més a França. A Chalon-sur-Saône, a la Borgonya, només fa fer set punts de penalització en tota la ronda final i va derrotar Marcelli i Busto novament. La setmana següent, a Niça, l'ordre dels seus companys de podi va canviar, però no el resultat del guanyador, novament amb menys de la meitat de penalitzacions que els adversaris. A la Costa Blava, l'anoienc va dir que "hauria pogut ser fàcil quedar fora de la final, però m'he mantingut consistent". Amb tres proves guanyades, en falten quatre per tancar el certamen, una el maig a Ginebra i tres més a la tardor, a Andorra, França i Pamplona. Tot i aparicions il·lusionants com la del britànic Toby Martyn, no es veu ningú a l'horitzó que, per ara, li pugui fer ombra.