Club Patinatge Artístic Manresa: Patinades a la ciutat de l'esport

El patinador guardiolenc Yeray Chaves passa el pal de fregar per damunt de la pista de ciment de la Font dels Capellans. Han transcorregut uns minuts des de dos quarts de set de la tarda i el guardiolenc, medallista de bronze en els últims Mundials de patinatge artístic de Colòmbia i coordinador del Club Patinatge Artístic Manresa, ha de netejar el ferm al qual s’entrenaran algunes de les integrants del grup de xous petits que fa pocs dies es va classificar per al Campionat de Catalunya, que tindrà lloc el cap de setmana del 27 i el 28 d’abril. Fa uns segons, una colla de nens del barri hi jugaven a futbol sala. En treu la pols i també brutícia que hi ha. «Avui encara està prou bé i no s’hi han cagat gaire els coloms», explica.

Aquesta és la instal·lació on passen més temps els gairebé seixanta patinadors, majoritàriament nenes i noies, del club. Disposen d’algunes hores al pavelló el Pujolet, però les consideren insuficients. Les altres, les han d’invertir a una pista poliesportiva oberta i veïnal, que no es tanca mai i on estan a mercè de les inclemències del temps. Com explica la vocal del club Lorena Veiga, «a sota zero a l’hivern i a quaranta graus a l’estiu».

Problemes higiènics i esportius

Les dificultats del Club Patinatge Artístic Manresa són de dos tipus. D’una banda hi ha els higiènics i d’aquests se’n deriven els esportius. La presidenta, Vanesa Martínez, explica que «abans aquesta pista es tancava i només s’obria quan hi entrenàvem nosaltres. Des de fa uns mesos s’ha considerat que és veïnal i s’obre a totes hores. Ho entenem, però això provoca que estigui tot més brut i que hi trobem de tot quan arribem».

Aquest «de tot» són, principalment, «excrements de coloms. Són un plaga. S’ha intentat que no afectin tant, però els arranjaments, per ara, són insuficients. De vegades, les nenes marxen d’aquí plenes d’aquestes deixalles per tot el cos». A més, «també trobem d’altres escombraries, fins i tot defecacions que no són d’animals».

Un altre dels problemes que apunta el coordinador Xavier Òrrit és el de la intimitat. «Abans ens podíem tancar des de dins quan ens entrenàvem, però ara no és possible. Hi havia uns cartells amb els horaris d’entrenaments, però els han arrencat tots. Això provoca que entri gent quan vol, fins i tot quan ens entrenem, i s’acostin a les nenes, envaint la nostra intimitat». Martínez afegeix que «si miren des de fora, no hi pots fer res, però venen aquí, amb nenes que van vestides amb malles o s’estan canviant i fan fotos i ens increpen. Fins i tot fan fotos senyors que no són tan joves».

La pista té uns vestidors, però no pertanyen a l’Ajuntament, sinó a la Generalitat. «Això provoca», segons Martínez, «que a l’estiu haguem de retirar el material que hi guardem. A més, hi ha hagut robatoris». Òrrit afegeix que «hem hagut de barallar-nos amb gent i ens hi hem jugat la integritat».

Precisament, en el moment de fer aquest reportatge, alguns dels joves que hi ha a l’exterior han llançat una pedra a la pista. La vocal Lorena Veiga truca a la policia local per denunciar el fet. «Ens van dir que anirien fent rondes a les hores d’entrenament». Triguen a respondre i, quan ho fan, deriven la resolució del problema als Mossos d’Esquadra argumentant que tenen totes les patrulles ocupades en d’altres afers. Quan sortim de la instal·lació, una colla de noiets són a fora, un tibant de la corretja d’un gos no gaire amistós. Avui encara hi ha llum de dia perquè han canviat l’hora. A l’hivern no seria així.

Seguiment de l’Ajuntament

Per escriure aquest article, Regió7 ha volgut conèixer el parer del regidor d’Esports i Salut, i també de Seguretat, Anjo Valentí. A més d’expressar, com reconeix el club, que hi ha hagut reunions i que els han donat a conèixer els problemes que tenen, intenta avançar mesures que s’hi poden aplicar.

Així, per a la higiene, «la pista es neteja cada setmana. Una no es va poder per una baixa laboral al servei, però estem treballant per millorar-ne la intensitat i també resoldre l’accés de coloms». Sobre el fet que es pugui tancar la pista per dins, «és el primer cop que se’ns planteja, però es podria considerar recordant que en hores de fora d’entrenament ha d’estar obert a tothom perquè és un espai municipal de barri». Avança, així mateix, que «properament es faran reparacions del terra de la pista, de les esquerdes, i es repararan i es pintaran les tanques que l’envolten».

Pel que fa la presència de la policia local, «sempre està atenta als avisos i trucades. Pot ser que per un fet puntual de disponibilitat es derivi la trucada als Mossos. S’intentarà incrementar el patrullatge en hores d’entrenament». Respecte dels vestidors, «estem fent gestions per parlar amb la Generalitat i que es pugui mantenir aquest accés fora dels horaris del centre cívic» que hi ha enganxat a la pista.

Poder acollir campionats

La segona pota dels problemes del club és l’esportiva. Vanesa Martínez explica que «ens entrenem a la Font cada dia menys dimecres, de 5 a quarts de deu. Al Pujolet, els dimecres de 16 a 20.30 hores i els divendres de 16 a 17.45. Això genera que hi hagi nenes que no trepitgin mai un pavelló tancat, ja que hem de guardar les poques hores que tenim de pavelló per als grups de competició».

El coordinador Òrrit afegeix que les mesures de la pista de la Font «no són les adequades. Són més petites i, a més, en cap competició no hi ha pistes de ciment. Hi ha irregularitats que provoquen caigudes evitables i lesions. Hi ha esquerdes i només que ensopeguis amb una pedreta vas a terra. Entre això, els xiclets, els coloms i les porteries que estan enganxades a la barana, no podem fer preparació de grups grans».

Fer moltes hores a la Font provoca «afectacions físiques en forma de cops, ja que tens caigudes que no esperes, i sobrecàrregues. A més, necessites rodes diferents que en el parquet. Això encareix el cost del material perquè l’espatlla».

La segona pota d’aquest problema és «que no disposem de pavelló per fer-hi competicions. Des del 2021 que les nostres nenes no competeixen a casa. Necessitaríem disposar de pavelló per fer-hi tornejos com a mínim un cap de setmana cada dos mesos. Per exemple, tenim un acord amb el Club Patí Cardona per crear una selecció de la Catalunya central. Cada mes s’hauria de fer a un dels dos llocs i a Manresa ho hem pogut fer dues o tres vegades en tres anys. Un parell de cops hem hagut d’anar a Sant Salvador de Guardiola».

Vanesa Martínez recorda com just abans de la pandèmia «ens vam separar de l’hoquei patins, del Club Patí Manresa». Aquest és ara un dels clubs amb el qual comparteixen el Pujolet, juntament amb el Manresa Futbol Sala. «Abans féiem un trofeu a l’any, un festival i dos opens. Teníem pista i podíem fer un campus. Aquest el conservem, tot i que amb discussions per mantenir les dates».

Òrrit explica que «l’Ajuntament ens argumenta que les altres entitats juguen partits cada setmana i nosaltres no, però nosaltres participem en una trentena de competicions a l’any, gairebé com una lliga d’esports d’equip. També ens diuen que ells arrenquen el setembre. La nostra temporada ho sol fer al gener i que ja anem tard i està tot ocupat».

Espais extres

Sobre aquests temes, l’Ajuntament afirma que «hem parlat amb el club per oferir-los el Pujolet quan estigui lliure o, en el seu defecte, el pavelló de la Joviat». Òrrit recorda que ja han anat a la Joviat i al Lacetània, però que les dimensions no són adequades per als seus entrenaments. El regidor Valentí també reconeix que «a la ciutat, per les seves necessitats, li cal un espai esportiu més per poder encabir les demandes creixents de les entitats. Cal que es valori l’esforç en el lloguer per part de l’Ajuntament de dos pavellons esportius extres. De cara a la propera temporada, i a l’espera de recollir tots els calendaris dels clubs, es valorarà si cal redimensionar alguns dels espais existients o recol·locar entitats i també considerar el lloguer d’altres espais esportius dins i fora de la ciutat».

Vanesa Martínez reconeix que «se’ns va oferir anar a la pista del barri del Xup [als afores de la ciutat, al sud-oest], però per condicions estaríem igual que a la Font i moltes nenes que ara venen a peu s’hi haurien de traslladar en cotxe».

De moment, la situació del Club Patinatge Artístic Manresa, segons els seus responsables, és «d’estancament. D’altres entitats han pogut créixer perquè tenen espai propi. Milloren quant a socis, quant a ingressos i marxandatge. Nosaltres no podem perquè si portes la nena de tres o quatre anys a patinar i veus com s’ha d’entrenar aquí, amb el fred que fa sovint i les malalties que agafen, segurament l’apuntes a un altre lloc o a un altre esport». També explica que no participaran en les trobades Eurotowns, de l'1 al 14 de juliol, dins de la xarxa de ciutats europees de l'esport com és Manresa enguany. «Ens exigien un nivell que, amb les condicions en què podem treballar, no podem assolir».

Subscriu-te per seguir llegint