Els delictes comesos amb navalla van augmentar a Catalunya un 44% el 2022

A Catalunya es van cometre al llarg del 2022 un total de 1.823 delictes en què va intervenir una arma blanca, segons dades dels Mossos d'Esquadra. Aquesta xifra significa un augment del 44% en relació amb el 2019, previ a la pandèmia i durant el qual l’activitat delinqüencial va ser similar a la d’aquest últim any. Tal com va avançar El Periódico, del mateix grup editorial de Regió, aquesta xifra quantifica una inquietud policial relativa a l’ús de navalles per part, sobretot, d’una població jove i en entorns d’oci nocturn. 

També durant el 2019, es va denunciar 6.267 persones per portar a sobre una arma blanca a la via pública. Aquest volum també és molt superior al registrat el 2019, un 88% més que fa tres anys. 

A diferència de la primera dada, aquest segon requereix un matís: donada la preocupació dels Mossos i de cossos policials com la Guàrdia Urbana al llarg dels últims mesos s’han incrementat els controls per buscar armes blanques. La Urbana, en concret, ha dotat de pales detectores de metalls per buscar ganivets amagats a la roba sense necessitat de recórrer a l’escorcoll físic del sospitós. Portar a sobre una arma blanca que tingui una fulla de més centímetres de l’estipulat o el disseny de la qual sigui per dissimular que és una navalla suposa una infracció a Espanya.

«Sempre que hi ha un repunt hem d’actuar», ha reconegut el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena. «Perquè són un perill», ha prosseguit. «Treballarem per retirar aquestes armes dels espais comuns, hi haurà fermesa». 

La portaveu dels Mossos, Montse Escudé, ha detallat que el pla Daga va entrar en funcionament fa una setmana i que persegueix un «doble objectiu»: evitar la comissió de delictes amb armes blanques i reduir la presència d’aquestes a la via pública. Per contextualitzar la dimensió del fenomen, Escudé ha remarcat que els fets coneguts amb navalles suposen un 3,26% del total que es registren anualment contra les persones. «És rellevant, genera alarma social i estem atents a aquest i a qualsevol fenomen que posi en risc la nostra comunitat», ha assegurat.

Tant Elena com Escudé han demanat temps per analitzar les causes que hi ha darrere d’aquest repunt. «Però a Catalunya no hi ha una cultura de la navalla», ha remarcat el conseller, en al·lusió a l’expressió que el responsable de seguretat de l’Ajuntament de Barcelona, Albert Batlle, va utilitzar fa pocs mesos per referir-se a un increment d’armes blanques que també havia detectat la Guàrdia Urbana de Barcelona. Un dels objectius del pla també és generar intel·ligència policial que permeti conèixer el fenomen.

Pla en zones d’oci de joves

El pla Daga prossegueix la pressió policial iniciada a la tardor. Consistirà a augmentar els controls policials en els entorns d’oci, com discoteques o festes, als quals alguns joves, i no tan joves, acudeixen portant oculta en la seva indumentària ganivets que després s’esgrimeixen quan sorgeix el menor frec. Per aquest motiu, algunes vegades no es denuncia l’amo del ganivet perquè no incompleix la normativa però si es considera que pot comportar un risc s’intervé i el propietari pot recollir-lo l’endemà a la comissaria. 

El pla Daga inclou així mateix enviar agents dels Mossos a oferir xerrades educatives en centres escolars de secundària. I reunions amb el sector de l’oci nocturn i de la seguretat privada, dos col·lectius als quals es considera aliades imprescindibles per combatre la violència sexual i, també, la presència d’armes blanques entre cada vegada més ciutadans. 

Amenaces

La majoria de delictes en què han intervingut armes blanques durant el 2022 han sigut les amenaces: agressors que per atemorir les seves víctimes han mostrat un ganivet. Després d’aquest delicte, apareixen les lesions, és a dir, baralles en les quals s’ha utilitzat una navalla per atacar l’adversari. El tercer delicte en el qual apareixen amb més freqüència és el maltractament en l’àmbit de la llar, quan un membre d’una família n’agredeix un altre fent ús de ganivets. El quart és el robatori amb violència i intimidació, tot i que, com va recordar fa pocs dies la comissària de Barcelona, Marta Fernández, en la majoria d’aquests delictes ni es produeixen ferits greus ni tampoc intervenen navalles.