Mor un conegut veí de Sant Vicenç en un accident de muntanya a la zona d'Espot

Un conegut veí de Sant Vicenç de Castellet va morir ahir a Espot, al Pallars Sobirà, en un accident de muntanya per una caiguda de gran alçada mentre feia una travessa en grup, segons van informar fonts dels Bombers. La seva dona, de 56 anys, va resultar ferida greu i traslladada a l'Hospital Parc Taulí de Sabadell, on ahir al vespre era intervinguda després d’haver patit diversos traumatismes. La persona que va perdre la vida és Oriol Sardà Bonvehí, amb una llarguíssima trajectòria en nombroses entitats culturals i socials del municipi. 

Segons van informar Bombers de la Generalitat, van rebre l'avís, a les 12.56 hores, a la zona del Pic de Peguera. Segons diversos testimonis, que van trucar als serveis d’emergència per donar l’alerta, la parella es va veure precipitada per una placa de gel mentre feia una travessa. La dona va patir ferides de gravetat en caure des d’una altura aproximada de 250 metres mentre que Sardà, que va ser arrossegat des de més altura, va perdre la vida.

Arran de l’accident, es van activar dues unitats del Grup d’Actuacions Especials (GRAE) dels Bombers de la Generalitat amb helicòpter i equip sanitari, juntament amb quatre dotacions terrestres. Així mateix, es va rebre l’ajut del SEM, que va mobilitzar cinc unitats (inclòs helicòpter pel difícil accés per terra), i de les unitats del GRM de Pompièrs-Emergències. La Unitat d’Intervenció en Muntanya (UIM) del Cos de Mossos d’Esquadra va fer l’aixecament de cadàver i l’atestat de l’accident. El SEM va activar un equip de suport psicològic a les famílies.

Empresaris tots dos del ram del marbre i pares de tres fills, Oriol Sardà era una persona molt coneguda a Sant Vicenç ja que havia estat vinculat a nombroses entitats culturals, i fins i tot al capdavant d’algunes d’elles. Així, va ser president de la Colla de Geganters, entitat a la que estava vinculada des de feia més de 30 anys, pràcticament des del seu naixement, i a la que continuava lligat, tot i que ara hi col·laborava més esporàdicament, però sempre disposat a donar un cop de mà en qualsevol de les activitats que desenvolupava, com per exemple a la trobada anual, a l’Aplec de Castellet o al Cagatió. També n’havia estat vicepresident i cap de colla en diferents etapes. 

També va ser un dels precursors i ànima en els seus inicis de l’entitat Ceps i Manduca, nascuda per difondre la bona gastronomia i la recuperació i difusió de plats tradicionals, i era un habitual a l’hora de preparar àpats populars a través d’aquestes entitats o a títol personal, ja que era un amant dels fogons i un molt bon xef autodidacta.

De petit havia format part de la coral infantil Nou Horitzó (entitat reconvertida posteriorment en l’Associació Musical Castellet), i de jove va ser integrant i després monitor del Mijac, moviment de caire escolta nascut sota l’empara de la parròquia. També havia estat sempre vinculat al Centre Excursionista i, precisament, des de jove era un gran amant de la muntanya i havia assolit nombrosos cims, molts d’ells per damunt dels 3.000 metres, incloent-hi incursions a l’alpinisme per damunt dels 7.000 metres, com per exemple l’estiu del 1990, quan amb una jove expedició santvicentina va ascendir al pic Lenin del massís del Pamir, situat entre el Tajikistán i el Kirguistán. La muntanya, en alpinisme o escalada, sempre havia estat present en la seva vida, i ara des de feia uns anys era sobretot un espai habitual de les seves aficions amb sortides excursionistes amb colles d’amics, com la que precisament estava fent aquest cap de setmana.

Aquest pas constant per entitats derivava i es traduïa en una actitud vital sempre extraordinàriament positiva i col·laborativa, d’una persona inquieta que en tot moment estava disposada a ajudar en qualsevol activitat de caire popular.