Per què el jutge ha decidit continuar investigant l’ADN en el cas d’Helena Jubany?

El jutge Juan Díaz Villar, a càrrec del jutjat de Sabadell en el qual s’ha reobert la causa per aclarir l’assassinat d’Helena Jubany el 2001, ha ordenat practicar més proves de l’ADN per seguir comprovant si entre les restes biològiques trobades en un jersei que la víctima portava el dia dels fets hi ha rastre de Xavi Jiménez i Santi Laiglesia, els dos únics sospitosos que formalment estan sent investigats de moment en aquest crim.  

Díaz Villar ha pres aquesta decisió després que la Policia Nacional i l’Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses hagin descartat en els seus estudis que l’ADN trobat al jersei de Jubany pertanyi a Laiglesia o Jimenéz. Per què ordena llavors revisar-lo de nou? 

Per respondre a aquesta pregunta EL PERIÓDICO, del mateix grup editorial que Regió7, ha contactat amb un expert en la matèria, el doctor Keyvan Torabi, corresponsable del centre ADN Institut, especialitzat en diagnòstic i assessorament genètic. 

Torabi comença per explicar que aquestes comparacions es fan amb els perfils genètics de cada persona. A través de la saliva, es pot extreure una mostra que permet obtenir de forma senzilla «uns 20 marcadors repartits al llarg del genoma dels diferents cromosomes dels éssers humans». D’aquesta manera s’han obtingut, per ordre judicial, els perfils genètics de Laiglesia i Jiménez. 

La comparativa en el cas del crim de Jubany s’ha efectuat entre aquests perfils dels dos sospitosos amb una mescla de l’ADN trobada al jersei que vestia la víctima el dia dels fets. «Un primer problema per portar a terme aquesta comparativa és que les mostres que s’extreuen de peces de roba –més en una d’extreta el 2001– acostumen a ser de menor qualitat i resulta més difícil obtenir els 20 marcadors», aclareix. A l’haver-hi menys marcadors, també hi ha «menor certesa estadística per atribuir una resta de l’ADN a una determinada persona». 

Un segon problema tècnic, prossegueix Torabi, és que a la mostra que s’ha extret del jersei de Jubany hi ha una mescla de l’ADN de diverses persones: de la mateixa Jubany i d’almenys una altra persona més. Es desconeix si és d’una única persona més, en el cas de la qual es tractaria d’un home perquè és present el cromosoma Y, o d’algunes, en el cas de les quals podria tractar-se de com mínim d’un home i d’altres que podrien ser home o dona.

Fins ara s’ha comparat aquesta mescla d’ADN –aïllant els marcadors que són de Jubany– amb el perfil de Jiménez i, després, en una segona comparació, amb el de Laiglesia. En els dos casos el resultat ha sigut negatiu. 

La família Jubany ha demanat que es repeteixi aquesta anàlisi però de forma conjunta, una petició a què la fiscalia es va oposar però que el jutge Díaz Villar ha acordat. Torabi explica que aquesta petició té sentit perquè el que ha pogut passar és que els resultats anteriors hagin sigut negatius perquè s’estaven atribuint tots els marcadors que no són de Jubany a Jiménez, primer, o a Laiglesia, després. I podrien ser, hipotèticament de tots dos. Si aquest fos el cas, el resultat seria negatiu al comparar-los per separat però podria ser diferent al fer-ho junts. 

Perfils de dues dones

L’acusació particular ha sol·licitat també que en aquesta nova comparativa s’incloguin així mateix perfils genètics de dues dones investigades per la seva implicació en aquest crim fins al seu arxiu el 2005: Montse Careta –que es va suïcidar a la presó per aquests fets– i d’Ana Echaguibel. Sobre aquest punt, el jutge ha rebutjat la petició però ha accedit a revisar si existeix l’ADN de dona en aquesta mescla o en altres mostres biològiques –se’n conserven algunes d’obtingudes durant l’autòpsia dels genitals de la víctima o d’una de les seves ungles–. En cas que la resposta fos positiva, llavors es valoraria ampliar la comparativa de la mescla del jersei incloent-hi els perfils de Careta o Echaguibel.

El jutge ha accedit a revisar si existeix l’ADN de dones a les mostres investigades

Torabi remarca, en qualsevol cas, que a través d’aquestes noves comparatives resultarà «difícil» poder trobar «una resposta ferma» tot i que sí que pot passar que ajudi a la investigació indicant estadísticament quines possibilitats existeixen que en aquesta mescla de l’ADN quedin restes biològiques dels investigats.  

«Prou indicis»

El jutge insisteix en les proves de l’ADN perquè considera que hi ha «indicis suficients» que Jiménez va participar en l’assassinat de Jubany –se’l considera autor dels dos anònims que va rebre la víctima setmanes abans de la mort i que contenien begudes amb Noctamid, el medicament que es va trobar al cos de la dona– i també ho hauria pogut fer Laiglesia, a qui un investigador de la Policia Nacional va assenyalar en el programa de ‘Crims’ com el sospitós principal.

Laiglesia vivia de forma intermitent al bloc des del qual es va llançar el cos de Jubany. Laiglesia pernoctava sovint en aquest edifici perquè hi havia l’apartament de Careta –parella de Laiglesia el 2001–. En aquest pis es van trobar caixes del medicament Noctamid. En aquest mateix domicili hi havia també llumins com els que es van localitzar al terrat i que s’haurien utilitzat per cremar parts del cos de Jubany. Laiglesia, a més, va caure en contradiccions amb Careta al ser interrogats tots dos per la Policia Nacional després del crim. També hi ha les trucades que va rebre Jubany des del telèfon fix del domicili de Careta en els dies anteriors al crim i que també podria haver fet el mateix Laiglesia.

L’assassinat de Jubany va prescriure a finals del 2021, quan es van complir 20 anys del crim. No obstant, Laiglesia va ser investigat formalment fins al 2005, quan el cas es va arxivar. També ho van ser la difunta Careta i Echaguibel. Per aquest motiu, per a Laiglesia i Echaguibel el crim no prescriurà fins al 2025. Tots els implicats eren membres de la secció Natura de la Unió Excursionista de Sabadell (UES), un grup que el jutge situa en el centre de la trama ordida per acabar amb Jubany.