Daniel Sancho podria complir pena a Espanya si no el condemnen a mort

Daniel Sancho en una imatge d'arxiu

Daniel Sancho en una imatge d'arxiu

Juan José Fernández

Un acord penitenciari internacional firmat el 1983 entre Espanya i Tailàndia i dos precedents judicials que es tramiten a Bangkok representen ara l’esperança per a l’espanyol Daniel Sancho, fill de l’actor Rodolfo Sancho, en el complicat escenari penal en el qual està immers com a assassí confés del cirurgià colombià Edwin Arrieta. En cas que es condemni finalment com a autor del crim i si la pena de mort que se li fixi és commutada, podria complir condemna a Espanya.

Entre Madrid i Bangkok hi ha un pacte en aquest sentit firmat el 1983, «però la seva aplicació no és ni de bon tros automàtica», admeten a EL PERIÓDICO, del mateix grup editorial que Regió7, fonts diplomàtiques. Com tantes coses en matèria penitenciària entre països amb codis penals diferents, hi ha en aquest assumpte un important espai per a la discrecionalitat.

A Daniel Sancho, a més, l’ajuda –o li complica més les coses– un altre cas d’un espanyol condemnat per un delicte d’assassinat similar –també amb esquarterament posterior per intentar ocultar el cadàver– i amb la pena commutada, així com un altre cas semblant i més recent que ara s’instrueix a Tailàndia, amb un ciutadà alemany com a principal encausat.

Un altre cas espanyol

Els representants diplomàtics espanyols a Tailàndia tenen entre els seus assumptes pendents el compliment de pena a Espanya per al català Artur Segarra, condemnat com a autor de l’assassinat d’un altre espanyol, David Berrnat, comès en territori tailandès el gener del 2016. Segarra també va intentar ocultar el cos de la seva víctima esbocinant-lo. L’agost del 2020, la justícia tailandesa va commutar la condemna a pena de mort per una altra de cadena perpètua per a Segarra. Es va aprofitar per a la permuta el 68è aniversari del rei de Tailàndia Maha Vajiralongkorn, ocasió en la qual la corona tailandesa va atenuar les penes a una vintena de presos.

Segarra és a la presó a Tailàndia des del febrer del 2016. Va negar sempre ser autor del segrest i l’assassinat de David Bernat... fins que, el 2019, el Tribunal Suprem d’aquell país va fer ferma la condemna a mort. Un escrit en el qual admetia ser l’autor de l’assassinat li va facilitar ser inclòs en la llista de commutables pel rei.

Ara bé, tot i que la sol·licitud de trasllat a una presó espanyola està en tràmit, no hi ha precedents a Tailàndia de concessió de trasllats de presos nacionals d’altres països amb penes tan greus abans de vuit anys de pena complerta, almenys.

En el cas de Daniel Sancho, és crucial haver admès l’autoria des de gairebé el moment de la seva detenció, el cap de setmana passat, per intentar evitar la pena de mort, indiquen les fonts consultades, però encara té molt temps de tràmit per davant. Primer ha de ser instruït el cas, després ha de comparèixer en una vista que podria tenir lloc d'aquí a dos anys.

La pena de mort és el càstig que assenyala el Codi Penal tailandès per a l’assassinat, així que després caldria esperar a la tramitació d’una commutació... i només després esperar almenys vuit anys d’estada a presons tailandeses.

Assassí alemany

Els turistes donen bastant feina als tribunals tailandesos últimament. La justícia d’aquell país investiga l’assassinat d’un empresari alemany, Hans Peter Mack, de 62 anys, en el qual el principal inculpat és un compatriota de la víctima, Olaf B., de 52 anys.

Hi ha també dos alemanys més i un pakistanès involucrats en el crim, però de moment és Olaf B. l’assenyalat per la policia tailandesa com l’ideador d’un pla per desmembrar el cos de l’assassinat i enfonsar els seus trossos al mar.

Mateix quadro penal: un altre assassinat comès a Tailàndia per un ciutadà europeu i amb víctima igualment no tailandesa. En un país tan vinculat al turisme «no sembla massa probable» l’execució d’un estranger, indiquen les fonts diplomàtiques, i tampoc sembla probable que un sigui commutat i un altre no... si bé un detall complica el panorama: l’acumulació d’assassinats comesos en territori tailandès per estrangers no ajuda que el govern d’aquell país resisteixi la temptació de la mà dura.

El conveni

Des del 7 de desembre del 1983, Espanya i Tailàndia tenen un conveni «sobre cooperació en matèria d’execució de sentències penals». Per aquest acord, ratificat a Espanya el novembre del 1987, presos condemnats espanyols poden ser traslladats a Tailàndia i viceversa, sempre que el delicte comès al país emissor existeixi també en el codi penal del país receptor del qual és natural el reu.

Hi ha una sèrie d’excepcions, com ara que el delicte comès no ho hagi sigut contra la seguretat de l’Estat o de la cúpula de l’Estat o que no hagi consistit en un robatori d’antiguitats o tresors del patrimoni artístic.

La cadena perpètua està prevista en el conveni; de fet, és el primer escenari previst en el seu punt 4: «Un delinqüent serà traslladat només: A) Si està condemnat a una pena de presó perpètua...». Però el pacte, que ja té 40 anys de vigència, no entra a aclarir com es resol tècnicament la diferència que hi ha entre la cadena perpètua com s’entén a Tailàndia i el concepte espanyol de presó permanent revisable. El reu, en qualsevol cas, se sotmet a les condicions penitenciàries del país receptor.

Daniel Sancho, una vegada jutjat i condemnat, podria ser traslladat a una presó espanyola quan «hagi complert a l’Estat traslladador, en el moment del trasllat, la durada mínima prevista per la llei d’aquest Estat», diu el conveni. Per al cas de la pena de cadena perpètua, la pràctica en la justícia de Tailàndia és de vuit anys d’espera mínima.

Però en aquests cas és molt important l’habilitat del personal diplomàtic. I aquesta perspectiva està ratificada per l’experiència. El 2011, un actiu cònsol espanyol que treballava molt directament sobre les condicions de vida de presos espanyols al Perú –la majoria per narcotràfic– va ser clau perquè Espanya aconseguís portar gradualment 60 condemnats a complir la pena a presons espanyoles.

Abans de l’existència d’aquest acord, només hi havia la diplomàcia. La mediació del rei emèrit Joan Carles I va ser essencial per al cas d’un ciutadà espanyol condemnat per tràfic de drogues, delicte castigat molt durament a Tailàndia. El condemnat era fill d’un militar alt càrrec del servei secret espanyol, llavors anomenat CESID. Una gran discreció va envoltar el cas.