La María José va ser segrestada quan tenia onze mesos: un gir en la investigació apunta que podria estar a Espanya

"Es va emportar la meva filla. Em va atacar brutalment i la va segrestar". Es diu Maribel Enciso i la seva història espanta. Impacta. "Tenia onze mesos quan se la van emportar".

Un individu va irrompre a l'òptica en la qual treballava. La va tancar. La va agredir brutalment. Li va tallar el coll. Amb un fil de vida, mentre jeia a terra, va veure com l'agressor deixava una nota i s'emportava el seu nadó, María José, que estava amb ella aquell matí.

Contra tot pronòstic, va sobreviure a l'atac. La Maribel havia gravat en la seva memòria la seva cara. En despertar, va descriure al monstre. Avui compleix 82 anys de condemna. Ell calla. No parla ni dona cap pista sobre on està la petita. Tot va passar a Mèxic però, tretze anys després, la recerca fa un gir: María José podria estar a Espanya.

"Va passar el 21 de setembre de 2010", arrenca. Necessita fer descansos, pauses, per poder parlar, és una de les moltes seqüeles que encara arrossega. Reviure-ho no és fàcil. Amb dolor, retrocedeix tretze anys enrere. Torna a aquell fatídic matí.

La clínica que la dona compartia amb altres metges estava buida. "La resta de doctors passaven consulta a la tarda". Estava sola amb el nadó. Tot estava tranquil, en aparent calma.

"A la porta, veig a un senyor que havia estat uns deu dies abans perquè li realitzés un examen de la vista”. Maribel va obrir, "havia dit que tornaria per fer-se unes ulleres". Planificat, ho tenia perfectament orquestrat, sabia que la nena hi era. "La tenia allà amb mi perquè podia fer-ho. Havia mirat una guarderia però vaig dir quan tingui l'any la porto". 'Majo', 'Majito', com l'anomenen tots, tenia onze mesos, era dormilega, "ni per a menjar es despertava", amb un somriure enorme i el pèl despentinat. Era l'alegria de la casa.

"Per què s'emporta la meva filla?"

L'home va entrar i va tancar les portes. "Va començar a cridar", recorda la Maribel. "Va començar a colpejar-me i va treure una navalla". El primer atac el va patir amb la nena en braços. "Em va dir que deixés anar a la meva filla, que la deixés a la seva cadira". Mentre ho feia, va aparèixer per la seva esquena. "Vaig notar el recorregut del ganivet a la meva gola. Em va tallar el coll. Em va tallar la jugular, gairebé les cordes vocals i la tràquea".

Va caure a terra. El tall va ser gairebé letal, però no va sentir res. "Només mirava a la meva filla, buscava la seva mirada". La Maribel va intentar aixecar-se, "no podia". L'agressor es va acostar a la petita. "Per què s'emporta la meva filla?", és l'única cosa que pensava.

Va intentar, de nou, posar-se en peus. Va ser en va. "Vaig veure com ell va agafar un paper i va escriure una nota". 'La teva filla està a Sud-amèrica', trobaria la policia en revisar la sala. L'horror es va completar quan "va agafar un monitor, va agafar la meva filla i va sortir, vaig deixar de veure-la".

Al tercer intent, la Maribel va aconseguir aixecar-se. La petita ja no hi era. "Com vaig poder, vaig sortir de l'òptica per demanar ajuda". A la porta, "vaig intentar cridar". No pot, "socors, s'ha emportat la meva filla!". La veu no li surt. Ningú l'escolta. Va caure de nou al terra. Van arribar les ambulàncies

Entre la vida i la mort

La Maribel va ingressar en estat crític. "Em van intervenir, em van fer una traqueotomia". Els metges donaven poques esperances, "o moria en el quiròfan o en la recuperació", explica. "Vaig estar deu dies en coma", debatent-se entre la vida i la mort.

Contra tot pronòstic, es va despertar. Havia tornat a néixer, "era un miracle", però la seva filla no hi era. "No la van buscar", lamenta. "Els primers dies es va perdre molt de temps buscant un culpable". El focus policial es va posar en l'Iván, marit de la Maribel i pare de la nena. Van creure que l'agressor era de casa.

Ja desperta, per escrit -perquè no parlava- va explicar el que va passar aquell matí. "Va ser quan al meu marit el van deixar en pau", lamenta. Va descriure físicament al seu agressor. Li va posar nom, li va posar cara. Es deia Geyser Crespo García. Un parell de setmanes més tard era detingut acusat de violar una menor de 14 anys. Ho va reconèixer. Va confirmar que era l'home que havia anat a fer-se unes ulleres.

"Està morta: l'he tirat a l'aigua"

Geyser va ser detingut. Es va asseure a la banqueta dels acusats i va ser declarat culpable dels tres delictes que se li coneixen: violació d'una menor, intent d'homicidi amb la Maribel i privació de llibertat de la María José. Acumula una pena de 82 anys. Al principi, va confirmar la versió de la seva nota: "A la nena l'han portat a Sud-amèrica", després va dir que el nadó era mort, la va matar ell mateix: "L'he tirat a aigües negres (residuals)".

Es va buscar a consciència, "van trobar dos cossos de persones adultes, però la meva filla no hi era". Va grinyolar, com ho va fer la versió que va explicar en com va sortir de l'òptica: "ell va arribar amb bicicleta", recorda la Maribel, "suposadament declara que càrrega a la María José en la bici i també una motxilla, amb el monitor, que també s'emporta. Que marxa d'aquella manera fins a la seva casa", resumeix la dona. "Es van fer estudis i no era possible". Nadó, monitor... tot en una bici. "En quilòmetres no sé, però amb cotxe es triga mitja hora a fer aquest trajecte", afirma. "Va mentir. El que tots creiem és que l'estaven esperant i es va traslladar amb cotxe".

"Es van cometre grans i greus errors els primers anys. A la meva filla pràcticament no la van buscar", lamenta la Maribel. Tretze anys després, tot ha canviat. El 2017, arribaria el primer gir: "es crea una Unitat d'Anàlisi i Contextos, una fiscalia. Van analitzar l'expedient i es van adonar que la María José és víctima de tràfic de persones amb finalitats d'adopció il·legal". Van començar, per fi, a buscar-la.

Gir policial: podria estar a Espanya

Va arrencar de nou la recerca. Es van repetir els interrogatoris. Geyser es va blindar, no contestava. Es va tornar a mirar Sud-amèrica. Va romandre en silenci, fins que en una de les entrevistes, va parlar: "No la trobareu, la nena es va dur a Europa". La recerca va donar el seu segon i més fort gir. Les perquisicions policials, segons ha pogut saber Cas Obert, llancen "motius suficients", ferms, perquè la policia mexicana apunti que pot estar a Espanya.

"Necessito el seu suport. Que mirin les fotos, que ens ajudin a trobar la meva filla que, amb tota probabilitat, estarà sota una altra identitat. Potser, ni els seus pares adoptius coneixen la seva història". La María José va desaparèixer amb 11 mesos, avui té 12 anys. "Ja no busco un nadó. Diversos professionals m'han fet progressions de com seria avui dia, són orientatives, aproximades".

La difusió va travessar fronteres, aquí es va fer forta a través de SOS Desaparecidos. "Des que està sent difosa a Espanya han passat coses estranyes", denúncia la Maribel. "M'han piratejat la pàgina de Facebook -la seva major arma- creada per a la cerca, amb més de sis-cents mil seguidors". Lluny de frenar-la, sense por, sent impuls, força. "Hi ha, definitivament, persones que estan pendents del cas de la meva filla i no volen que sigui trobada", afirma. "Còmplices, a més de la persona que està a la presó. No ens aturaran, continuarem fins a trobar-la".

La Maribel es va enfrontar a la mort. Van dir que no viuria i va despertar. Van dir que no podria parlar i la primera paraula que va pronunciar va ser el nom de la seva petita. Diuen, des de la presó, que no trobarà a la seva filla: "sé que és a prop". No pararà. No hi ha res, ni ningú, que l'aturi...