Estafats a Facebook: fins a 10.000 euros per enviaments que mai van arribar

Natàlia i Marisol, noms ficticis que amaguen identitats reals, van ser estafades per un home que les va contactar per Facebook i els va assegurar que necessitava la seva ajuda per poder mudar-se a Espanya. A Natàlia la va convèncer que li enviaria les seves pertinences per correu i, falsejant correus electrònics de l'empresa de transports, que havia de pagar més de 10.000 euros per desbloquejar l'enviament a la duana amb Portugal. A Marisol, en canvi, que necessitava que li obrís un compte bancari on dipositar els seus estalvis per poder començar de zero al nou país. Una va acabar perdent els diners, l'altra condemnada als tribunals per blanqueig de capitals.

Els delictes informàtics fa anys que creixen alhora que les noves tecnologies es tornen una part cada vegada més imprescindible del dia a dia. Segons l'últim informe sobre la cibercriminalitat a Espanya publicat pel Ministeri de l'Interior, el 2021 es van cometre 305.477 delictes informàtics, un 6,1% més que l'any anterior. D'aquests, el 87,4% corresponen a fraus informàtics i un 5,7% més a les amenaces i coaccions que reben les víctimes per part dels ciberestafadors.

De tots els delictes dels quals se'n tenen constància, només un de cada deu van arribar a confirmar-se i menys d'un 5% van tenir com a conseqüència la detenció d'algun dels responsables. Tot i això, segons ha pogut comprovar el diari 'El Periódico' del mateix grup editorial que Regió7, als tribunals espanyols sí que arriben, encara que sigui amb comptagotes respecte als delictes que es produeixen, multitud de casos en què s'aconsegueix aturar i condemnar els defraudadors.

Facebook Marketplace, una oportunitat

Les possibilitats de ser estafat en aquestes xarxes socials, no es redueixen únicament a sol·licituds d'amistat sospitoses en què es forja una relació fictícia entre l'estafador i la víctima, sinó que hi ha vies molt més directes de robar diners.

Des del 2016, Facebook, que es calcula que té més de 2.200 milions d'usuaris actius al mes i 21,1 milions de perfils a Espanya, té en marxa Marketplace, una funcionalitat de la xarxa social més popular de la història on els seus usuaris poden anunciar i comprar productes oferts per ells mateixos. La diferència amb altres plataformes que ofereixen serveis semblants, com ara Ebay o Vinted, és que aquestes ofereixen la possibilitat d'intermediar d'alguna manera en la transacció, cosa que la xarxa de Meta, com moltes altres, es desentén.

D'aquesta manera, els usuaris que utilitzin el Marketplace tenen l'opció de dur a terme la compravenda de forma en línia, encara que per canals de pagament aliens a Facebook, o en persona, però les dues opcions presenten els seus riscos.

En una sentència del 17 de maig de 2023 de l'Audiència Provincial de Madrid s'explica com Víctor, un altre nom fictici, pretenia vendre dos telèfons mòbils per 450 euros. Per això va quedar a la sortida del metro de Buenos Aires amb Clara, una dona que, per demostrar que li havia enviat els diners, li va ensenyar una captura de pantalla amb la transacció i es va emportar els dispositius.

Víctor no va saber que havia estat estafat fins que va anar a comissaria i va ensenyar la imatge als agents de la policia, que li van confirmar els fets. Tot i que Clara no va contestar a les trucades ni als seus missatges, va ser fàcil identificar-la i aturar-la una vegada denunciada, raó per la qual ha acabat sent condemnada per un delicte lleu d'estafa a tornar els diners i a pagar una multa.

Una cosa semblant li va passar a José Luis, que va pensar que havia comprat una PlayStation 4 per 140 euros i, una vegada que havia fet el pagament després de comprovar que hi havia un enviament en marxa programat per RMW, va veure com el venedor retirava el paquet i es quedava amb els seus diners. Quan l'estafador va saber que havien interposat una demanda contra ell, va tornar els diners, però això no el va lliurar de ser condemnat per un delicte d'estafa a pagar una multa de 360 euros.

Responsabilitat de Facebook

"Comprar a través de plataformes que no intermedien en el procés de pagament és exactament igual que acceptar una compravenda amb algú que et trobes pel carrer, no tens cap seguretat que et pagarà ni que si li compres alguna cosa el que reps serà el que esperaves tu", explica a aquest diari Carolina González, directora del departament penal del despatx d'advocats Ius+Aequitas. "Tot està en aquests termes i condicions que acceptem i que no llegim".

D'aquesta manera, Facebook no té cap responsabilitat ni obté una rendibilitat directa pel que passa dins de Marketplace, per la qual cosa ni tan sols se li podria exigir una responsabilitat legal a l'empresa si els productes oferts allà són robats o falsos.

"Des del moment en què ni el producte ni els diners passen per les mans de l'empresa se'ls pot exigir que se n'adonin, i per això no només cal saber què comprar i a qui, sinó també on", recomana González.