El jutge ordena buscar possibles restes d'ADN als anònims que va rebre Helena Jubany

El jutge de Sabadell Juan Díaz Villar ha ordenat a la Policia Nacional analitzar el paper en què van ser escrits els dos anònims que va rebre Helena Jubany setmanes abans de ser assassinada, el 2 de desembre el 2001. L'instructor ha ordenat aquesta nova indagació a través d'una interlocutòria en què també informa que, de moment, totes les anàlisis practicades per part de la unitat científica del cos estatal i per part de l'Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses han resultat negatives. Al jersei que Jubany vestia la nit que va ser llançada al buit, semiinconscient, des del terrat d'un edifici de Sabadell no s'han trobat restes biològiques ni de Santi Laiglesia ni de Xavier Jiménez , els dos únics investigats en aquesta causa que es va reobrir, a la vora de la prescripció, a finals de 2021.

No obstant, atenent la petició de la família de la víctima, el jutge ha ordenat que el material genètic que es conserva del jersei de Jubany, i que pertany a un o dos homes no identificats, sigui novament analitzat per part de un altre organisme, l'Institut Ciències Forenses de la Universitat de Santiago de Compostela , perquè usant les tècniques "més avançades" pugui seguir comprovant si pertany o no a Jiménez o Laiglesia. Els resultats obtinguts fins ara ho han descartat.

ADN de dona

La família de Jubany també havia sol·licitat que es comparessin les restes d'ADN no identificades amb els perfils genètics de dues dones que ja van ser investigades per aquest crim: la manresana Montse Careta i Ana Echaguibel . El jutge Díaz va negar aquesta segona petició però sí que va ordenar que tant l'institut com el cos policial revisessin si entre les mostres d'ADN no identificat que conserven n'hi havia alguna que pertanyés a una dona diferent de Jubany. El resultat ha estat negatiu, segons han respost al jutge les dues institucions. Careta es va suïcidar a la presó després de ser detinguda per aquest crim i la seva germana sempre ha mantingut la seva innocència i ha indicat que va obrar coaccionada pel seu nòvio, Laiglesia.

Les mostres d'ADN recollides tant del cos de Jubany com del seu jersei pertanyen a un home desconegut que, segons les proves genètiques realitzades fins ara, no és ni Laiglesia ni tampoc Jiménez, l'altre investigat ia qui se li atribueix l' autoria dels dos anònims que va rebre la víctima abans de l'homicidi.

Indicis biològics

La roba que vestia Jubany el dia del seu assassinat va estar durant dues dècades en un jutjat. Es va recuperar del jersei marró de la víctima que una mostra biològica molt deteriorada que conservava una barreja d'ADN de dues o més persones. Una de les persones era la pròpia Jubany, una altra era un home no identificat. Per això, el jutge demana que es faci una nova comparativa conjunta d'aquesta mostra amb els perfils de Laiglesia i Jiménez.

Paral·lelament, l'Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses, en ser instat pel jutjat de Sabadell a recuperar les mostres que es van obtenir durant l'autòpsia que se li va practicar a Jubany hores després del crim, va informar que conservava hisops –bastons amb cotó a la punta– i també  mostres obtingudes d'una ungla de la víctima. En analitzar pel seu compte aquestes mostres amb la tecnologia actual han aparegut tant al material que es va extreure de l'ungla com al dels hisops restes genètiques d'una altra persona desconeguda: de nou un home.

Els anònims

El jutge insisteix en les proves d'ADN perquè considera que hi ha "indicis suficients" que Jiménez va participar en l'assassinat de Jubany i també que ho hauria pogut fer Laiglesia, a qui un investigador de la Policia Nacional va assenyalar al programa de Crims com el principal sospitós.

Jubany va rebre dos anònims poc abans de ser assassinada (el 17 de setembre de 2001 i el 9 d'octubre de 2001). La Policia Nacional considera que l' autor d'aquests anònims és Jiménez . A aquesta conclusió van arribar els pèrits grafològics malgrat que Jiménez es va negar a facilitar textos escrits per ell relatius al 2001. Va al·legar que no havia trobat cap document amb lletra que hagués escrit a mà d'aquella època.

Tots dos anònims, dipositats davant de la porta, anaven acompanyats de refrescos: una orxata i un suc de taronja. Als refrescos hi havia droga, la mateixa que es va trobar al cadàver de Jubany i que els assassins van usar per adormir-la.

El jutge assenyala a la seva interlocutòria que Jiménez sabia que Jubany adorava l'orxata perquè havia pres aquest refresc amb ella en ocasions anteriors. El segon anònim va ser lliurat a casa d'Helena un dia en què no consta que Jiménez, aleshores empleat a la Diputació de Barcelona, acudís al seu lloc de treball.

El contingut dels anònims detallava pistes, com que el seu autor volia estudiar anglès o que desitjava coincidir amb Jubany en una altra excursió amb ella de la Unió Excursionista de Sabadell (UES), van fer sospitar Helena que Jiménez podria estar darrere d'aquests i així ho va explicar a una amiga. Tant Jubany com Jiménez eren membres de la UES i el segon se'n va enamorar i va intentar seduir-la sense èxit, un intent que va generar el distanciament entre tots dos.

Laiglesia

Laiglesia, per la seva banda, vivia de forma intermitent al  bloc des del qual es va llançar el cos de Jubany. Pernoctava sovint en aquell edifici perquè allà hi havia l'apartament de Careta –parella de Laiglesia el 2001–. En aquest pis  es van trobar caixes del medicament Noctamid, que conté benzodiazepines, un psicotròpic del qual es van trobar restes al cos de la víctima. En aquest mateix domicili hi havia també llumins com els que es van localitzar al terrat i que s'haurien fet servir per cremar parts del cos de Jubany. Laiglesia, a més, va caure en contradiccions amb Careta en ser interrogats tots dos per la Policia Nacional després del crim. També hi ha les trucades telefòniques que va rebre Jubany des del telèfon fix del domicili de Careta els dies anteriors al crim i que també podria haver realitzat el mateix Laiglesia.

L'assassinat de Jubany va prescriure a finals del 2021, quan es van complir 20 anys del crim. No obstant això, Laiglesia va ser investigat formalment fins a 2005, quan el cas es va arxivar. També ho van ser la difunta Careta i Echaguibel. Per aquest motiu, per a Laiglesia i per a Echaguibel el crim no prescriurà fins al 2025.