Les declaracions, claus en l'emotiu judici pel crim masclista a Manresa

La seva parella va dir que l’home estava «enfadat» per la nova relació de la seva exdona

L’acusat declarant durant el judici celebrat a l’Audiència Provincial de Barcelona | ARXIU PARTICULAR

L’acusat declarant durant el judici celebrat a l’Audiència Provincial de Barcelona | ARXIU PARTICULAR / A.V. Manresa

A.V. Manresa

El judici, celebrat a l’Audiència Provincial de Barcelona, va durar una setmana i va ser marcat per la declaració de diversos testimonis i perits. Algunes d’elles van ser marcades per l’emotivitat i altres directament per la serenitat dels seus protagonistes. Fins i tot va arribar a emocionar-se algun dels agents dels Mossos que va testificar, fet que, tal com va reconèixer el fiscal, no és gens habitual i demostra el caire d’aquest cas.

Pares de la víctima

El primer a testificar havia de ser l’acusat, però finalment va ser l’últim a petició de la defensa. Així, els primers van ser els pares de la víctima. «Portava 17 anys amb nosaltres i era com un fill», va dir el pare de la víctima sobre l’encausat. L’home va assegurar que es va sentir sorprès de tot el que va passar «perquè sempre ha estat ben tractat a casa nostra».

Els pares de la víctima van ser els primers en trobar el cos de la seva filla, estirat al terra i embolicat completament de la cintura al cap. «Estava perfectament embolicada. Quina sang freda…», va dir el pare sobre com va trobar la seva filla. Sobre ella, va explicar que «pensàvem que respirava perquè encara estava calenta, però no era així.

Actualment, tenen la custòdia de les dues filles del matrimoni entre l’acusat i la víctima. Preguntat sobre si elles pregunten pel seu pare, es va mostrar dur i va assegurar que «no han demanat ni una vegada per ell».

La seva dona també va parlar de com van trobar la seva filla i també de què li explicava ella sobre la seva relació amb l’acusat després del divorci. «Ella ho va passar molt malament. Es va aprimar 14 quilos», va explicar sobre el divorci de la seva filla. «Pensava que en aquell moment ho tenien tot, que estava tot bé i ell ara marxava», li deia la seva filla.

Mare i padrastre de l'acusat

El testimoni del padrastre de l’acusat, que va conviure amb ell des de ben petit i era com un pare per a ell, també va ser molt emotiu. «És una persona molt reservada, li costa expressar els seus sentiments», explicava sobre l’encausat fent referència al seu estat d’ànim els dies abans dels fets. Aquell dia, l’alarma va saltar quan van rebre un missatge del seu fill que deia que els estimava molt i que ho sentia per tot. Entre llàgrimes, el seu padrastre va dir en el judici que «el fet de rebre un missatge que diu ‘t’estimo’ era com una alerta. Té uns sentiments enormes però és molt reservat». De fet, va ser aquest missatge el que va permetre trobar-lo abans que pogués culminar el seu intent de suïcidi.

En aquest sentit, tant el padrastre com la mare van lamentar que el seu fill no hagués demanat ajuda abans d’arribar a aquell punt. «Nosaltres li vam recomanar que anés al metge, però no volia». Sobre el contingut de les cartes que escrivia, va assegurar que «si hagués sabut de pensaments d’aquest tipus l’hagués portat al metge perquè realment no estava bé».

La seva mare va testificar en el mateix sentit. «Estava molt enfonsat, molt deprimit. No tenia ganes de res, no menjava, no dormia...», va explicar la seva mare recordant que li van recomanar anar al metge, però no ho va arribar a fer mai.

Última parella de l'acusat

En la mateixa sessió del judici també va declarar la que era parella de l’acusat en el moment dels fets. «Estava molt enfadat i neguitós», va dir sobre l’actitud de l’acusat en saber que la seva exdona havia iniciat una relació amb un altre home. Ella va intentar fer-li entendre que havia de girar full ja que havia estat ell qui havia demanat el divorci i qui havia començat una relació amb una nova parella després del matrimoni.

Aquesta actiud, de fet, va fer empitjorar la relació que tenien en el moment fins al punt que, dos dies abans dels fets, ella va demanar allunyar-se d’ell. Es dona el fet, però, que després de cometre l’assassinat i abans d’intentar suïcidar-se, l’acusat li va enviar un missatge dient que «avui serà un bon dia». Ella no el va entendre fins que es va assabentar hores després del que havia passat.

Amic de la Parella

La que era parella de la víctima en el moment dels fets també va declarar. No feia molt temps que estaven junts i, de fet, el primer cop que va conèixer les filles va ser el cap de setmana abans dels fets quan van fer una excursió a les mines de sal de Cardona. «Ella després em va dir que a l’acusat no li havia posat bé que jo hagués conegut les nenes», va declarar durant el judici, tot i explicar que ell i l’acusat no es van arribar a conèixer en persona.

Agents dels Mossos

Durant el judici van declarar diversos agents dels Mossos d’Esquadra que d’una manera o altra van participar en la investigació del cas. Van destacar les declaracions dels agents que van informar per primera vegada l’acusat que estava detingut per la mort de la seva exdona. Van acudir a l’hospital on ell es trobava ingressat després del seu intent de suïcidi i, quan li estaven llegint els seus drets, l’acusat espontàniament va dir que: «Hem discutit com sempre i avui ha acabat així». D’aquesta manera, va reconèixer la seva autoria. Sobre aquesta situació, els agents van assegurar que, tot i que estava «atordit», va dir ser conscient i comprendre el que estava dient.

Acusat

L’acusat va tenir paraula en dues ocasions. En la primera, durant l’interrogatori en què només va acceptar preguntes de la seva advocada i del jurat popular, va reconèixer haver matat la seva exdona i va dir que havia estat «una reacció explosiva i irracional». Sobre els escrits en què parlava de matar la seva dona, va assegurar que escrivia «el que sentia en cada moment quan em sentia angoixat» i va justificar-ho dient que estava «ofuscat».

Un cop acabat el judici i amb l’últim torn de paraula, va demanar disculpes a la família de la víctima i a la seva pròpia i va dir que «no puc donar explicació a una cosa que no la té. Tant de bo pogués tornar enrere». En la mateixa declaració, va assegurar que acceptava quedar aïllat de les seves filles però va demanar que no se les apartés dels seus avis paterns, ja que «l’únic culpable soc jo»

Subscriu-te per seguir llegint