ERC de Manresa atorga els premis Maria Casajuana 2024 a Rosa Masachs i al Cor Teies

El Cor Teies i Rosa Masachs i Playà rebran el Premi Maria Casajuana 2024 que des del 2002 atorga la secció local d’ERC de Manresa i el Jovent Republicà amb motiu del Dia Internacional de les Dones. El guardó vol significar la lluita, l’esforç, la constància i la implicació de la dona en la vida laboral i social del nostre país. Els guardons s’entregaran el 7 de març a les 7 de la tarda, a la Sala Els Carlins, en un acte obert a tota la ciutadania.

Entre el 2002 i 2024 s'ha reconegut la trajectòria de 22 manresanes. Des del 2019, també es distingeix una entitat per tal de donar valor i visibilitzar la tasca que realitzen. La regidora de Drets Socials de l'Ajuntament de Manresa, Mariona Homs, ha estat l'encarregada d'obrir la roda de premsa amb la presentació del premi i els membres que conformen el jurat d'enguany. Per la seva banda, la secretària de Feminismes d'ERC Manresa i Bages, Mariona Descarrega, ha presentat les premiades i ha exposat els motius pels quals han estat escollides.

La premiada Rosa Masachs ha destacat que "em vaig mostrar molt sorpresa quan em van proposar" i durant la seva intervenció ha fet un repàs de com va arribar a desenvolupar les diverses tasques en entitats i com a professora, les quals ara aquesta distinció valora. Per la seva banda, des de Cor de Teies han agraït el reconeixement que suposa aquest premi per a una entitat que cerca fer "un cant a la vida, però també un cant a la dona i una reivindicació a la feminitat en tots aquells espectacles que duem a terme".

Sobre les premiades

Trenta-set cursos de llengua i civilització francesa al Peguera i després al Pius. Rosa Masachs i Playà va néixer el 1948. Segona de tres germanes, és filla de Maria Carme Playà i de l'il·lustre catedràtic que fou Valentí Masachs Alavedra. En un ambient geològic regit pels cursos a l'Escola de Mines i l'institut Lluís de Peguera. L'any 1966, la Rosa Maria ja és a Barcelona, on cinc anys després es llicenciarà en Història antiga i Antropologia.

En aquells temps va formar part de l'equip de vòlei universitari i va arribar a guanyar el campionat estatal. També va participar en la lliga de primera divisió estatal fins que es va casar. El 1972, entra al Peguera com a professora interina de francès i anglès. El 1977, guanya les oposicions de francès i obté plaça al Peguera. Després, el 1986, vindrà l'accés a càtedra, traurà la segona millor nota de tot l'estat i estarà vint-i-tres anys més al Pius Font i Quer.

Pura perseverança, amb quatre criatures i un matrimoni igualment durador. Mentrestant ha vist fondre la llengua de Voltaire, de Flaubert i Baudelaire, rellevada per l'anglès. Va continuar la seva oferta de gramàtica i cançons, d'intercanvis epistolars que aviat foren estades a Romans-sur-Isère, camí de Grenoble, i després a Bourg-lès-Valence. Aleshores, quan els Erasmus no existien, les seves sortides van ser sempre un glop d'aire fresc, fos des d'un institut o l'altre. Els seus darrers anys són com a cap d'estudis, del 2003 al 2009, i la jubilació, aquell mateix any, la portarà a nous interessos: si ja dominava el francès i l'anglès, ara hi afegirà l'italià i també l'alemany. Però, i per tornar a l'esport, la Rosa Maria es va involucrar al Club Atlètic, on duia les filles. Amb altres pares es van preparar per poder ser jutge de pista, que era una cosa que a Manresa convenia, fins i tot va esdevenir jutge nacional i la responsable des del 2003 de jutges de la zona Bages/Berguedà fins que, com diu ella, «l'han jubilada».

Els últims vuit anys, ha estat a la junta de l'entitat col·laborant, on a hores d'ara encara hi pertany. Encara que no pot exercir de jutge, sempre va a les competicions a donar un cop de mà i on fa falta la seva experiència i el seu bon fer. També ha passat pel moviment veïnal i des de la Federació va coordinar sis anys el programa Amunt per a nois i noies que no es podien permetre un reforç escolar i també per la inserció laboral.

Diuen que cantar esponja el cor, ajuda a canalitzar emocions, a comunicar, amansa les feres i, fins i tot, diuen que quan es canta en grup, els cors se sintonitzen i bateguen al mateix temps.

El Cor de Teies neix a Santpedor la primavera del 2016, ara fa vuit anys. El formen 30 dones d'edats diverses, vingudes d'aquesta població i rodalies, acompanyades de Marc Reguant a la direcció. Totes elles han anat coincidint pel simple goig i plaer de cantar. Gaudeixen, vibren i s'emocionen compartint les seves veus. Han creat diferents espectacles fent un recull de temes d'estils ben diversos.

En el primer, l'any 2017, van cantar al "Foc". L'any següent va ser un cant a l'"Aigua". Juntament amb el Cor Itzi, de Llorenç del Penedès, van crear "Dones". Després de la pandèmia, per renéixer, van presentar "Arrels". "Sons de lluna" va ser un cant a la nit, a la part més fosca, més íntima, més interna. Després d'aquest potent viatge, va arribar "Flors", un espectacle fresc per cantar a la llum, cantar cap enfora, florint com mai.

Ara, estan a punt d'estrenar "A recer", un recull de cançons que cantaran fent una preestrena en un espai íntim al Solsonès (2n cicle Solspost al domo d'Angrill), on se senten com a casa, "on ens recollim quan ens cal descansar i agafar forces per continuar celebrant la vida". I com ja és tradició, faran l'estrena del nou projecte a Santpedor per Sant Joan. Enguany, i de cara al 2025, s'està coent un projecte amb les artistes santpedorenques Anaïs Vila (música) i Olga Molina (poesia i il·lustració).

El guardó

El premi va ser instaurat l'any 2002 per la Secció Local d’ERC i el Jovent Republicà de Manresa amb motiu del Dia Internacional de la Dona.

És un guardó que cada any premia una manresana i amb el qual es vol significar la lluita, l’esforç, la constància i la implicació de la dona en la vida laboral i social del país. El guardó porta el nom de Maria Casajuana perquè simbolitza tots aquests atributs. Com a novetat, des del 2019 s’introdueix un premi que reconeix les entitats.

Maria Casajuana i Oncins (Manresa, 1912-2011) va ser una activista social i política d’ideologia republicana i militant històrica d’ERC de Manresa. Nascuda el 23 de febrer de 1912 en una família treballadora de Manresa, va treballar des dels 14 anys a les fàbriques de Cal Roca, Cal Torres i a la Fàbrica Nova. Als dinou anys es va incorporar a ERC i va viure amb intensitat el període republicà. Va ser una de les impulsores de la creació de l'espai d'emancipació de la dona arran de la proclamació del sufragi universal en la Constitució republicana del 1931. Casajuana també va treballar per al sindicat CNT durant la República i la Guerra Civil des d’on va lluitar aferrissadament per la dignitat de les dones i el reconeixement del seu treball. La Guerra primer, i la cruenta dictadura franquista després, van estroncar una època d’esperances i de llibertat. Però malgrat haver de viure amagada i treballar de minyona per guanyar-se la vida, va mantenir ben viva la flama de la lluita. Pel seu compromís polític i social, ERC i les JERC de Manresa van decidir homenatjar-la creant un premi que duu el seu nom i que cada any, amb motiu del 8 de Març, s'atorga a una manresana de trajectòria compromesa amb la societat.

El jurat del 2024

El jurat d’enguany ha estat format per Mariona Homs i Alsina, regidora de Drets Socials de l'Ajuntament de Manresa; Carles Garcia i Estany, regidor d'Urbanisme i mobilitat de l'Ajuntament de Manresa; Silvia Oliva i Pando, secretària d’Acció Política d’ERC Bages; Mariona Descarrega i Alsina, secretària de Feminismes d'ERC Manresa i Bages; Alba Baltiérrez i Alier, coordinadora del premi Maria Casajuana; Robert Canet i Torres, Judit Gonzalez i Vendrell, i Queralt Moreno i Descarrega; del Jovent Repblicà del Bages; Helena Carbonell i Aurin; periodista del Regió 7; Marçal Llimona i Creixell, de Ràdio Vila; Sonia Pintó i Jubert, del Club Atlètic Manresa; Montserrat Anfruns i Garcia, premi Maria Casajuana 2023; i Joana Barreda i Arnau, representant De Fem Lluita (premi Maria Casajuana 2023).