La covid s’ha trobat amb una tempesta perfecta per escampar-se sense cap mena de control, quan tot semblava que anava a millor. Només era en aparença. L’alta transmissió comunitària afavorida per la variant delta del virus, va topar de ple primer amb Atenció Primària, i ara els seus efectes ja es noten als hospitals, que es tornen a omplir amb ingressos a causa del coronavirus. Manresa no és una excepció. L’Hospital de Sant Andreu, que durant setmanes no va tenir cap malalt de covid, ha hagut d’ampliar recentment la zona d’aïllament, i a l’Hospital de Sant Joan de Déu les urgències i els ingressos són a l’ordre del dia. És gent jove i també de la franja d’entre 40 i 60 anys. S’han trobat gent vacunada que ha emmalaltit. Són pocs i es tracta de casos excepcionals, explica a Regió7 el cap de la Unitat de Malalties Infeccioses del Servei de Medicina Interna d’Althaia, Rafel Pérez. Afirma que cal mantenir la màxima prudència mentre avança la vacunació.

La situació és pitjor que l’any passat en aquesta mateixa època. Va ser un miratge la certa calma de principi d’estiu?

En quant a nombre d’ingressos, la situació és pitjor que l’estiu de l’any passat. Sí. A nivell comunitari estem molt pitjor. Aquesta onada és comparable a la que devíem tenir a la primera, quan hi havia una situació desbocada i incontrolada, i de la qual segurament no tenim números fiables perquè en aquells moments era impossible. Estava tot col·lapsat i no es feien PCR. Però devem estar en una situació similar. A nivell comunitari hem fet una ascens més alt que en la segona, tercera i quarta onada. I a nivell hospitalari ja ho estem notant. Durant l’estiu de l’any passat va anar augmentant lentament fins que va arribar una nova onada entre setembre i octubre, crec recordar.

Era previsible que això pogués passar?

Ningú s’ho veia a venir. Les coses anaven millorant i si algú ho hagués vist a venir m’imagino que s’haurien fet les coses d’una altre manera. Hi ha hagut un ascens imparable de la transmissió del virus amb una corba molt més marcada que en les anteriors onades. Segurament hi ha hagut un relaxament molt més generalitzat. Hi ha l’efecte dels joves, l’efecte trobada. Possiblement per Sant Joan es va reunir gent de tot Espanya a diversos punts. Hi va haver una transmissió massiva que ha tingut un efecte amplificador. La tempesta perfecta. A partir d’aquí han augmentat tots els indicadors comunitaris, i vulguis o no, es va escampant.

L’efecte jove s’explica només perquè no estan vacunats?

La gent jove majoritàriament no està vacunada. Si hi sumem que tenim una variant que té una infectivitat molt alta, un 50 % més que la britànica i ja no dic respecte les anteriors, les trobades i la transgressió de les normes com no portar mascareta o la proximitat, doncs tothom s’encomana. S’ha escampat molt més del que ens podíem imaginar.

S’explica per la variant delta?

Hi ha ajudat, sens dubte. Segurament és una barreja del relaxament sobtat de les mesures sanitàries amb aquests efectes d’aglomeracions i trobades massives, i la nova variant.

Què té de diferent aquesta variant, la delta?

Són mutacions que afavoreixen la seva replicació. És com una selecció natural que fa que predominin les variants més fortes, més virulentes i que tenen més replicació i, per tant, s’encomanen més. Amb una transmissió més eficaç. Ja ho vam veure amb la britànica.

És més greu?

La gent ingressa, en general, amb un perfil de gravetat inferior al que teníem abans. Però també perquè ha afectat a gent més jove i sense factors de risc, que és el segment de la població més afectat.

S’han trobat amb pacients correctament vacunats amb les dues pautes que han emmalaltit, o amb pacients que han patit la covid per segona vegada?

Més que gent que ha tingut la covid per segona vegada, que algun n’hem vist però pocs, sí que hem vist gent correctament vacunada que ha emmalaltit. Són una minoria. Són gent gran, amb factors de risc, amb malalties cròniques greus que fa que tinguin les defenses més baixes i amb aquestes persones l’efectivitat de la vacuna no és tan bona. Queden protegides si el seu entorn també està protegit. Però si els envaïm hi pot haver algun cas que emmalalteixi i fins i tot ingressi. La vacuna és com un tallafocs. Protegeix la gent més vulnerable, però l’efectivitat no és del 100 %. No impedirà que gent vacunada pugui emmalaltir i com que tenim aquesta transmissió tant generalitzada i hi ha tanta afectació, no es pot impedir que algú de les franges d’edat més altes o amb factors d’immunodepressió o amb factors de risc, que pugui emmalaltir. Evidentment molt menys del que ens vam trobar a la primera onada, perquè la protecció de la vacuna es nota.

Tenint en compte la situació actual i el que va passar l’any passat, què pot passar a la tardor?

Jo espero que la cobertura de la vacunació vagi augmentant. Si ho fa tot això s’ha d’anar apaivagant. Esperem que amb mesures de restriccions comunitàries es doblegui aquesta corba de contagis, la transmissió tan alta i que conforme anem avançant amb la immunització de tota la població, la virulència vagi disminuint. De fet ho hem anat veient. Probablement sense les vacunes ara estaríem com a la primera onada. Amb l’hospital col·lapsat i ple d’una sola patologia, que és el que ens va passar.

Què recomanaria?

Pel que fa a mesures comunitàries cal ser molt conscients que no ens podem relaxar. Les mesures de protecció s’hauran de seguir encara uns mesos més fins que no tinguem una cobertura de vacunació suficient. I tot i això caldrà anar amb precaució perquè és una malaltia global i els percentatges de vacunació a nivell mundial són de pena. Fins que tota la població del món no tingui una correcte cobertura de vacunació, no podrem estar segurs. Nosaltres parlem del nostre entorn, però a nivell global les xifres són molt més baixes. Cal mantenir les mesures de precaució: la mascareta, la distància i evitar aglomeracions, trobades massives i avançar amb la vacunació el més ràpidament possible. Això també frenarà la multiplicació del virus i la creació de noves variants. El virus és molt llest i es va adaptant a la nostra situació. És més ràpid que nosaltres fins ara.