«Fa 30 anys que sento a dir el mateix, que no hi ha diners»

Josep Maria Serra és anestesiòleg. De Manresa. Actualment treballa a l’hospital de Valls i és el president del sector hospitals del Metges de Catalunya. El sindicat ha convocat una vaga de facultatius a finals de gener. Afirmen que no es dona qualitat per l’alta pressió assistencial i alerten que falten metges. Aquesta entrevista forma part del reportatge "Metges de la Catalunya central denuncien que la sanitat pública s’ha deteriorat com mai".

Fa anys es presumia de tenir un dels millors sistemes de salut públics. Ara aquesta percepció ha canviat. Per què?

En presumia el govern. I potser no era veritat perquè probablement en aquells moments, i parlem de fa 25 anys enrere, el sistema sanitari s’estava construint. La transferència de la sanitat a Catalunya va ser a finals dels 70. El govern de torn aprofitar els recursos locals. Un d’ells eren els hospitals. I es va crear la sanitat concertada perquè la propietat no era del propi departament de Salut sinó que estava en mans de diferents sectors. I el que es va fer va ser contractar serveis. D’aquesta forma la Generalitat no havia d’invertir per construir nous centres.

També abans es cobria el que es cobria, fins que es va passar a la cobertura universal. Això va suposar un increment de la demanda.

I en aquell moment s’hi van posar els recursos necessaris ?

Des de fa 30 anys sempre he sentit el mateix: no hi ha diners. Sempre hem anat amb una sabata i una espardenya. Ara bé, de cara enfora sí que es venia que era un servei assistencial magnífic perquè teníem un hospital a tocar de cada població. Però ara veiem que això té un cost.

Com estan els ànims?

La gent no està disposada a continuar com ara perquè es dona una mala assistència. L’alta pressió assistencial fa que es primi la quantitat per sobre de la qualitat, i això et pot portar a l’error.

Tot és qüestió de cobrar més?

Hi ha un problema de condicions laborals i retributives que s’ha de corregir. I una altra cosa és la pressió assistencial, que ve donada perquè som pocs i volen que fem la mateixa feina que quan érem més. La distribució dels recursos sanitaris del país és totalment caòtica amb molts aspectes. S’ha de fer un nou model sanitari.

Un nou model sanitari, però, no només es fa amb diners...

No, però al final tot acaben sent diners. Primer cal saber quines peces tenim per poder treballar. Tenim l’ICS que té el 80 % de l’atenció primària i un 20 % de l’hospitalària. Llavors la part concertada, que és el 20 % de primària, pràcticament la totalitat de salut mental i dels centres sociosanitaris, i una quarantena d’hospitals. Compte perquè d’aquests centres el departament no té dades fiables. A més a més no hi ha establert cap sistema perquè els recursos públics siguin equitatius a tot el territori. No és tant un problema de la concertada sinó un tema d’organització i de planificació. Cal reordenar, repensar i reformular el sistema novament amb vistes de futur. Aprenent dels errors i dels encerts

I ara s’hi ha afegit la manca de professionals...

Fa més de 20 anys que la Societat Catalana d’Anestesiologia va advertir que si no es feia una correcció del nombre de facultatius especialistes tindríem un problema greu en un marge de 10 anys. I ja hi som. Els que han de fer la previsió de necessitats reals d’assistència del país, no han fet els deures. El dèficit de professionals és generalitzat, i això vol dir que és un problema endèmic de falta de previsió perquè la població del país ha anat creixent però no ha anat creixent la formació d’especialistes. Ara que la generació del baby boom ens anirem jubilant, ara busquem solucions que no són fàcils.