Iñaki Alegria, metge i missioner: «En un dia vaig veure morir més infants que a tota la meva vida com a pediatre»

Iñaki Alegria Coll és un barceloní metge pediatre i missioner laic, de 37 anys, director mèdic de l’Hospital General Rural de Gambo, a Etiòpia. La seva estada forma part de la campanya de Mans Unides de cara a l’acapte anual per recollir fons amb els quals fer possible lluitar per donar més oportunitats de sobreviure a infants i adults.

Com va anar a parar a Etiòpia?

Amb una beca per 3 mesos el 2012. Com a pediatre no estava acostumat a que morissin nens. Allà d’un dia per l’altre s’havien mort a l’hospital tres nens. En una nit havia vist morir més infants que a la resta de la meva vida com a pediatre. Això em va impressionar. Si no fos per aquell hospital en comptes de tres nens es moririen cada dia més de cinquanta.

I què va fer?

En aquell moment l’hospital el portaven missioners de la Consolata i s’estaven plantejant tancar-lo, perquè depenien de donacions espanyoles i italianes que per la crisi posterior a la bombolla immobiliària havien caigut en picat. Vaig pensar que no podia ser, em vaig quedar i els 3 mesos s’han convertit en més d’11 anys treballant allà. Primer com a voluntari i després com a director mèdic. Vam tenir oportunitat de reorganitzar l’hospital i fer-lo sostenible. Ara és un hospital públic finançat pel govern d’Etiòpia amb suport de l’església catòlica del país i d’organitzacions internacionals.

Es tracten malalties diferents allà que aquí?

Es tracten, sobretot, malalties infeccioses, en nens petits bronquiolitis, bronquitis i pneumònies. El gran problema que tenim és la manca d’accés a antibiòtics i a oxigen. A Catalunya tenir oxigen és com obrir l’aixeta, allà va amb cilindres i és finit. Quan s’acaba han d’anar amb camions a més de 250 quilòmetres a reomplir-los amb un cost econòmic molt gran que ens obliga a racionar-lo molts cops. Nens que aquí reben 14 litres d’oxigen allà poden tenir tres litres i infants que aquí reben 10 litres d’oxigen allà no els hi podem posar perquè en tinguin els que estan més greus. Aquí a nens poc greus els estem donant molts més recursos que allà als més greus.

Atenen casos de lepra?

La lepra, que és una malaltia molt antiga, segueix existint. Etiòpia és el país africà amb més casos de lepra. El gran problema és que hi ha un estigma molt gran sobre la malaltia i, també, moltes falses creences. Sempre s’ha penat que és molt contagiosa fins al punt que les famílies abandonaven els membres amb lepra que acabaven morint de gana per la por extrema al contagi. La lepra és una malaltia infecciosa bacteriana que és cert que es contagia, però també que té un tractament 100% curatiu.

Per què moltes nenes no poden estudiar a Etiòpia?

Elles volen estudiar perquè saben que l’educació és la clau per sortir de la pobresa. Però si viuen en zones molt rurals, com per exemple Gambo, no poden perquè al matí ben d’hora ha d’agafar el bidó i anar a buscar aigua. Viuen en cases d’adob i palla sense llum ni aigua corrent. A més a vegades l’aigua està contaminada per les femtes del bestiar que transmet un munt de malalties bacterianes parasitàries que provoquen diarrees i mort per deshidratació. També recullen fusta i la venen al mercat, un altre cop després de caminar quilòmetres. Cuinen el menjar pels pares i pels seus germans i a la tarda intenten anar una estona a l’escola.

I això com es canvia?

Hem d’aconseguir que la nena tingui el suport del nen i que comparteixin les feines domèstiques. També hem de construir pous, escoles i evitar el matrimoni precoç. Moltes dones joves moren en el part. Un dels programes més importants que estem fent amb Mans Unides és la creació d’una xarxa de llevadores comunitàries que facin seguiment dels embarassos i detectin complicacions. Això ja està donant resultats boníssims de reduir la mortalitat materna. Un altre projecte és la construcció de la primera unitat neonatal de cures intensives a la zona.

Què passava fins ara amb els parts prematurs?

Doncs que els nadons estaven condemnats a morir. Si feia un quilo i mig la mare se l’enduia a casa a morir. Ara tenim incubadores i personal sanitari. Nadons de quilo i poc estan sortint endavant gràcies al suport de projectes com el de Mans Unides.

Qui te la culpa d’aquestes situacions extremes?

La comunitat internacional més que assumir el rol de salvadora hauria de reconèixer la seva culpa. Etiòpia es troba en aquesta situació a causa del bloqueig econòmic que pateix. Per exemple, el cafè només el poden vendre barat verd perquè la torrefacció es faci a occident. Si el volen torrefactar i enriquir-se ells no els compren la producció. Això és un xantatge, un empobriment i un espoli. Amb el cacau passa el mateix.

Subscriu-te per seguir llegint