Òmnium obre la mostra dels 50 anys amb un missatge: la lluita continua

Una xerrada amb cinc persones lligades a l’entitat en diferents èpoques va omplir ahir al vespre la inauguració a l’Espai7 del Casino

Guixé, Sala, Corrons, Corzan i Macià durant la taula rodona celebrada ahir al vespre   | MIREIA GAMISANS

Guixé, Sala, Corrons, Corzan i Macià durant la taula rodona celebrada ahir al vespre | MIREIA GAMISANS / Gemma Camps. MAnresa

Gemma Camps

Gemma Camps

«La nostra aposta és que no podem deixar de pedalar». Aquest missatge de Jordi Corrons, vicepresident de la delegació al Bages-Moianès d’Òmnium, va tancar la taula rodona celebrada ahir al vespre per inaugurar l’exposició que commemora els 50 anys de la delegació, que arriba a l’Espai 7 del Casino de Manresa després de passar des del desembre passat per Moià, Sant Joan i Sant Vicenç.

Una ciutadà mirant l’exposició d’aniversari d’Òmnium  | G.C.

Una ciutadà mirant l’exposició d’aniversari d’Òmnium | G.C. / Gemma Camps. MAnresa

Amb les cadires disponibles plenes i, després de les introduccions de Corrons i de l’alcalde Marc Aloy, que va destacar la coincidència de la inauguració amb la data en què es va proclamar la República Catalana, l’any 1931, l’acte va incloure un interessant repàs pel mig segle d’història de l’entitat a partir de veus que n’han estat parts actives en diferents èpoques. Com Carme Sala, professora de català per a adults els primers anys, que va recordar els centenars de fotocòpies que va arribar fer del material de què disposaven; dels cursos a fora, com el que va anar a fer a la caserna de la guàrdia civil, i de l’èxit de les fitxes per impartir els Cursos de Setembre, que duraven tres setmanes. També, que, al principi , havien d’acostumar la gent a no dir «quesitus, hombrus, techu, turnillus, buson i bucadillu».

Carles Guixé va ser secretari de la seu territorial del 1981 al 1992. Va parlar del congrés de cultura catalana, de la campanya perquè els comerços fessin servir el català i del servei de correcció gratuït per a botigues i restaurants. Va esmentar que, per tirar-ho endavant, no van rebre cap dotació de la Generalitat, que sí que va destinar diners a distribuir adhesius amb el lema En català, si us plau. També va parlar de la catalanització del nom dels carrers.

Delfina Corzan, presidenta entre els anys 2004 i 2007, va citar el cicle Quedem?, pensat perquè les persones nouvingudes coneguessin el país i practiquessin l’idioma compartint temps amb catalanoparlants. L’únic requisit per participar-hi era parlar català. En aquest sentit, va lamentar que, encara avui en dia, hi ha moltes moltes persones que fan el salt al castellà quan parlen amb algú arribat de fora. També es va referir a la campanya Fes complir la llei.

Biel Macià, cineasta surienc que va guanyar un premi VOC atorgat per Òmnium, va destacar el valor d’iniciatives com aquest guardó per arribar al públic jove.

Un missatge per al futur

Després de viure uns anys molt intensos lligats a la lluita per la independència que han passat factura, Corrons, president d’Òmnium del 2015 al 2020, va parlar del futur posant l’accent en la necessitat de recuperar «el que compartim, el mínim comú denominador». De guanyar pes qualitativament i quantitativament, i que «les diferencies no ens paralitzin».

L’exposició dels 50 anys, Mig segle de lluita per la llengua, la cultura i el país, es pot visitar fins al 30 d’abril, de dimarts a diumenge, de 2/4 de 6 de la tarda a 2/4 de 9 del vespre. Formada per plafons amb textos i fotografies, s’estructura en quatre àmbits: llengua, cultura, país i cohesió, cadascun dels quals inclou un muntatge audiovisual dels aspectes més rellevants d’aquests 50 anys.