De Crist Rei a Neus Català, un canvi de nom que es veu difícil que es popularitzi

Està bé fer un homenatge a Neus Català, però s'ha de trobar un espai que encara no tingui nom perquè la gent l'anomeni així. Aquesta seria l'opinió generalitzada d'una selecció de tretze persones representatives del món cívic de Manresa respecte de la decisió del consistori de batejar l'espai que s'anomena popularment com plaça de Crist Rei amb el nom de Neus Català. La majoria de les personalitats consultades veuen amb bons ulls la iniciativa municipal, però hi troben inconvenients. O hi posen matisos, o pensen que serà molt complicat que el nom es popularitzi.

L'activista cultural i responsable d'El Galliner, Joan Morros, pensa que "està molt bé que li posin el nom de Neus Català en aquest espai perquè va ser tot un referent". No obstant això, pensa que "també hagués estat interessant buscar algun personatge femení que tingués més relació amb Manresa". Opina igual la presidenta de la Federació Catalana d'Atletisme, Mercè Rosich. Ella pensa que els carrers de Manresa "han de portar el nom de referents de la ciutat i defensors dels drets que tenim a casa nostra".

Rosich creu que s'ha d'anar amb molt de compte a l'hora de posar el nom d'una persona a una plaça o carrer perquè "allò que valorem avui en dia potser no representa el que volem defensar d'aquí a cinquanta anys". Per això, opina que el nomenclàtor hauria de tenir "noms neutres que no tinguin a veure amb la política", com la farola, que és com s'anomenava antigament a aquest espai.

En general, a tothom li sembla bé que es faci un homenatge a qui va ser militant comunista i antifeixista catalana. El problema que hi veuen és l'espai que s'ha triat. L'historiador responsable de l'associació Memòria i Història de Manresa, Quim Aloy, creu que és un error posar "noms tan importants com el de Neus Català a un espai que ja es coneix popularment amb un altre nom".

Per Aloy, una solució perquè la gent reconegui l'espai amb el nom nou seria fer-hi un homenatge a més a més de la placa. "Se li hauria de dedicar un espai a la plaça encara que sigui modest, perquè la gent tingui present el personatge", va proposar. Tanmateix, pensa que canviar el nom a una plaça que no té habitatges "no causa gaire efecte perquè ningú no ha de canviar la direcció de casa seva".

"Ressonàncies franquistes"

Pel director general per a la Defensa dels Drets Humans de la Generalitat, Adam Majó aquest canvi ha estat una gran idea, "no només per fer un homenatge a Neus Català, sinó també per treure el nom de Crist Rei, que té ressonàncies franquistes".

De la mateixa manera pensen el responsable de la llibreria Parcir i president de l'UBIC, Toni Daura, i la vicepresidenta del Centre d'Estudis del Bages, Raquel Valdenebro. Daura pensa que "és un concepte molt absolut que un crist hagi de ser un rei". Valdenebro, per la seva banda, creu que "Crist Rei és un nom molt antiquat que prové d'una època antidemocràtica i està bé que ara la plaça es digui Neus Català, trobo que és un nom adequat".

D'altra banda, el propietari de la botiga La Creadora i membre de l'Associació de Comerciants del Segon Tram del Passeig, David Augé, creu que "si aquesta plaça s'ha de batejar, el més natural seria fer-ho amb el seu nom popular, que és Crist Rei, per l'església". Augé creu que és un nom correcte i que "el cristianisme és una part important de la nostra història" de la qual no cal defugir.

El costum de "Crist Rei"

Un dels principals problemes que veuen la quinzena de personalitats que Regió7 ha consultat és que el costum popular de dir-li a l'espai entre el passeig Pere III i el carrer d'Àngel Guimerà, Crist Rei. Creuen que Neus Català serà un nom que costarà d'introduir.

El president de la Federació d'Associacions de Veïns de Manresa, Toni Erro, destaca la figura de Neus Català i expressa que "és una persona que mereix una plaça cèntrica a Manresa, però crec que aquesta no és la més idònia" perquè "és un indret històric que és conegut d'una manera molt concreta i serà molt complicat que la gent li digui amb el nom nou".

Raquel Valdenebro pensa igual que Erro en aquest aspecte, no obstant això, ella creu que "els canvis en el nomenclàtor es fan pensant en futures generacions".

La musicòloga Glòria Ballús, que va ser la cap de Protocol de l'Ajuntament de Manresa durant molts anys, considera que "cal tenir molta cura amb qui es donen mèrits i a qui se li treuen perquè és una decisió que repercuteix en molta gent, com la família o la gent que ho ha proposat". Ballús pensa que aquesta mena de canvis "no s'haurien de fer en plena campanya electoral de les municipals".

També pensa que serà molt complicat introduir el nom nou la vicepresidenta de l'Agrupació Cultural del Bages, Imma Torrecillas, que creu que "li continuarem dient Crist Rei". Tanmateix, opina que "si se li ha de posar un nom de forma oficial, està bé que sigui el de Neus Català".

Cap inconvenient

També hi ha qui troba que la decisió de l'Ajuntament és completament encertada i no veuen cap inconvenient en el canvi de nom de la plaça de Crist Rei a la plaça de Neus Català. És el cas del president del Grup Pessebrístic de Manresa, Francesc Villegas i el president de la colla castellera Tirallongues, David Traus.

Villegas considera que "és un bon reconeixement a Català i a totes aquelles dones que han estat silenciades al llarg de la història". Per la seva part, el president dels Tirallongues opina que "està bé que Manresa faci un homenatge a un personatge tan important".

Un nomenclàtor feminitzat

Durant el ple municipal del dijous passat en què es va donar llum verda a la tramitació oficial per anomenar Neus Català a l'espai entre Pere III i Àngel Guimerà l'alcalde Marc Aloy va dir que "es dona prioritat als noms de dona per revertir la diferència que hi ha entre noms d'homes i de dones en el nomenclàtor de Manresa".

La presidenta de Càritas Arxiprestal de Manresa, Fina Farrés, considera que "seria bo que es posés el nom de dones que hagin estat vinculades a contribuir a la millora de Manresa". Opina el mateix Mercè Rosich, que creu que seria interessant "buscar referents dins dels mateixos barris o persones que hagin estat rellevants en qualsevol àmbit de la ciutat com l'art, la cultura o l'esport".

L'historiador Quim Aloy creu que està bé que el nomenclàtor estigui cada vegada més feminitzat, però apunta que "si no es fan carrers nous, és molt complicat tocar el nomenclàtor de la ciutat, perquè donar honors a algú vol dir treure-li a algú altre".

Subscriu-te per seguir llegint