«L’única possibilitat de pacte és amb ERC»

Roser Alegre Fontanet (Manresa, 1983) encapçala per segona vegada consecutiva la candidatura de Fem Manresa en unes eleccions municipals. Abans de contestar, Alegre es pensa molt el que diu. En l’acte central de campanya de la candidatura, un banc de llistons tipus el de la foto però de color verd, va simbolitzar la confrontació entre la ciutat de ciment i la pensada per a les persones. «Per viure-hi», com diu el seu lema de campanya. 

Han dit que només pactarien per governar amb un partit clarament d’esquerres. Amb quin?

Assumint moltes contradiccions i moltes coses que no hi compartim, creiem que l’única possibilitat de pacte és amb Esquerra. Sabem que, per molt bé que ens vagin els resultats, la capacitat de governar en solitari és difícil que la tinguem i, per tant, només ens ho plantegem en aquest escenari i sempre i quan hi hagi uns punts d’acord que per a nosaltres siguin suficients i, si hi entréssim i sumés Comuns, també, però amb cap més perquè no pactaríem amb cap partit de dretes ni del 155. El PSC.

Esquerra defensa el soterrament dels Catalans, que Fem rebutja frontalment. Seria una escull insalvable a l’hora de parlar-hi?

Fem Manresa ens hem oposat des del principi a aquest soterrament. No com a soterrament perquè sí, sinó com a prioritat de Manresa a dia d’avui. Som conscients que és difícil d’aturar. 

Tal com ha passat amb altres partits pel tema del Procés, creuen que el seu votant ha perdut motivació. Sobretot, tenint en compte que tenien molta gent jove. 

És evident que, en el moment del Procés, hi va haver una inflada i es va apropar molta més gent de la que teníem. També és veritat que la que ha estat sempre a prop i militant, evidentment, com ens passa a tots, hi ha moments de desgast i de més desànim, però hi segueix sent. Potser ha costat més la motivació per encarar unes eleccions perquè venim d’un desgast important, però aquests hi són, sobretot els joves, que són els que més fumut ho tenen i tenen més ganes de canviar les coses. 

Els tres primers de la llista de Fem repeteixen. Expliquen que és per aprofitar el bagatge acumulat, la qual cosa té tot el sentit del món, si no fos que contradiu una mica el que sempre ha defensat la CUP. El punt 1 de l’article 105 del reglament estatuari de funcionament intern diu que «la durada màxima d’una persona en el càrrec de regidor/a municipal serà de dues legislatures, però es recomana que en sigui només una». Mirat des de l’altra banda, canviaria aquest reglament?

Sí que és cert que, un cop dins, les coses es veuen una mica diferents. El coneixement i l’experiència t’acaben donant una visió una mica més realista. La CUP no és tan ingènua com per pensar que és tan fàcil aquest relleu, per molt que la voluntat sigui no exercir personalismes i no tenir gent ocupant un càrrec de forma permanent, sinó donar relleu i crear estructura, perquè el relleu permet que més gent es pugui implicar i que l’estructura sigui més àmplia. El que és veritat és que quatre anys passen molt de pressa i que en un Ajuntament hi ha molta feina a fer, i aprendre com funciona treballar amb la institució requereix de cert recorregut. 

A nivell de funcionament intern de l’Ajuntament, què l’ha sorprès gratament?

Que hi ha professionals que treballen molt i molt bé i que faciliten molt la tasca a qui ocupem un lloc com a regidors. No vol dir que totes les àrees funcionin bé o per igual. 

 I què caldria canviar ja?

S’hauria de facilitar una aproximació a la realitat de l’Ajuntament perquè costa molt, si no t’hi esforces tu i piques una mica de pedra, conèixer bé el funcionament de la casa.

Pot posar un cas concret? 

El que ens va sorprendre d’entrada és que, si volíem fer una reunió amb algun tècnic municipal, no ho podem fer pel nostre compte, excepte en alguns casos. Sempre has de passar pel regidor, que no dic que estigui malament, però hi ha poca flexibilitat. 

Recordi per què es diuen Fem Manresa i no CUP.

Fem Manresa va néixer una mica abans de les eleccions del 2019. La voluntat que hi havia no era amagar les sigles de la CUP, perquè és un projecte impulsat des de la CUP, però sí sumar persones que no formin part orgànica de la CUP per teixir aliances amb altres barris de la ciutat, ja que a nosaltres ens vincula molt el Barri Antic.

Van ser els primers a insistir molt en el terme «candidatura municipalista», que ara fan servir altres partits. S’està desvirtuant?

El que volem dir és que l’acció política de base s’ha de fer al municipi, que és on estem arrelades les persones i on tenim el coneixement i més capacitat d’incidència, i que els canvis, transformacions, millores que es puguin anar sumant a nivell de municipi són els que, després, permeten fer canvis a nivell territorial més general. Una acció política que no només passi per qui tens a l’Ajuntament, sinó també per tota la gent al carrer organitzada, l’esquerra independentista, moviment popular, amb les quals pots treballar conjuntament per portar canvis. A Manresa hi ha molt potencial, en aquest sentit. 

Proposen fer pisos de lloguer social a la caserna de la Guàrdia Civil. És realista això?

Jo crec que sí. És clar, el primer pas, que segurament és el més difícil, es aconseguir que deixi de ser utilitzada pel que és i se’n pugui fer un ús més adaptat a les necessitats reals. Creiem, com hem dit reiterades vegades, que la Guàrdia Civil, com a exèrcit i com a cos repressor de l’Estat, no té sentit que sigui present a la ciutat, ni a Catalunya, i el que hauríem d’aconseguir primer és que això sigui acceptat i s’elimini directament aquest cos i, en el cas que no, que en funció dels que hi hagi encara vivint allà, se’ls busqui un altre emplaçament. És un lloc molt gran que, amb les dificultats d’accés a l’habitatge que hi ha a la ciutat, creiem que seria útil posar al servei de la ciutadania. 

Al darrer POUM estava previst el canvi d’ús d’equipament de serveis públics i administratius a ús residencial...

Al final no es va fer el canvi. Aquest seria un pas... Per fer el nou POUM encara queda perquè és del 2017, però sempre es poden entrar modificacions, si hi ha acord. Per tant, seria qüestió de posar-ho sobre la taula. Si Esquerra també ho veu així, potser es pot plantejar. 

El mateix dia que van anunciar aquesta proposta, ERC va dir que demanaria la cessió al Govern espanyol de la caserna per fer-hi pisos per a joves...

Va ser totalment casualitat. Els primers sorpresos vam ser nosaltres. 

També aposten per les superilles adaptades a Manresa. És la seva gran aposta en tema mobilitat?

 Més que el concepte superilles com s’ha aplicat a Barcelona, el que defensem és que els carrers siguin més aprofitables per als vianants. Per caminar i per fer-hi vida. Cal treure espai als cotxes i, per treure espai als cotxes, has de pacificar carrers. Potser no cal que urbanitzem de nou un carrer o una plaça sinó que podem fer proves, veure com funciona i, si va a més, ja es plantejarà un canvi definitiu. El que es pot fer, que ja fan alguns barris per festes, és, un cop al mes, tallar una zona, fer una prova durant tres, quatre dies. No només un cap de setmana perquè hi passin coses sinó com a normalitat. Quan la gent veu els canvis que comporta, es més fàcil que no s’hi giri en contra. 

El lema de campanya és «Una ciutat per viure-hi». Vol dir que ara no s’hi pot viure?

S’hi pot viure, però amb penes i treballs per a algunes persones, o potser no amb tota la qualitat i la dignitat que es voldria. Per això diem «una ciutat per viure-hi i no per sobreviure-hi». 

Han estat els principals defensors a l’hora de guanyar noms de dones per als carrers de Manresa. Sap com es diu l’actual plaça de Montserrat?

Palmira Jaquetti.

I com es dirà la de Crist Rei?

Neus Català. 

Li semblen bé o caldria triar els noms amb un altre sistema?

Em semblen bé perquè han passat un procés de decisió a través d’una comissió del nomenclàtor, on som presents tots els grups municipals. Cal seguir treballant per posar noms de dones i cal fer un esforç perquè segur que hi ha més dones manresanes referents. 

Es podria fer millor, a nivell de participació?

Es podria fer millor, però entenc que no és la prioritat de la gent. 

Parli’m dels altres alcaldables molt breument, amb una frase. Marc Aloy: Cal que accepti millor la crítica com a alcalde; Ramon Bacardit: Sembla que només es presenti per fer carrera a nivell personal; Anjo Valentí: No ens creiem que representi un partit suposadament d’esquerres; Andrés Rojo: No compartim bona part del seu projecte polític, però sap fer de representant a l’Ajuntament; Ana Querol: No tot el projecte per Manresa ha de passar per copiar el que es fa a Barcelona on en altres ciutats on governen; Josep Lluís Javaloyes: Després de vuit anys de no ser a l’Ajuntament, no tenim clar a quin projecte representen; de moment, n’hi ha una mica més que fa quatre anys; Joan Vila: Amb el que hem sentit d’ells fins ara, el dubte és saber a qui representen o si només volen que els regidors vesteixin bé; Sergi Perramon: No hauria de ser present en unes eleccions com a partit d’ultradreta, per molt que el candidat despisti qui són realment.

Subscriu-te per seguir llegint