Moviment de màquines per fer realitat la residència d’Ampans al barri de La Parada de Manresa

Signat pel prestigiós despatx olotí RCR Arquitectes, que l'ha definit com un «edifici-paisatge», és previst que entri en funcionament el 2025 

Ocuparà un solar de 5.000 m2 cedit per l'Ajuntament a la fundació, tindrà un jardí de 2.000 m2 i hi plantaran un centenar d'arbres

Una vista de les obres al solar que acollirà l'equipament La Parada d'Ampans, ahir al migdia

Una vista de les obres al solar que acollirà l'equipament La Parada d'Ampans, ahir al migdia / Oscar Bayona

Gemma Camps

Gemma Camps

Ha començat el compte enrere perquè, el 2025, obri portes la nova residència d’Ampans al barri de La Parada de Manresa, en el solar de 5.000 m2 cedit per l’Ajuntament a la fundació dedicada a l’atenció de persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament, malaltia mental i vulnerabilitat. Situat entre el carrer de la Pau i el carrer del Camí Vell de Santpedor, ja hi ha màquines treballant per fer realitat l’«edifici-paisatge», com el va definir l’arquitecte Rafael Aranda, del prestigiós despatx olotí RCR, que signa el projecte. 

Les obres per fer la residència, que es dirà La Parada, com el barri que l’acull, és previst que tinguin dos anys de durada, amb un pressupost de 8,5 milions d’euros.  

Una autoria de molta alçada

Es tracta d’un projecte en el qual es va començar a treballar fa sis anys, però que la pandèmia va aturar, fins que, finalment, es va poder reactivar. A banda del fet que sigui un equipament que aixoplugarà diversos serveis, un tret distintiu de La Parada és l’autoria de Rafael Aranda, Ramon Vilalta i Carme Pigem, les tres branques de RCR Arquitectes, que el 2017 van guanyar el guardó mundial més important en el camp de l’arquitectura, el premi Pritzker, pel seu estil minimalista, on el diàleg amb la natura és una constant. També ho serà en l’edifici projectat per a Ampans, que tindrà 2.000 m2 de jardí i un centenar d’arbres

Ubicació al mapa de Manresa del futur equipament

Ubicació al mapa de Manresa del futur equipament

Tal com va explicar Aranda a aquest diari, el seu repte i objectiu va ser aconseguir un edifici funcional, però també «crear un espai per a la vivència completa de les persones» que hi viuran, garantint la seva intimitat, i, alhora, el seu contacte amb l’exterior. Tot plegat, amb la complexitat de combinar en un mateix edifici activitats diürnes, amb unes aules, un taller i un restaurant-taller, amb l’estada de persones amb diferents graus de discapacitat i d’envelliment. 

Els serveis de La Parada

Disposarà de 12 places de residència per a persones adultes amb un grau de discapacitat intel·lectual igual o superior al 65% que reben atenció les 24 hores del dia; de 36 places de llar-residència per a persones amb un grau de discapacitat intel·lectual igual o superior al 33% que durant el dia fan activitats fora de la llar, ja sigui formatives, laborals o ocupacionals; de 12 places d’habitatge per a famílies amb persones amb discapacitat intel·lectual en què tots els membres són d’edat avançada i volen seguir vivint junts, sense haver-se de distribuir en serveis residencials diferenciats per a gent gran i per a persones amb discapacitat intel·lectual; de 60 places d’atenció durant el dia per a persones adultes amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament, finalitzada l’etapa escolar; i de 20 llocs de treball protegit per a persones que podran accedir a un lloc de treball amb suport que generarà l’equipament a través del restaurant, la recepció, etc. 

Operaris treballant en el solar de La Parada, de 5.000 m2 i cedit per l'Ajuntament de Manresa a Ampans per fer la nova residència

Operaris treballant en el solar de La Parada, de 5.000 m2 i cedit per l'Ajuntament de Manresa a Ampans per fer la nova residència / Oscar Bayona

Subscriu-te per seguir llegint