El prestigiós estudi RCR concep el seu projecte per a Manresa com un «edifici-paisatge»

S’hi refereixen com a un «edifici- paisatge» perquè la part lligada a la vegetació i a la natura hi tindrà un protagonisme preponderant. És l’equipament que construirà Ampans al barri de la Parada de Manresa, que justament es dirà La Parada. Rafael Aranda, del despatx olotí RCR Arquitectes, autors del projecte i mereixedors el 2017 del premi Pritzker, considerat el Nobel de l’arquitectura, explica que, «conceptualment, l’edifici consisteix a portar un jardí a totes les plantes», amb l’objectiu que les persones residents, amb diferents graus de discapacitat i vulnerabilitat, «puguin estar en contacte amb l’exterior, amb aquest jardí que hem creat».

La setmana que ve començaran els preparatius per iniciar les obres, que tindran una durada de dos anys, amb un pressupost previst de 8,5 milions d’euros. La Parada ocuparà un solar cedit per l’Ajuntament de Manresa de 5.000 m2 entre el carrer de la Pau i el carrer del Camí Vell de Santpedor.

És un projecte en el qual es va començar a treballar fa sis anys i per al qual Ampans va anar a trucar expressament a la porta d’RCR Arquitectes, que l’han fet cobrant la tarifa estàndard del mercat, molt per sota de la que apliquen.

La fundació rep cada any més de 200 sol·licituds per accedir als seus serveis, la meitat de les quals per a residència. El 2022 va atendre 3.363 persones. La Parada donarà habitatge a 60 persones i inclourà un centre de formació i un restaurant que donarà feina a persones ateses.

«Ens preocupava»

Per a Aranda, «el tema que hi haguessin diferents usos, sumat amb les característiques de la parcel·la, va comportar reflexionar molt com podien donar-se, al mateix temps, unes activitats diürnes amb unes aules, un taller i un restaurant-taller, i coexistir amb l’estada de persones amb diferents graus de discapacitat i d’envelliment. Es va tenir molt present, perquè ens preocupava. I es va tenir molt clar que les persones residents havien de gaudir de poder estar en aquest lloc com si estiguessin en una planta baixa, a nivell de jardí, però, alhora, volíem que tinguessin la seva intimitat. Per això estan en un nivell 1, tot i que igualment estan gaudint d’un jardí». Per a l’arquitecte, aquest és el «gran canvi», el fet «que tinguin la sensació que arriben a casa des de l’exterior, que no entren en un edifici i, a partir de passadissos i d’ascensors, van a parar a la seva estança. També hi podran arribar a partir d’ascensors, però, el canvi que hi ha és que tenen la sensació de viure gairebé en cases particulars i en contacte amb l’exterior». Insisteix en la idea que «és un lloc on la vegetació vol ser el que relacioni totes les plantes» de la construcció.

No serà una peça aïllada

L’equipament tindrà 2.000 m2 de jardí i un centenar d’arbres. L’arquitecte remarca que no serà una peça aïllada. «Volem que formi part de la ciutat i això ho fem ajuntant-nos amb el carrer del Camí Vell de Santpedor. Estem intentant, i això ho hem parlat amb l’Ajuntament i se’ns ha dit que sí, que la vegetació i els nostres arbres ja comencin a envair la vorera». Remarca que, «quan diem paisatge, no és col·locar els arbres, és entendre que la profunditat que té un bosc, les fulles, les ombres. Que tot això, aquesta atmosfera, és el que volem tenir en aquest edifici». Per aconseguir-ho, remet als materials. «No ha volgut ser un edifici gruixut. Estem treballant en grans plans horitzontals. Davant de l’edifici podré tenir terrasses de sis o set metres, i tot això filtrat [gràcies a l’efecte que fan els llistons; vegeu les imatges adjuntes]. I la façana té també uns elements verticals molt en relació com si fos vegetal, molt orgànic. Tot plegat, amb una materialitat que serà molt aproximada pel que fa a les tonalitats marronoses, de l’acer corten, al món natural. Molt filtrat, molt poc massiu, amb molta ombra...».

Trencarà esquemes? Per respondre, Aranda recorda que és un projecte amb sis anys d’antiguitat, i que «fa sis anys, el que deia era bastant trencador. En aquests moments s’estan fent operacions en què la vegetació també és una part important. Creiem que va molt en la línia del que ha d’acabar sent l’arquitectura. No tant una arquitectura com un objecte intocable sinó per ser molt viscuda. Quan diem un edifici-paisatge és perquè ens agraden totes les propietats que té la vegetació; d’ombra, d’olor, de tonalitat. Estarem gaudint tot això. No és un parc exterior amb els seus arbres sinó que nosaltres formem part d’aquest parc exterior. Que és diferent. Estem dins del món vegetal».

Els quatre aspectes bàsics

En la conversa amb Aranda també hi va participar Janeta Camps, directora del servei de llars-residència i de les residències per a infants i adolescents d’Ampans. Esmenta els prop de 60 anys de trajectòria d’Ampans com la font d’inspiració a l’hora de llençar-se per fer un projecte únic i arriscat. «Tenim maduresa i experiència en molts projectes i aquest és un pas més. Anem a arriscar-nos una mica. En els projectes s’ha d’arriscar per fer-ho una mica diferent i avançar perquè, sinó, és més del mateix» Afegeix que «la tecnologia en aquest edifici serà també una part molt important. Hi ha quatre aspectes: l’arquitectura, que és fonamental; tot el tema de comunitat; el pulmó, que és la part de natura que incorporem, i la tecnologia. Anem al bàsic, que és l’ésser humà i la natura, però, si és un projecte de futur, hi hem d’incorporar la tecnologia perquè que ens faci la vida més agradable i fàcil». Admet que els agradaria posar la llavor per a futurs equipaments per a persones amb discapacitat. «Sí, ens agradaria que sigui un projecte de futur i que pugui inspirar altres persones. És clar, tenim un avantatge que és que tenim uns arquitectes que donen un estatus al projecte molt important. Només la seva presència ja l’avala, però, la part social l’hem desenvolupat pensant que sigui per a les persones». El nom de La Parada, a banda de ser el del barri on s’instal·larà, també vol dir que és un lloc per «parar, reposar. On trobar-te persones, parlar, fer un beure...».

Aranda comenta que, «quan ens van venir a buscar, una mica el missatge va ser que la Fundació Ampans està treballant i desenvolupant molts equipaments, moltes instal·lacions, molts espais, però que, fins aquell moment, la premissa era la funcionalitat i, el que ens demanaven és que, a més a més de mantenir aquesta funcionalitat, donéssim resposta a un altre repte que era el de crear uns espais amb atmosfera, amb ànima, que fos un altre pas. No només complir la funcionalitat sinó crear un espai per a la vivència completa de les persones. Imagina’t el repte que ens van demanar! Aquest ha estat el nostre objectiu». El 2025, el resultat.

Subscriu-te per seguir llegint