Mor als 103 anys Josep Herms Mateu, supervivent de la Lleva del Biberó
Nascut l'11 de gener del 1920 a Avinyó i resident a Manresa, va ser fet presoner per l'exèrcit franquista
El funeral se celebrarà aquest dissabte, a les 11 del matí, a l'església d'Avinyó
Redacció
Josep Herms Mateu, supervivent de la Lleva del Biberó, ha mort aquest dijous als 103 anys. El finat va néixer a Avinyó l’11 de gener del 1920 i residia a Manresa. El funeral se celebrarà dissabte, a les 11 del matí, a l'església d'Avinyó i la vetlla es farà divendres, a partir de les 10 del matí, al tanatori Mémora Manresa. Vidu de Dolors Berenguer Volanova, Herms deixa de tres fills, Carme, Josep i Atilà.
Tal com recull la web Memoria.cat en l'apartat dedicat als Bagencs de la Lleva del Biberó, Herms era el fill petit del metge del poble i el seu germà, també metge, estava al front d’Aragó a primera línia, atenent els ferits i enterrant els morts. Ell, acompanyava el seu pare a certificar les morts i a participar en l’aixecament dels cadàvers causats per les “passejades” dels anomenats incontrolats; recordava haver vist cinc morts.
Les notícies del seu germà i les vivències directes el van decidir amagar-se uns dies a Manresa, després d’haver-se presentat a la crida de la lleva i, acompanyat d’un altre jove d’una família pagesa, a la muntanya avinyonenca, on va ser un emboscat i va viure ocult entre final d’abril del 1938 i començament de febrer del 1939. Quan un destacament franquista va muntar una metralladora sobre el penyal on s’amagaven, van ser descoberts i fets presoners i, després de passar per un camp de concentració a Igualada, per Pamplona i per Sant Sebastià, van ser incorporats a l’exèrcit franquista per anar al front de Madrid.
Graduat en química i mecànica
La guerra es va acabar just quan havien completat la instrucció. Va tornar a Avinyó però, amb l’esclat de la Segona Guerra Mundial, el van tornar a cridar. Després d’arribar a acords amb el comandament de la companyia, es va poder matricular a l’Escola Industrial de Terrassa, on es va graduar en l’especialitat de Química, l’any 1943, i de Mecànica, l’any 1945.
Va iniciar la seva activitat professional com a tècnic de laboratori a Butsems i Cia. de Barcelona i també va treballar a la Compañía Fabril de Carbones Eléctricos, SA (CFCE), de Castellgalí. Durant quaranta anys de dedicació a la feina va desenvolupar diverses tecnologies per a la millora dels carbons elèctrics.
Homenatge de l'Ajuntament i medalla al Treball
El desembre del 2019 va rebre la Medalla President Macià al Treball i, l'any abans, el 2 de desembre del 2018, un homenatge al Saló de Sessions de l'Ajuntament de Manresa organitzat per l'Ajuntament i el Consell Comarcal del Bages i impulsat pel Consell de les Persones Grans de Manresa, amb motiu del 80è aniversari de la mobilització d'uns 30.000 joves nascuts el 1920 que van lluitar al bàndol republicà durant la Guerra Civil, l'anomenada Lleva del Biberó (també coneguda com la Quinta del Biberó) i que van ser mobilitzats per ordre del president de la Segona República Espanyola, Manuel Azaña, a finals d'abril del 1938.
Quan va fer cent anys i l'Ajuntament el va homenatjar, va explicar que li agradava pintar, la història i l’art romànic, i que era membre dels Amics de l’Art Romànic i del Centre d’Estudis del Bages. La seva germana, Joana Herms Mateu (1913-1988), va ser una reconeguda mestra que va exercir molts anys a Manresa i a qui es va dedicar un carrer al sector de la Parada.
- Confirmada la condemna de l'exalcalde de Talamanca per permetre l'activitat d'una empresa en un espai protegit
- Les pluges augmenten la capacitat dels embassaments per sobre del 18%, però la situació encara és pitjor que fa un any
- Ferit greu un treballador després d'electrocutar-se a la mina de Cardona
- ESPIETA | Pinten una plaça per aparcar amb el cotxe sobre la ratlla
- Del centre de Barcelona a 1.000 metres a Montserrat sense barreres
- Vols conèixer els nous emojis de WhatsApp?
- La reserva de la Baells està per sobre de la que hi havia fa un any
- Les pluges deixen prop de 100 l/m2 a les capçaleres del Llobregat i Cardener