El jutge va obligar l’Ajuntament de Manresa a retornar amb interessos una multa a la Sareb per pisos buits
El govern d’ERC, PSC i Impulsem creu que els canvis legals sí el faculten ara per sancionar grans tenidors
Intervenció de la PAHC al ple municipal per exigir multar als bancs, el 2014 / Arxiu/F.G.
L’Ajuntament de Manresa va imposar una multa coercitiva a la Sociedad de Gestión de Activos Procedentes de la Reestructuración Bancaria SA (Sareb) per la no regularització de pisos buits de la ciutat. Però el tret li va sortir per la culata i el jutge va sentenciar que el govern municipal no només havia de retornar els diners pagats sinó que també havia d’abonar 12.000 euros en interessos.
Requerit per aquest diari, el govern d’ERC, PSC i Impulsem ha explicat que es va interposar la multa el 2018, la Sareb la va pagar i la va recórrer. I els tribunals li van donar la raó. Van sentenciar que l’Ajuntament no tenia competències per imposar les multes.
Es va retornar la multa (61.838,40 euros) més els interessos, tal com va dictaminar el jutge. Un total de 74.206,08 euros.
Devia diners a l'Ajuntament
Cal dir, però, que d’aquesta xifra global només es van retornar 51.528,64 euros, perquè la resta (22.677,44 euros) es van compensar perquè la Sareb devia diners a l’Ajuntament, sobretot en concepte de taxes de guals i d’execucions subsidiàries d’obres que no havia fet efectives.
En resum, l’Ajuntament de Manresa (com molts altres del país) va provar aquesta via per intentar pal·liar el tema de la falta d’habitatge a preus assequibles i la falta de lloguer social, «però com va passar a tot arreu, els tribunals ho van tombar», assegura el govern tripartit. Aquesta situació contrasta amb la multa interposada el 2016 al Banc Sabadell, de 11.226,67 euros, que sí que es van cobrar i l’entitat financera no va recórrer.
Sempre segons el govern municipal, molts Ajuntaments (entre ells el de Manresa) van provar aquesta via per intentar pressionar els grans tenidors a posar habitatge assequible i social a disposició de la ciutadania.
Grans tenidors van recórrer les multes, i el 2018 els tribunals van interpretar que els ajuntaments no tenien competències i les van començar a tombar. Posteriorment, es va fer un canvi a la llei catalana per aclarir aquest tema, i que dins la legislació quedés ben especificada la competència dels ajuntaments, per tal d’evitar aquestes interpretacions dels jutjats. Per tant, a hores d’ara, «s’entén que l’Ajuntament sí que té competències per tornar a iniciar un procediment d’aquest tipus».
Setanta-cinc pisos
La multa del 2018 afectava un total de 75 habitatges desocupats des de feia més de dos anys que la societat no havia regularitzat, i l’import de la sanció, que es va calcular en funció de l’import del lloguer mensual mitjà i de la superfície dels pisos, s’elevava fins a més de 60.000 euros
El regidor d’Habitatge va signar la resolució per la qual es multava la Sareb pel fet de no haver regularitzat 75 pisos de la seva propietat, buits des de feia més de dos anys, un cop finalitzat el termini previst al Programa d’Inspecció i Intervenció de l’Ajuntament de Manresa sobre els habitatges desocupats en situació anòmala.
La regidoria d’Habitatge ja havia sol·licitat a la Sareb, a través d’una primera resolució un any i mig abans, la regularització d’habitatges de la seva propietat, amb l’advertiment que li podrien imposar multes coercitives.
La finalitat era que aquesta entitat destinés més habitatges a venda o lloguer a preu assequible i lloguer social. Un cop finalitzat el termini de regularització concedit, l’Ajuntament va adoptar la mesura d’execució forçosa de la multa, i alhora va obrir un nou període de regularització de tres mesos, durant el qual es va demanar a la propietat que adoptés mesures de mobilització dels habitatges.
El 16 de gener del 2014, el ple de l’Ajuntament de Manresa va aprovar per unanimitat una moció per multar els bancs i les grans empreses que tinguin pisos buits a la ciutat i se sumava així als consistoris que havien tirat endavant iniciatives similars, com els de Terrassa, Sabadell o Girona.
Tots els grups municipals van votat a favor d’una esmena de CiU, ERC i PP de substitució a una proposició de la CUP -presentada a instàncies de la PAHC, que va intervenir al ple- per sancionar bancs i grans empreses i a una d’ERC per impulsar polítiques que fomentin la incorporació dels habitatges buits al mercat de lloguer. El text, aprovat davant un centenar de membres i simpatitzants de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca estableix multes de fins a 100.000 euros.
El regidor d’Urbanisme, que en aquell moment era Ramon Bacardit, va puntualitzar que l’objectiu de l’esmena que va prosperar no era «la sanció», sinó «incentivar que els habitatges es posin al mercat i si pot ser amb lloguer social» i solucionar la «problemàtica de les famílies». Bacardit va dir que era «de justícia intervenir des del nivell local i obrir expedients i procediments sancionadors» davant una situació en què «grans corporacions immobiliàries o entitats bancàries es troben en processos de fusions, caos administratius i deixadesa en el seu patrimoni».
L’Ajuntament de Manresa també contemplava així la possibilitat d’obrir «un procediment sancionador per infracció molt greu en cas que es mantingui la desocupació de l’habitatge».
L’esmena va substituir una moció d’ERC per potenciar la incorporació al mercat de lloguer dels pisos buits i la de la CUP per sancionar els immobles permanentment desocupats propietat de bancs i altres grans empreses.
Subscriu-te per seguir llegint
- Alejandra Marisa: així és la model de 60 anys guanyadora d'un certamen de Miss Univers a l'Argentina
- Mor als 92 anys Lluís Vilà, president i fundador del Grup Vilà Vila
- Necrològiques del 9 d'abril del 2024
- Ampli desplegament per a rescatar una persona que ha caigut amb el cotxe per un barranc a Pont de Bar
- La regió pot canviar en nou mesos una comissària que només n’ha exercit cinc
- Món Sant Benet, un casament únic en un espai idílic
- Turull demana als votants des de Manresa que no deixin que Illa sigui el president
- Un veí d'Ardèvol mor en un xoc amb un camió a la C-451, a Llobera
