Un gran homenatge al tomàquet del Bages

El parc de la Seu va acollir ahir un sopar dedicat a la degustació del producte estrella de l'horta del Bages

El menú estava compost de vuit plats i unes postres elaborades per restaurants de la comarca

Helena Carbonell

Helena Carbonell

La setena edició del sopar de la Festa de Tomàquet va demostrar als 162 comensals que hi van assistir que el producte estrella de l'horta del Bages es pot preparar de formes molt diferents i que pot ser molt versàtil.

Els restaurants que van oferir el sopar van ser Bacasis, Cau de l'Ateneu, Espai Gastronòmic Jordi Llobet, Laida, Castelladral i Mas de la Sala. Tot i que el vent no va parar de bufar durant tota la nit al parc de la Seu, l'ambient que s'hi respirava era molt agradable, tant per la bona olor de tomàquet com per la bona predisposició dels comensals a menjar bé. Abans de començar a sopar, l'organitzador de l'esdeveniment i cuiner del Mas de la Sala, Nani Sala, va agrair la feina diària dels productors, que, segons ell, "passen per un moment molt fosc".

El sopar el van servir voluntaris de la xarxa de suport mutu del Barri Antic i Valldaura i de la fundació EMI. Uns cambrers que van treballar de valent perquè tothom tingués el plat a taula quan tocava.

Gust i textura

El primer plat va ser un gaspatxo de síndria amb gelat de tomàquet que va preparar Quim Miró, del restaurant de Castelladral, amb tomàquet de cor de bou de Cal Climent. Va ser el preferit de moltes de les persones consultades per Regió7, com Manuela Ramos, que en destacava la textura i el sabor, "mai havia provat res d'aquest gust", deia.

Un dels plats que no va deixar indiferents als comensals va ser la cassoleta de tomàquet i albergínia blanca manresana, que presentava el restaurant Laida de Manresa, una barreja de gustos molt agradable. La proposta que van portar l'Enric i el John Urgell del restaurant Bacassis portava per títol "Coqueta dels sabors del Bages". Consistia en una base de coca de mantega amb formatge, brots, llonganissa i, com no podia ser d'una altra manera, tomàquet.

Menú adaptat

Molts dels assistents al sopar d'ahir ja hi havien anat a edicions anteriors, però també hi havia qui s'estrenava. Eva Canudas no havia anat mai a aquest sopar i va quedar més que satisfeta amb el tracte rebut. "Jo soc celíaca i m'han adaptat el menú a les meves necessitats, que és una cosa que en aquesta mena de sopars no s'acostuma a fer", celebrava.

Josep Guitart, que és el coordinador d'Unió de Pagesos al Bages, fa tres anys que assisteix al sopar perquè considera que és una forma de "defensar els productes i els productors locals". Li sembla que les iniciatives com el sopar del tomàquet poden ajudar a conscienciar la gent del territori de la importància de "saber què mengem i d'on prové".

Tornant als plats, el cuiner del Mas de la Sala i organitzador del sopar, Nani Sala, va presentar l'amanida "Montserratina" feta amb tomàquet de Montserrat buit farcit de crudités i una coca de pa amb sofregit de tomàquet, peres, nous i mel; un plat que combinava sabors molt diferents entre ells, però que lligaven molt bé.

Final d'àpat

Jordi Llobet va preparar el brioix de tàrtar de tomàquet i llonganissa. El darrer plat que es va servir abans de les postres va ser conill desossat amb tomàquet i napolitana del seu paté, un altre dels grans favorits de la nit. Mentre de fons sonava "Estimar-te com la terra" de Ginestà, els cambrers van portar les postres, una mousse de mató de cabra i melmelada de tomàquet que no va deixar indiferent ningú i que va preparar Quim Miró, de Castelladral. Un final d'àpat rodó.