Josep Guitart, pagès:«Es pensen que els petits pagesos som multinacionals»

Josep Guitart Quintana és un pagès convençut i amant de la seva feina i el seu territori. Té 51 anys i és de Cabrianes. Fa dues dècades i mitja es va establir a El Soler, una masia gairebé mil·lenària, on viu amb la parella i els dos fills. Com a moltes cases de pagès, l’activitat professional està molt diversificada, entre l’agricultura i la ramaderia. Predominen els cereals, els farratges, les lleguminoses i les ovelles. No hi falta l’hort i les oliveres. El seu nom ha agafat volada els darrers anys com a coordinador de la Unió de Pagesos al Bages i integrant de l’àmbit Nacional de Cereals i Herbacis. Li agrada participar de la vida social del poble i està implicat en l’ADF Tres Branques. Té habilitats comunicatives. No és estrany que fa poc, el Col·legi de Periodistes a la Catalunya Central li atorgués el premi Plata per la seva predisposició a atendre els mitjans de comunicació. Fa quatre generacions que, per part de pare, són de Cabrianes, procedents de Cal Pipaire de Vallcelbre. Per part de mare, els Quintana, fa 600 anys que estan arrelats al poble.

Vostè deu ser dels que han volgut ser pagesos des de petits. No s’hi ha vist obligat.

Sempre m’ha agradat i l’he viscuda amb la família. Fer de pagès no és una feina fàcil. A part de ser lligada cada dia de l’any, sobretot si es té bestiar, tenim un element que no els podem controlar: la climatologia. Quan plou és una benedicció, però quan hi ha secada, pedregada o gelada fora de temps, pot ser que se’n vagi en orris tota la collita i els ingressos d’aquell any.

Pagesos i botiguers tenen en comú el discurs de la lamentació, sempre hi ha entrebancs.

Jo ho dic al revés. Nosaltres som els únics sectors que encara que perdem diners dos anys seguits, ens mantenim fidels a la feina. Hi ha empreses que quan no assoleixen el nivell de beneficis previst tanquen la porta. La pagesia és un sector que som pocs, però es reivindica, es fa sentir i protesta. S’estima tant la feina, que continua malgrat les adversitats.

Una de les virtuts del món rural és que, normalment, mira a mitjà i a llarg termini.

Sí, recordo que fa anys el pare m’explicava que, després d’una forta gelada que havia afectat del tot el raïm, es van dedicar a tornar a podar la vinya per salvar-la i recuperar la producció de raïms a dos anys vista. Per fer de pagès has de tenir vocació. Si no la tens, continuar és extremadament complicat.

Fa poc el Col·legi de Periodistes li ha lliurat un reconeixement per la seva disposició.

Vaig quedar molt sorprès, però deu anar lligat a la meva manera de ser. Jo formo part de la Unió de Pagesos i la nostra missió és defensar la pagesia i el món rural. Això implica una relació propera amb els periodistes perquè són l’altaveu de la societat. Els mitjans de comunicació no deixen de ser eines per defensar les injustícies. Sempre amb la veritat al davant, però hem de fer pressió per corregir polítiques mal orientades.

En general, el sindicalisme ha davallat. Aquesta situació també es viu en l’àmbit agrari?

Crec que als sindicats agraris es viu una situació proporcional al nombre de pagesos que hi ha en actiu. Anys enrere, mig Cabrianes vivia directament o indirectament de la pagesia, mentre que ara quedem ‘quatre gats’. Dels que hi aguantem, la majoria defensem la nostra feina.

Actualment, un pagès ha d’estar molt ben preparat i tenir a l’abast bona maquinària.

Els pagesos som petits empresaris que hem de fer de tot. Hem de ser el peó, el gestor, el venedor, el que dota de contingut les xarxes socials, el pare de família. És una feina que requereix estar al cas i conèixer moltes coses diferents. Majoritàriament, apostem per la diversificació de la producció.

Tot i que són joves, els vostres fills tenen ganes de ser pagesos?

El gran quan començava a dibuixar sempre feia tractors i maquinària. Té 16 anys i sempre quan acaba l’horari escolar ve a donar un cop de mà. Li agrada molt i té ganes de dedicar-s’hi al cent per cent. Nosaltres, com a pares, pensem que hauria de fer estudis superiors, si vol d’agricultura... I després podria combinar l’activitat en una empresa o institució amb la de pagès, a casa. El petit, de moment, no sembla tenir-ho tan clar, però amb el temps ja es veurà.

El sector agrícola i ramader deu estar al capdamunt del rànquing de la creixent burocràcia.

N’estem cansats i com a sindicat ens haurem de tornar a mobilitzar. Ens demanen que portem un llibre digital que la Unió Europea fixa el 2028 com a data límit per implementar-lo, mentre que el ministeri vol que es faci a finals d’aquest mateix any. La burocràcia és desmesurada. Ens fan passar un temps que no tenim en omplir uns papers que després no serveixen per a res. Si no ho fem nosaltres, hem de pagar algú perquè ho faci. Es pensen que els petits pagesos som multinacionals.

Tants controls i papers deuen espantar els que volen ser pagesos.

Espanten molt. Hi ha jovent que no fa el pas perquè començar de zero en aquest sector és molt complicat i el risc és alt. I si l’aposta és per l’agricultura o ramaderia ecològica, encara més. S’ha de fer polítiques per motivar perquè, a Catalunya, la pagesia està en perill. Ja no som autosuficients. Només produïm el 40% del que consumim i la tendència és a la baixa. Arriben aliments d’altres països amb menys controls. Estem d’acord de fer que l’agricultura sigui més sostenible, però els productes de tercers països també haurien de passar els mateixos controls.

Davant el canvi climàtic, caldrà canviar de conreus?

És molt possible. S’hauran de sembrar varietats més resistents al clima extrem. El Bages havia tingut més vinya que el Penedès i, fins i tot, s’exportava aiguardent a Amèrica. Es podrien guanyar hectàrees per a la vinya perquè aquí es fan vins de molt alta qualitat. Podríem tenir una oportunitat. Com a sindicat plantegem una millor gestió de l’aigua. De la mateixa manera que s’aproven dotacions d’aigua per a empreses, n’hi hauria d’haver per als pagesos que vulguin fer horta eficient o que la necessitin per a suport hídric a la vinya, farratges, etc.

Amb la pandèmia s’ha generat una tendència de tornar al món rural.

La pandèmia ha fet obrir els ulls a molta gent, sobretot a aquelles persones o famílies que han hagut de viure amb seixanta metres quadrats. Ja es nota que hi ha més moviment a molts pobles i no cal que siguin d’alta muntanya. Pensem, però, que el territori no es gestiona pel simple fet d’anar-hi a viure. Això es posa en evidència quan hi ha incendis forestals en boscos que no hi ha passat el ramat o no s’hi han fet aclarides.

Es parla dels pagesos com a jardiners del país.

S’ha de poder viure d’aquest jardí per mantenir-lo viu i segur. El paisatge dona identitat a un territori.

Què es pot fer davant la proliferació de senglars, conills, ocells, cabirols?

Les destrosses en la majoria de cultius són devastadores. Ha passat a ser un problema de país perquè proliferen accidents i afavoreix que emergeixin maldecaps sanitaris. Ara hi ha pocs caçadors i aquesta activitat està molt mal vista. El que pugui fer l’administració no es nota. Estem lluny d’aconseguir erradicar aquesta sobrepoblació.

Viu en un lloc privilegiat, però cada vegada es veuen més naus.

L’afectació és brutal. Es consumeix molt territori en poc temps. Hi ha moltes naus que generen pocs llocs de treball perquè són de logística. El paisatge i l’agricultura s’hauria de preservar. Ens hem carregat gran part de la terra més productiva del Bages.

Els parcs fotovoltaics també es comencen a menjar terreny agrícola.

A la Unió de Pagesos estem molt a l’aguait dels parcs solars. Ja, abans de la pandèmia, els pagesos havíem rebut visites de grans empreses estrangeres que volen terrenys per a parcs. No entenem que l’antic Departament d’Agricultura, ara Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, s’hagi abaixat els pantalons davant d’espoliadors de terreny agrari. En nom del canvi climàtic, es van aprovar unes normes que afavoreixen aquesta situació. Primer de tot cal pactar on i com s’han de fer i afavorir la participació. La pagesia hi estem totalment a favor, com no pot ser d’una altra manera, però així no.

Subscriu-te per seguir llegint