ENTREVISTA DE DIUMENGE | Pere Oliveras Alsina Director economicofinancer i de patrimoni de la Fundació Althaia

Pere Oliveras: «Sempre dic que Althaia és com la meva segona casa»

«Sempre dic que Althaia és com la meva segona casa» | OSCAR BAYONA

«Sempre dic que Althaia és com la meva segona casa» | OSCAR BAYONA / Pere Gassó Ollé

Pere Gassó Ollé

Pere Gassó Ollé

La Fundació Althaia és un dels principals motors econòmics de la Catalunya central. Per fer realitat l’activitat assistencial, disposa d’un equip que, a finals de l’any passat, era de 2.046 professionals. Entre aquesta àmplia plantilla, hi ha persones indispensables, però ben poc visibles. No porten la bata blanca, la pròpia dels sanitaris. Sense ells no funcionaria la complexa maquinària d’una organització que el 2022 va facturar 214,5 milions d’euros. La gestió econòmica, financera i patrimonial va a càrrec d’una direcció especialitzada, al capdavant de la qual hi ha Pere Oliveras Alsina. Manresà, de 41 anys, des de molt jove està vinculat a l’àmbit administratiu hospitalari. Professionalment ha crescut des de la mateixa base, ha superat diferents esglaons fins arribar a directiu. Des de sempre ha estat un amant de l’activitat física. Ha practicat i encara practica, com a aficionat, tota mena d’esports. És casat i té dos fills petits.

El seu currículum professional ens diu que sempre ha estat vinculat a la Fundació Althaia.

Fa 24 anys que em vaig incorporar al Centre Hospitalari, quan encara no s’havia constituït la nova fundació que integrava les diferents organitzacions hospitalàries establertes a Manresa. No he treballat a cap altre lloc que no sigui Althaia. Després de diferents responsabilitats en control de gestió i facturació, l’abril de l’any passat va assumir la Direcció Economicofinancera i de Patrimoni.

En terminologia esportiva, podríem dir que vostè és fruit del planter d’Althaia.

La primera activitat va ser vinculada amb l’estada a l’empresa de l’institut. La durada era d’un mes i em van oferir dues opcions, una de les quals era el Centre Hospitalari. No vaig dubtar perquè allà el meu pare hi feia de metge. Quan ell tenia guàrdia, hi havíem anat al vespre a veure’l, amb la mare i els meus dos germans. Es va acabar aquell mes i em van demanar si hi volia continuar a l’agost, però ja assalariat. Des d’aleshores he mantingut sempre el vincle amb l’organització.

Amb el pare metge, va optar per estudiar Administració i Gestió d’Empresa.

Un avi havia estat director d’una fàbrica tèxtil del Borràs, a Castellbell i el Vilar, i l’altre era un dels propietaris de l’agència de viatges Aster de Manresa. Aquesta era la meva vinculació més directa amb el món de la gestió d’empreses. La trajectòria vital em va portar més cap al vessant de la gestió que de la medicina.

És dels que d’ençà que va començar a treballar, tenia clar que volia fer-se un camí i un lloc a la casa?

Amb 17 anys, normalment poques coses clares es tenen. La feina a l’hospital em permetia continuar els estudis i assolir un nivell d’autosuficiència econòmica. A mi sempre m’ha agradat la feina que he fet, m’hi he sentit a gust i l’ambient ha estat agradable. He confiat en la institució i he percebut que la institució confiava en mi. Per a mi, ha estat un camí normal i lògic.

D’oportunitats de canvi en deu haver tingut, però sempre ha portat la samarreta amb els colors de la fundació manresana.

Sempre dic que Althaia és com la meva segona casa. Hi he crescut personalment i professionalment. Jo veig que els valors d’Althaia són els meus. Personalment, el sector sanitari m’enganxa molt.

Tot el servei públic està molt regulat i controlat. Des de la perspectiva econòmica heu de passar molts exàmens?

En passem diferents, una part dels quals dins la nostra pròpia organització. També hem de superar auditories externes, complir els contractes amb el Servei Català de la Salut i assolir uns indicadors de sostenibilitat econòmica i ambiental. Nosaltres som una fundació sense ànim de lucre i que tots els diners reverteixen a la societat. A vegades els que portem els números se’ns veu com els dolents de la pel·lícula, però no és així. Faig meves les paraules de Quim Erra, referent en bioètica, quan diu que l’eficiència i la sostenibilitat, més que conceptes econòmics, són termes ètics. Un sol euro que es gasta allà on no toca és un euro que no es gasta allà on toca. Els recursos sempre són limitats, però hem de donar un servei, amb la qualitat i eficiència que es mereixen els usuaris.

Entre la seva àmplia formació hi consta un màster en Intel·ligència de Negoci i Big Data. Ens ho explica?

Es tracta de fer ús de les dades amb l’objectiu de tenir més informació que ajudi a la presa de decisions en l’àmbit econòmic i també en l’assistencial. És molt important perquè les organitzacions sanitàries som grans generadors de dades. Des del 2019 apliquem aquestes tècniques a Althaia, que ajuden a descentralitzar la gestió i a empoderar els professionals. Ells tenen accés a les dades sectorialitzades per valorar-les i prendre decisions.

En sanitat, en ensenyament i en molts àmbits, la societat és cada vegada més exigent.

La nostra obligació és que l’usuari surti satisfet de l’atenció que rep. Per això, sempre hem de pensar en la persona, en l’usuari que hem d’atendre per fer-ho el més bé possible.

Althaia esdevé també un dels principals dinamitzadors econòmics del territori.

Tenim una gran responsabilitat. Som tercers del Bages en rànquing de facturació i primers en ocupació, amb 2.046 professionals.

Amb relació a la sostenibilitat mediambiental, es pot parlar que Althaia avança per ser una organització verda?

En aquest tema, els nostres centres assistencials són referents. Per això, diferents centres ens han convidat a explicar el procés de transformació que hem fet els darrers anys i ens han lliurat un premi per la reducció del 30% d’emissions de CO2. Sembla que vam ser visionaris perquè moltes de les accions es van fer abans dels increments de costos energètics. En realitat, el nostre pla estratègic ja preveia avançar en sostenibilitat ambiental.

Seria possible que Althaia assolís l’autosuficiència energètica?

No actualment i amb la tecnologia disponible. El volum de kilowatts que consumim és molt elevat i, a hores d’ara, tenim una part important de les superfícies de les teulades dels diferents edificis ocupades per plaques fotovoltaiques. Per reduir el consum, fem ac- cions per conscienciar els professionals amb coses bàsiques, com no oblidar-se de tancar els llums. També substituïm l’enllumenat convencional per leds i col·loquem sensors per apagar llums si es detecten enceses, entre altres treballs.

El preu de l’energia s’ha disparat!

El sobrecost és espectacular. Per aconseguir els millors preus, disposem d’una plataforma de compra conjunta amb altres hospitals.

En períodes de sequera com l’actual, poden reduir el consum d’aigua?

Hi estem treballant. Per exemple, en processos de reutilització de l’aigua que es consumeix al servei de diàlisi, la qual s’aprofita per a les cisternes dels vàters. També estem fent una campanya perquè els professionals facin un ús responsable de l’aigua, sigui en dependències d’Althaia o sigui a casa seva.

Gestionar tot el patrimoni d’Althaia, que té diferents edificis, ha de comportar maldecaps. Què és el més complex?

Normalment, la complexitat va relacionada amb l’antiguitat dels espais. Ho constatem amb actuacions que fem a la Clínica de Sant Josep, a parts del Centre Hospitalari o a estances pendents de reformar de Sant Joan de Déu. Tot i les dificultats, anualment fem importants inversions perquè els nostres centres assistencials siguin agradables per als usuaris i els mateixos professionals. Hem vist que tenir unes bones instal·lacions ens ajuda a atreure capital humà en una època de falta de professionals.

En el seu dia a dia ha de fer front a l’increment de preus per executar obres.

Malauradament, els preus han pujat per molts factors, però ho hem de gestionar amb la màxima responsabilitat. A Sant Joan de Déu ara estem executant obres per adequar l’heliport per a vols nocturns. És rellevant per reforçar el paper d’Althaia com a referent hospitalari. A l’interior, a la part antiga, estem guanyant espais per a despatxos mèdics i sales de reunions. A la vegada estem plantejant una obra important que serà la remodelació de la planta -1 i la nova unitat d’hospitalització pediàtrica. A la Clínica, també a partir del pla director, estem immersos en treballs vinculats a renovar instal·lacions elèctriques i de climatització.

[object Object]

Tothom té el que es mereix?

No.

Millor qualitat i pitjor defecte.

Per bo i per dolent, molt hiperactiu.

Quina part del seu cos li agrada menys?

A partir dels 40, això ja no compta.

Quant és un bon sou?

El que et permet viure bé.

Quin llibre li hauria agradat escriure?

Créixer fent créixer, de Xavier Marcet.

Una obra d’art.

Soc fan de la Sagrada Família.

En què és expert?

En veure el got mig ple, en optimisme.

Què s’hauria d’inventar?

Una màquina del temps.

Déu existeix?

Depèn del que cadascú entengui com Déu.

Quin personatge històric o de ficció convidaria a sopar?

Salvador Dalí.

Un mite eròtic.

Cleopatra, una dona empoderada.

Acabi la frase. La vida és...

Per viure-la.

La gent, de natural, és bona, dolenta o regular?

Bona, però n’hi ha de dolenta.

Tres ingredients d’un paradís.

Família, amistats i bon menjar.

Un lema per a la seva vida.

Coneix el passat, per entendre el present i millorar el futur.

Subscriu-te per seguir llegint