Nou rècord de persones ateses i diners destinats als serveis socials de Manresa

Continua imparable el creixement d’usuaris que l’any passat va arribar a 17.724, el doble que el 2008 

Imatge d'ajuda domicliària

Imatge d'ajuda domicliària / ARXIU/AJM

Francesc Galindo

Francesc Galindo

Nou rècord de persones ateses i diners destinats als serveis socials de Manresa. La memòria del servei mostra que l’any 2022 va tenir 17.724 usuaris i que el pressupost destinat per l’Ajuntament va ser de 6,5 milions d’euros.

Una lectura comparada de les principals xifres permet contextualitzar-les i copsar fins a quin punt augmenten.

17.724 persones són 429 més que les que van necessitar un cop de mà dels serveis socials municipals durant el 2021.

Són més del doble de les vuit mil persones que es van comptabilitzar l’any 2008.

Les dades de l'evolució

Les dades de l'evolució / Regió7

Durant tot aquest temps les necessitats socials no han fet més que anar en augment, amb reculades puntuals que no fan més que confirmar la tendència global a l’alça.

Una tendència que s’ha anat accelerant els darrers anys, perquè el 2018 els usuaris se situaven a l’entorn dels 14.000, el 2019 dels 15.000, el 2020 dels 16.000 i el 2021 dels 17.000.

Caldrà veure si l’any que ve quan es faci l’anàlisi de la memòria que reculli les xifres del 2023 s’haurà arribat o no als 18.000, dels quals ara ja som molt a prop. 

Més diners

Pel que fa a la xifra de diners també és la més elevada: 6.507.555 euros.

Aquí cal remarcar que des del 2011 al 2020 els pressupostos dedicats a serveis socials per l’Ajuntament de Manresa es movien a l’entorn dels 4 milions d’euros.

El 2021va pujar a 5 milions i l’any passat als 6 milions. Són gairebé 2 milions d’euros més que durant el 2020, el que reflexa una injecció de recursos molt important els darrers anys.

De la despesa total de 6.5 milions d’euros, 2,5 milions van ser per finançar serveis bàsics d’atenció social (38%); 1,4 milions per altres serveis bàsics (21%); 1,4 milions més per a serveis d’atenció domicliària (21%); 0,8 milions en ajuts econòmics (13%) i 0,4 milions destinats a serveis de centres oberts per a infants (7%). 

Pel que fa als principals problemes detectats, el 35% tenien a veure amb necessitats econòmiques pel baix volum d’ingressos de les famílies, seguit de limitacions derivades de la manca d’autonomia personal, l’habitatge i la manca de feina.

En total, es van treballar 6.867 expedients, dels quals 1.894 a l’àrea de Llevant; 1.837 a la de Ponent, 1.871 al Centre i 1.265 a la Nord.

En atenció a la dependència, els Plans Individuals d’Atenció (PIA) van arribar a 1.988 persones.

En atenció domiciliària, 365 persones van rebre ajuda a domicili amb 56.062 hores de suport i 241 van rebre un xec-servei que va sumar 9.700 hores d’atenció.

Pel que fa als serveis especialitzats es van ajudar 32 persones, el 90% de les quals en situació de discapacitat, mitjançant el transport adaptat i les places concertades de residència per a persones grans van ajudar 15 persones, amb 5.455 estades.

Els ajuts econòmics, 1.176, van anar a parar a 2.199 persones.

Vint-i-dues famílies amb infants de fins a 3 anys van rebre suport; 189 infants van tenir serveis socioeducatius d’atenció diürna i 43 adolescents van ser objecte de projectes d’acompanyament.

L’Espai Jove va poder ajudar 335 joves i 34 atesos van ser recolzats amb serveis específics.

El triple al barri antic que a la carretera de Santpedor

Els equips bàsics d’atenció social on van atendre més persones va ser al Barri Antic, 1.535, tot i no ser el barri més poblat de la ciutat.

La carretera de Santpedor més que triplica la població del Barri Antic i va aportar menys usuaris als serveis socials: 1.279. La memòria no aporta percentatges però es pot deduir que a l’entorn d’un 10% de la població del barri de la Carretera de Santpedor va ser atesa per l’equip bàsic d’atenció social mentre que al Barri Antic va ser un 30%, el triple. Barris com les Escodines iel Poble Nou van tenir a l’entorn del 23% mentre que al Passeig i al Poble Nou va ser el 16%.

Més ajuda domiciliària

L’ajuda a domicili que s’ofereix des dels serveis socials de l’Ajuntament de Manresa va a més. L’any passat es van dedicar 56.062 hores per atendre 365 persones.

Si es mira la memòria del 2021 van ser 45.753 hores que es van destinar a donar un cop de mà a 353 persones i l’any 2020 41.235 hores per ajudar 289 persones.

Manresa forma part d’un projecte pioner de la Societat Espanyola de Geriatria per analitzar els afectes d’augmentar les hores d’ajuda domicliària, oferir formació i suport a les persones cuidadores i establir canals eficaços i l’estructura necessària per facilitar que la gent gran visqui a casa i no en residències.

El mètode científic que s’aplica inclou una trentena de persones que rebran les 3,5 hores més d’ajuda domiciliària i el conjunt de les mesures de suport i i una trentena més que no per poder contrastar l’eficàcia de les mesures. Es comptabilitzaran la utilització dels serveis sanitaris que es requereixen, l’evolució de l’estat de salut dels participants a la la prova pilot o com s’adapten a les seves necessitats del dia a dia.

Seran 30.000 hores més d’ajuda domiciliària que que s’afegeixen a les que hores d’ara ofereixen els serveis socials de l’Ajuntament de Manresa. El projecte Viure Millor a Casa pretén aconseguir retardar o evitar l’ingrés en centres residencials.

Compta també amb la participació de la Confederació Espanyola d’Organitzacions de Majors (CEOMA), que gestiona els fons Next Generation concedits en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència del Ministeri de Drets Socials. A Manresa impactarà de forma directa en 60 persones i de forma indirecta en 1.200 professionals sanitaris i socials.

Subscriu-te per seguir llegint