Un calaix de sastre amb escultures i relleus del Sagrat Cor a carrers i places de Manresa

En els dos últims articles sobre les escultures que hi ha a Manresa que hem inclòs un conjunt d’obres que no hem pogut classificar en els diferents capítols de la sèrie. Aquest calaix de sastre artístic s’ha organitzat en funció d’un recorregut concret.

L’itinerari comença al que abans s’anomenava plaça de Santa Magdalena al carrer Sant Miquel. En un extrem de la placeta hi ha A l’adolescència, obra de Josep Barés Soler inaugurada el 1990. És una base de pedra triangular sobre la qual s’aixeca en forma piramidal un bloc de pedra. En un dels costats, el que dona al carrer Sant Miquel, hi ha un baix relleu del bust d’una adolescent. Al dors hi ha la inscripció «En el mil centenari de Manresa MN MC». Amb motiu de la commemoració es van instal·lar escultures d’artistes locals en diferents punts de la ciutat. A l’angle inferior hi ha una inscripció amb el títol i autor de l’obra.

A la plaça Sant Domènec i a la part superior de l’edifici modernista de ca la Buresa trobem un baix relleu d’un Sagrat Cor. A sota del capcer esglaonat hi ha un medalló romboidal amb la imatge del Sagrat Cor, obra probablement de l’escultor manresà Josep Ferrer, que té una bona part de la seva obra en els panteons del cementiri.

Aquesta icona es va començar a posar a les façanes de les cases a primers del segle XX quan mossèn Vidal del Poble Nou va instaurar el culte al Redemptor que van expandir els jesuïtes. Uns quants habitatges de Manresa encara conserven a la façana una placa ovalada de bronze amb la figura del Sagrat Cor, igual que a molts pobles de Catalunya i Navarra.

A Manresa també destaquen per les seves dimensions la placa de bronze de la casa del fabricant Bosch, a la carretera de Vic, 52, que hi ha al balcó superior central de la façana, i la situada a la part de dalt, al vèrtex del pinyó, de la casa Puig i Font al passeig de Pere III, 36. Es tracta d’un medalló central de pedra de forma romboidal amb la imatge del Sagrat Cor.

A la plaça Porxada hi ha l’obra Sargantanes al jardí dels magraners (2005) de David Closes Núñez i Àngels Mas Pintó. Una sargantana dins d’un paral·lelepípede d’acer envernissat i acer galvanitzat que forma part del conjunt d’elements que confirmen el jardí dels magraners de la plaça.

Al carrer Guimerà es pot veure una escultura de Ramon Oms Pons a la façana del número 19. L’edifici Biana d’Anton Baraut Guilà (1991) presenta a l’extrem esquerre de la planta baixa una columna circular d’on surt -a la part superior- un cap femení de bronze amb una llarga cabellera d’uns set metres que en forma de fris arriba a l’altre extrem de l’edifici. A la placa dels habitatges hi ha una versió de la figura en petit format.

Del Guimerà a la biblioteca del Casino. Al cancell de l’entrada hi ha una escultura de pedra d’una noia llegint titulada Lectura, de Lluís Montané Mollfulleda, que es va traslladar de la biblioteca del Guimerà a la del Casino quan es van fusionar.

Seguint el Passeig i el carrer Josep Maria Planes Martí arribem a la plaça de les Oques, topònim que fa referència un estany amb oques que hi havia en una fàbrica tèxtil durant bona part del segle XX. L’any 2017 la manresana Dolors Punsà Jubells va fer donació d’una escultura de dues oques obra de Josep Barés Soler que es van instal·lar al mig del petit llac per rememorar les àvies que portaven els nets a donar menjar a les oques que hi havia.

En aquest espai hi ha també l’escultura Daltabaix d’Elisa Arimany Brosa instal·lada en aquest indret el 2002 quan es va urbanitzar la plaça. Són blocs rectangulars de ferro en efecte dominó i que va formar part d’un conjunt escultòric de tretze obres d’Arimany que es van exposar a la Plana de l’Om (2004).