Perdre un fill: “Quan va morir, vaig estar vuit mesos sense poder pronunciar la paraula suïcidi”

Un silenci absolut a l’Espai de Suport Mémora de Manresa va acompanyar la intervenció de la psicòloga Cecília Borràs sobre la prevenció del suïcidi, la primera causa de mort no natural des de fa quinze anys i que d'ençà de la pandèmia s’ha agreujat, especialment entre els més joves. 

Borràs és víctima de suïcidi. Va haver de passar per un tràngol molt dur: la mort inesperada del seu fill Miquel, de 19 anys, que es va llevar la vida després de discutir amb la seva parella. Arran d’aquest tràgic i traumàtic episodi, la psicòloga barcelonina va crear el 2012 l’Associació Després del Suïcidi per ajudar totes les víctimes a superar la mort dels seus familiars.”Vaig estar vuit mesos sense poder pronunciar la paraula suïcidi”, va revelar a un públic emocionat. 

600 persones a Catalunya

En l’últim any, el suïcidi “ha suposat la mort de més de 600 persones a Catalunya i més de 4.000 a Espanya. En total, 800.000 persones moren a l’any a tot el món llevant-se la vida voluntàriament. És la primera causa de mort no natural”, va remarcar. 

Borràs va posar el focus en el motiu d’aquests suïcidis i les falses creences i valors que giren entorn d’uns casos que per res són “aïllats” i que generen  “vergonya i desesperació” entre les víctimes en tractar-se d’un tema “tabú”. La psicòloga va desmentir tòpics com ara que les persones que se suïciden “són uns malalts mentals”, “el suïcida és covard”, “el suïcida és valent”, el suïcidi s’hereta”, “només les persones grans se suïciden”, “si es repta un suïcida no ho fa”, “qui es vol matar no ho diu” i “parlar del suïcidi amb una persona en risc pot incitar a què ho faci”.

La qüestió principal que la gent es preguntava en aquest punt girava al voltant de com ajudar la gent que té aquests pensaments. Borràs va subratllar la importància de guanyar temps i detectar el llenguatge verbal que pot conduir a una conducta suïcida. “Una persona amb una crisi vital no veu la sortida a uns problemes habituals, temporals i que tenen solució. Això fa que la situació sigui insostenible i generi un patiment emocional insuportable”, va dir Borràs. “El que busquen les persones amb el suïcidi és treure’s el patiment”. 

Suport i assesorament

La psicòloga va explicar que les morts per suïcidi són “més devastadores, ja que afecten aspectes emocionals, socials i econòmics de moltes famílies i amics”. En aquest punt de la compareixença, Borràs va reconèixer la dificultat en la gestió d’uns fets que són “inesperats i que no generen cap explicació lògica per tractar les morts”. A partir d’aquí, “els afectats es fan preguntes sobre la pèrdua de les seves persones estimades que atempta contra la seva salut i existència”. 

Per combatre el dol, Borràs va suggerir els grups de suport i assessorament. Tasques que realitzen des de la seva associació, així com orientació per a l’acompanyament, material informatiu i derivació a recursos professionals si el dol no prospera. 

Va fer una introducció dels objectius de l’associació i va destacar que treballen el suïcidi des de tots els vessants. 

Subscriu-te per seguir llegint