Manresa, de ciutat a cognom

A Catalunya hi ha 1.177 persones que es diuen Manresa de primer o segon cognom, o tots dos, i algunes són conegudes en els seus àmbits professionals

Alacant és la província de l’Estat on hi ha més Manreses, fins i tot més que a tot Catalunya

D'esquerra a dreta: Cristina Manresa (comissària superior de coordinació central dels Mossos), Antonio Manresa (exconseller de Cultura i exportaveu del Govern d'Alacant) i Dídac Manresa (alcalde de Breda)

D'esquerra a dreta: Cristina Manresa (comissària superior de coordinació central dels Mossos), Antonio Manresa (exconseller de Cultura i exportaveu del Govern d'Alacant) i Dídac Manresa (alcalde de Breda) / Arxiu

Alba Bruch Serra

A Catalunya hi ha 619 persones que es diuen Manresa de primer cognom i 553 de segon cognom. Arreu de l’estat espanyol en total hi ha 2.464 persones amb Manresa com a primer cognom i 2.531 com a segon. Una curiositat: hi ha 36 persones que es diuen Manresa de primer i segon cognom alhora.

La majoria de Manreses es concentren a la província d’Alacant, seguida de les Illes Balears. Una altra dada curiosa: a Alacant hi ha més Manreses que no pas a tot Catalunya. Són 1.970 i 1.177, respectivament. Són dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Segueixen a la llista les províncies de Múrcia i Saragossa, amb un total de 380 i 191 persones, respectivament, que porten el cognom de la ciutat.

«No s’ho creien»

«Algú es va confondre. No es creia que em digués igual que la població i em feia repetir el cognom. ‘Sí, sí, em dic Manresa’», havia de dir, explica Cristina Manresa a Regió7. Manresa va estar treballant a la capital del Bages com a cap de la Regió Policial Central dels Mossos d’Esquadra. Va ocupar el càrrec durant gairebé dos anys i mig. El passat 1 de juliol, Manresa va tancar la seva etapa a la comissaria de la ciutat per convertir-se en la primera dona al capdavant de la Comissaria Superior de Coordinació Central dels Mossos.

Més dades curioses: l’actual comissari en cap dels Mossos d’Esquadra es diu Eduard Sallent, com el poble veí de la capital bagenca. Manresa i Sallent.

Manresa a Manresa

«Quan em van destinar a Manresa tothom em deia ‘Manresa a Manresa’. A la gent li feia gràcia i el fet de ser la primera dona comissària cap dels Mossos va ser notícia. Crec que a la gent li agradava».

L’excap de la comissaria de la Regió Policial Central dels Mossos d’Esquadra ha explicat que aquest any va morir el seu pare, de qui va heretar el cognom, i que el porta amb molt orgull. «El meu avi era de les Borges Blanques, a les Garrigues. Sembla que a Lleida hi havia uns quants Manresa».

Com ella, hi ha altres personatges públics amb aquest cognom. És el cas d’Antonio Manresa, exconseller de Cultura i portaveu del govern de la ciutat d’Alacant els últims quatre anys. També Jaume Manresa, un dels integrants del grup de música mallorquí Antònia Font. Els cognoms de l’exdirector general de la televisió i ràdio públiques de les Illes Balears criden l’atenció. A part de dur Manresa com a primer cognom, de segon es diu Montserrat: Andreu Manresa i Montserrat.

A Catalunya hi trobem Júlia Manresa, experiodista del diari Ara, que actualment treballa a Oxfam Intermón; Kim Manresa, fotoperiodista, i l’esmentada a Cristina Manresa. També hi ha Teresa Manresa, actriu de doblatge, que ha posat veu a actrius tan conegudes com Júlia Roberts, Kim Basinger i Sharon Stone.

Antonio Manresa és un dels Manresa de la província d’Alacant, que és on n’hi ha més de tot el territori espanyol. Va ser conseller de Cultura i portaveu del govern de la ciutat d’Alacant en representació de Ciutadans (Cs). Va deixar el càrrec les últimes eleccions municipals, del mes de maig.

Alacant, província de Manreses

Antonio Manresa explica que la seva família prové del Baix Segura, a l’extrem sud del País Valencià, a la frontera amb la regió de Múrcia.

Explica que és un cognom molt comú, sobretot en poblacions d’aquesta comarca com Granja de Rocamora (2.489 habitants), la població de la seva família paterna. També en municipis dels voltants com Coix (7.226 habitants). «Creiem que l’origen del cognom és mallorquí, però no sabem com va arribar fins aquí», explica a aquest diari. Confessa que li ha fet molta il·lusió poder parlar de la història del seu cognom amb Regió7.

Tant Balears com el País València, i fins i tot una part de Múrcia, van ser repoblats per catalans entre els segles XIII i XIV. Era habitual que les persones fossin conegudes pel seu lloc d’origen, i que aquesta denominació esdevingués un cognom. Pel que es veu, una part provenien de Manresa.

«No és un cognom estrany»

Dídac Manresa és l’actual alcalde del municipi de Breda, de la comarca de la Selva, a Girona. Comenta que no ha tingut mai cap vincle amb la ciutat. Tampoc cap anècdota curiosa ni estranya que li hagi passat per dir-se així. «No considero que sigui un cognom estrany».

Manresa ha visitat la capital del Bages més d’una vegada. «Segurament me la imaginava més petita del que realment és». Opina que «sempre m’ha fet la sensació de ser una ciutat un punt caòtica, la veritat. Potser vaig errat, però és la sensació que m’ha fet». També fa notar que la basílica de la Seu és «magnífica».

A diferència d’ell, l’actual comissària superior de Coordinació Central dels Mossos,Cristina Manresa, defineix la capital del Bages com una «ciutat acollidora, tranquil·la, còmoda, que combina la part rural amb la urbana, amb raconets preciosos i culturalment viva». També, que hi ha «gent meravellosa, implicada en els esdeveniments de la ciutat, amb institucions que funcionen bé, on tothom es coneix i comparteix la informació per treballar millor».

Per la seva banda, l’exegidor de l’Ajuntament d’Alacant diu que encara no ha estat mai a la ciutat i que és una visita que li agradaria poder fer algun dia en el futur.

[object Object]

El cognom Manresa no és només present a les terres de llengua catalana, sinó que també n’hi ha a províncies com Madrid, la Corunya, Navarra, Saragossa, i també a les andaluses, com Cadis Granada, Màlaga i Sevilla, o a les illes Canàries.

Si sumem tots els ciutadans de Catalunya que es diuen Manresa de primer o de segon cognom, o tots dos, sumen un total de 1.182 persones. A la província d’Alacant porten aquest cognom set-centes persones més.

A escala internacional també és present als diferents continents. En aquest cas, Cuba és el segon país amb més Manreses del món amb un total de 1.477 persones. El segueixen Estats Units, amb 432, i Argentina, amb 407. A l’illa de Cuba hi ha més persones amb el cognom Manresa que no pas a tot Catalunya. Possiblement es deu a l’abundant emigració catalana a l’illa caribenya durant el segle XIX, entre la qual també hi havia manresans. El nom ha anat variant al llarg dels anys, tant ortogràficament com fonèticament, però les grafies fruit de males transcripcions són fàcils d’identificar: Manrresa, Manressa, Manrressa, Manreza, Manrisa, Monresa, Manrosa; aquests últims presents a Mèxic, Estats Units, República Dominicana i Argentina.

Aquestes dades han estat extretes de la pàgina web Forebears, un portal genealògic que té per objectiu, segons explica, reunir l’àmplia varietat de fonts genealògiques disponibles.

Subscriu-te per seguir llegint