Un milió més en el rebut de la brossa encapçala l’increment dels tributs a Manresa

La taxa de les escombraries ha augmentat un 25% en 3 anys

L’Ajuntament preveu recaptar 682.000 euros més d’IBI

Imatge d’arxiu del ple de l’Ajuntament de Manresa

Imatge d’arxiu del ple de l’Ajuntament de Manresa / Arxiu/F.G.

Francesc Galindo

Francesc Galindo

L’equip de govern d’ERC, PSC i Impulsem Manresa aprovarà en el pròxim ple un augment de 2,1 milions d’euros de tributs municipals. D’aquest increment, la part del lleó se l’endurà la taxa de recollida d’escombraries, que es preveu que reporti a les arques municipals gairebé 1 milió d’euros (954.000 euros).

En segona posició hi ha els 682.500 euros que es preveu recaptar més d’Impost de Béns Immobles (IBI) i en tercera els 370.000 euros de l’Impost sobre l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana, conegut com a plusvàlua.

Hi ha altres taxes que completen els 2.160.000 euros que suma el conjunt de modificacions a l’alça establertes de cara a l’any que ve.

Generalment era l’IBI el que encapçalava el rànquing d’augment impositiu, perquè sent el tribut que aporta més diners a les arques municipals les variacions repercutien també més en les butxaques dels contribuents.

Però ara és la taxa de recollides d’escombraries la que pren protagonisme: Ha crescut un 25% en 3 anys. I això no s’acaba aquí. El cost del servei de recollida de residus no ha parat d’encarir-se en els darrers anys per l’augment del cost de l’energia i per l’augment del cànon que es paga a l’abocador. També cal tenir en compte la posada en marxa del nou contracte, que inclou la renovació de la flota de vehicles i de contenidors, així com altres millores en el servei. 

La nova Llei de Residus i Sols Contaminants per una Economia Circular, de 8/4/2022, obliga a partir de l’abril de 2025 els ajuntaments a cobrar una taxa que cobreixi el 100% del cost del servei.

Els principals augments

Els principals augments / AJM

2,3 milions d'euros de dèficit

Amb l’augment l’any que ve del 15%, es preveuen uns ingressos de 7,9 milions d’euros, import que encara és inferior al cost del servei previst per aquest any, de 10,2 milions d’euros, fet que suposa que durant aquest 2024 l’Ajuntament encara farà front al dèficit, estimat en 2,3 milions d’euros.

Però també cal tenir en compte que amb el nou sistema de recollida de residus es preveu ampliar de forma substancial el reciclatge, el que implica pagar menys diners de cànon perquè s’aportarà menys brossa a l’abocador i, també, obtenir més fons provinents del reciclatge dels materials.

Així que caldrà anar veient com evoluciona la taxa de recollida de residus en el futur i fins a quin punt el servei pot deixar de ser deficitari i què es faria amb els majors ingressos.

Evolució en percentatge

Evolució en percentatge / AJM

L’IBI i la plusvàlua també acumulen augments

L’increment del 2,5 % de l’IBI per a l’any que ve és el mateix percentatge que el que es va aplicar el 2022 i el 2023.

Els exercicis anteriors l’impost va estar congelat o amb pujades de diferent intensitat: 0% (2021); 1,7% (2020); 1,5% (2019); i 2,5% (2018). 

El 2017, la pujada ponderada va ser també del 0%, tot i que els tipus impositius van créixer, però la majoria de rebuts no van variar. 

El 2016 i 2015 les ordenances també es van congelar, de manera que l’increment anual mitjà de tots aquests anys se situa entorn de l’1,2%, segons l’equip de govern d’ERC, PSC i Impulsem Manresa.

Pel que fa a Impost sobre l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana, la plusvàlua, l’augment el 2024 serà del 10% amb l’objectiu de compensar la davallada d’ingressos a causa de la nova regulació estatal de l’impost.

El 2020 va créixer un 1,7%; el 2021 no es va alterar; el 2022 va augmentar un 8,95%; el 2023 un 25% i l’any que ve el ja esmentat 10%.

La plusvàlua suposa una font d’ingressos milionària per als ajuntaments, però els darrers anys ha minvat de forma molt important. En el cas de l’Ajuntament de Manresa ha perdut 4 milions d’euros en el laberint generat per l’ona expansiva de la crisi posterior a l’esclat de la bombolla immobiliària, per les sentències judicials i la nova normativa del govern central.

L’impost es va posar en qüestió quan va arribar a resultar confiscatori -es podien guanyar 10.000 euros i haver de pagar 6.000- o, fins i tot, gravar decreixements. Funcionava mentre els terrenys urbans anaven augmentant el seu valor, però era injust quan baixava, que és el que va passar amb la crisi posterior a l’ensorrament del totxo.

Subscriu-te per seguir llegint