El valor cadastral actual de Manresa és la meitat del que va assolir l’any 2008

El regidor d’Hisenda de l’Ajuntament de Manresa, Pere Massegú, ha assegurat que els valors cadastrals actuals de Manresa se situen a la meitat dels que va generar la darrera revisió, realitzada el 2007 amb aplicació el 2008, en plena punxada de la bombolla immobiliària.

La revisió cadastral de fa 15 anys va situar el valor immobiliari de Manresa en 5.383 milions d’euros, una quantitat que quadruplicava l’anterior, que era de 1.363 milions d’euros. Ara se situaria entorn de 2.600 milions d’euros.

Massegú va afirmar que resultava important assenyalar que malgrat que l’Ajuntament de Manresa estigui a la banda alta del tipus impositiu d’IBI comparat amb altres municipis, un element que cal tenir present és el valor cadastral. La combinació de les dues magnituds és la que estableix la repercussió impositiva.

Massegú va recordar que «la quota de l’IBI surt del tipus impositiu i del valor cadastral que s’assigna als immobles».

Així que l’ajust progressiu dels valors cadastrals absolutament desmarxats que van sorgir de la darrera revisió es combina amb els tipus impositius perquè Manresa tingui els rebuts d’IBI dintre de la normalitat.

Els ajuntaments fixen el tipus de gravamen a aplicar cada any sobre la base liquidable que es deriva del valor cadastral de l’any. Els tipus els aproven els ajuntament per Ple municipal i poden arribar a un màxim d’1’1%. 

A la revisió d’ordenances fiscals de l’Ajuntament de Manresa que s'aprovarà al ple de dijous es passarà d’un tipus impositiu que enguany és del 0,956% al 0,980% l’any que ve.

Actualitzacions

El regidor d’Hisenda va explicar que des de la darrera revisió cadastral realitzada a la ciutat, i que va coincidir amb el boom immobiliari, «s’han anat aplicant reduccions. L’Ajuntament s’ha anat acollint a les reduccions que permetia la llei i els valors cadastrals del 2023 estan per sota del 50% dels que hi havia el 2008».

Un cop l’Ajuntament va acceptar que quadruplicar els valors cadastrals havia provocat un desfasament amb múltiples derivades que va generar una forta reacció contrària de ciutadans i el teixit econòmic i social, es va anar acollint a l’aplicació de coeficients d’actualització. Concretament del 27% el 2014 i del 29% el 2015.

Es considera que els valors cadastrals s’han de situar aproximadament a un 50% dels preus de mercat.

Segons va assegurar el 2017 la Plataforma d’Entitats per a la Rebaixa de l’IBI, l’Ajuntament de Manresa s’havia acollit tres vegades de cinc possibles a l’actualització dels valors cadastrals per coeficients que el ministeri d’Economia i Hisenda va facilitar als municipis que van fer la revisió del cadastre l’any 2007, una actualització que s’establia anualment per la Llei de pressupostos generals de l’Estat. 

Amb això, considerava que s’havien perdut ocasions de perfilar uns valors cadastrals més ajustats als valors reals. En definitiva, que no s’havia aprofitat del tot l’oportunitat de millorar aquest aspecte de la competitivitat de la ciutat.

Pressió impositiva

La plataforma recordava que l’IBI no deixa de ser una pressió impositiva sobre un bé molt sensible com és el de l’habitatge i també sobre un altre bé molt necessari que és l’allotjament de l’activitat econòmica, ambdós molt castigats per la crisi.

La plataforma afirmava que es va crear per defensar els interessos de tots els ciutadans de Manresa davant del greuge comparatiu gestat per una revisió cadastral realitzada l’any 2007, en plena bombolla de preus del sector immobiliari. 

Recordava que Manresa va ser dels pocs municipis que es van atrevir a fer la revisió cadastral en aquells anys, tot i l’advertiment de moltes de les entitats que integraven la plataforma.

Subscriu-te per seguir llegint