Pirelli exhibeix passat i present a punt de complir els cent anys a Manresa

Una seixantena de persones van seguir, divendres, una visita guiada per l’interior del complex

L'activitat, dins la Setmana del Turisme Industrial, va deixar fora més de 500 assistents

Gemma Camps

Gemma Camps

Que Pirelli interessa als manresans va quedar més que demostrat, ahir, en la visita organitzada dins la Setmana del Turisme Industrial. S’hi van apuntar 60 persones repartides en dos grups de 30, però, a l’hora de fer la inscripció, en van quedar fora més de 500. L’any vinent, la coneguda i encara ara immensa i imponent fàbrica de pneumàtics reconvertida en centre logístic celebrarà els seus cent anys de vida a la capital del Bages.

De camí cap al petit museu hi ha fotos del conegut calendari Pirelli |

De camí cap al petit museu hi ha fotos del conegut calendari Pirelli | / Gemma Camps

Entre els visitants del segon torn hi havia des d’un estudiant d’arquitectura fins a persones que hi van anar per curiositat; antics treballadors, com Antoni Codina, que en va ser el director tècnic 25 anys, i Vicenç Cano, que hi va treballar 26 anys, i una veïna de Sant Joan, que encara avui -catorze anys després del tancament de la fàbrica- té ben present el so de la sirena que marcava l’inici i el final de la jornada laboral, que sentia des de casa.

Un extreballador de la fàbrica que va assistir a la visita |

Un extreballador de la fàbrica que va assistir a la visita | / Gemma Camps

A banda d’entrar a les immenses naus, com la que acollia la confecció i vulcanització dels pneumàtics, que fa 250 metres de llargada i 100 d’amplada, i a la Banbury, protegida com a patrimoni arqueològic industrial perquè té una arquitectura única a Catalunya, els visitants van poder baixar a set metres sota terra per visitar el refugi antiaeri que va fer construir l’empresa per als treballadors durant la guerra civil. Situat al costat del nou edifici d’oficines, que és posterior, dels anys 50, s’hi baixava per unes escales que van quedar escapçades quan es van fer les oficines. Ara s’hi arriba per una escala de mà i, ja a dins, per dos trams d’escales d’obra amb dotze i set graons.

El refugi inclou dos espais, separats per una paret de 80 centímetres de gruix, amb cabuda per a 300 persones, comptant que quan es va fer hi havia aquesta quantitat de treballadors. Descobert fa uns vint anys per casualitat, ahir va ser la primera vegada que hi van baixar un grup de ciutadans perquè en la Visita a la Manresa Desconeguda per la festa major del 2020 hi havia massa gent i només es va ensenyar per fora.

Interior del refugi antiaeri

Interior del refugi antiaeri / Gemma Camps

Pere Artigas, que fa 35 anys que treballa a Pirelli, responsable de seguretat, medi ambient i serveis, i una de les persones que coneix més a fons les instal·lacions, va fer la segona visita –la primera la va guiar Josep Maria Masó, cap de logística. Els van acompanyar Francesc Comas i Josep Galobart, del Centre d’Estudis del Bages, respectivament, responsables dels apunts més històrics.

El recorregut va començar a les oficines, que acullen un petit museu de la fàbrica al primer pis on, per exemple, hi ha els dos darrers pneumàtics que es van fer, el 18 de desembre del 2009. Tres audiovisuals van repassar el passat i el present de les instal·lacions. L’època de més esplendor, amb fins a 2.254 treballadors, una producció de 9.000 pneumàtics al dia i 500.000 l’any; la planificació, l’any 2007, d’una fàbrica nova que havia de rellevar la de la plana del Pont Nou amb unes instal·lacions més modernes pensades per a 500 treballadors que estava previst aixecar als terrenys situats al costat de la presó de Lledoners, on se celebraven les concentracions de després de l’1 d’octubre; i el tancament el 2009 i reconversió en operador logístic de pneumàtics de Pirelli a Espanya i Portugal o, dit d’una altra manera, en centre de distribució de pneumàtics, on els van a carregar els camions per repartir-los per Espanya i Portugal.

Un dels magatzems de pneumàtics; n’hi ha 350.000 emmagatzemats

Un dels magatzems de pneumàtics; n’hi ha 350.000 emmagatzemats / Gemma Camps

Artigas, que va explicar que sovint es mou pel complex en bicicleta per salvar les llargues distàncies d’un lloc a l’altre, va destacar que, entre el centre logístic i les naus que tenen llogades, estan ocupats els 165.000 m2 disponibles. Siemens hi va tenir els combois del metro de Xangai; Iberpotash la maquinària de la rampa de Cabanasses; Ecofestes, hi té els gots reciclables per a concerts; Prysmian, cables. Justament aquesta setmana va patir un robatori que es va poder frustrar. També hi té un nau cedida per Pirelli el banc dels aliments.

Quan va tancar la fàbrica, va recordar Artigas, el que el va impressionar més va ser «el silenci». Va posar en relleu la importància de poder explicar a la gent que Pirelli encara és viva, que dona feina a 150 persones i que és el magatzem de distribució de 350.000 pneumàtics, perquè una de les preguntes que sol fer més la gent quan sent aquest nom relacionat amb Manresa és si encara funciona. Ahir va quedar demostrat que sí, que funciona.

La turbina al costat del riu, on les càmeres de seguretat sovint capten els porcs senglars i cabirols que es mouen per la zona; la porteria del 1898, que és la part més antiga que es conserva; el moll de càrrega, on l’activitat de les 2 del migdia a les 9 del vespre sol ser frenètica; el magatzem on els carretons preparen les comandes de pneumàtics; la nau Banbury, amb el negre fum impregnant-ho tot... i on els bombers restauren antics vehicles, i la nau immensa.

Demà, organitzada altre cop per l’Ajuntament de Manresa amb la col·laboració del CEB, el Museu de l’Aigua i el Tèxtil-Parc de la Séquia i Fundació Turisme i Fires de Manresa, hi haurà visita a la fàbrica dels Panyos. També farà el ple.