Prova pilot a Ampans per fabricar estris per a persones amb discapacitat
Es fa servir la impressió 3D per crear adaptacions funcionals que facilitin el dia a dia

Una usuària d'Ampans fent servir una de les adaptacions funcionals / ACN
ACN
La Maria és una alumna amb discapacitat de l'escola d'educació especial Jeroni de Moragas d'Ampans, al Bages. Fa uns dies que està provant una adaptació funcional que l'ha d'ajudar a menjar. Aquest petit giny, fabricat a partir de la impressió 3D, li ha de donar més autonomia i dependre menys dels docents.
Ampans, juntament amb l'Institut Guttmann, està acollint una prova pilot de la Fundació iSocial per dissenyar i construir ajudes funcionals personalitzades amb la impressió 3D.
Es tracta, principalment, de petites peces de plàstic que faciliten la vida diària. "Amb aquest projecte volem saltar la barrera de la discapacitat i que les persones puguin ser autònomes", explica Joel Costa, responsable de nous projectes d'Ampans.
El projecte de les adaptacions funcionals, que porta per nom Rehab-Lab, és un dels que ha estat seleccionat pel Govern per rebre finançament dels fons europeus Next Generation fins el 2026.
En concret, la iniciativa rebrà prop d'1 milió d'euros amb l'objectiu de poder desenvolupar el disseny operatiu del servei, l'adquisició d'equipament per al disseny i impressió 3D i la posada en marxa de les proves pilot amb la fundació Ampans i l'Institut Guttmann.
A les instal·lacions d'Ampans ja s'han començat a imprimir els primers prototips i a fer proves amb alguns usuaris.

Gisela Carrer dissenya una de les adaptacions funcionals / ACN
És el cas de dos alumnes de l'escola d'educació especial Jeroni de Moragas, la Maria i en Simón.
A causa de la seva discapacitat, la Maria té problemes a l'hora de menjar perquè li costa agafar els coberts i portar el menjar a la boca.
Per això, han dissenyat una espècie de suport que ajuda a la Maria a mantenir el braç dret i li permet fer el gest amb més facilitat. "La Maria sempre necessitava molta ajuda per a menjar. Les professores li havien de sostenir el braç i ara, en canvi, té molta més autonomia", relata Gisela Carrer, coordinadora i terapeuta ocupacional del projecte Rehab-Lab a Ampans.

Imatge de la prova pilot amb un suport per estabilitzar el braç / ACN
De la seva banda, en Simón presentava moltes dificultats per poder fer les activitats a dins de l'aula per la tipologia de moviments que fa.
Les seves professores i fisioterapeutes van pensar que li aniria bé un suport que l'ajudés a estabilitzar el braç i facilitar-li els moviments. D'aquesta manera, ara en Simón pot prémer amb més facilitat el commutador quan fa exercicis a l'ordinador.
Eines totalment personalitzades
Segons dades del projecte Rehab-Lab, a Catalunya hi ha més de 630.000 persones amb discapacitat, i aproximadament el 40% necessita una o diverses adaptacions funcionals per a la seva autonomia personal en la vida diària.
Tot i això, un 35% de les persones que fan servir aquestes adaptacions les abandonen, ja que no s'adeqüen a les seves necessitats. Precisament, per evitar això, el projecte ofereix un servei personalitzat de disseny i fabricació dels ginys.
La coordinadora del projecte a Ampans explica que al mercat ja hi ha moltes ajudes tècniques per a les persones amb discapacitat, però diu que són "molt estàndards" de manera que "pot ser que no s'adaptin a tots els públics".
Per això, creu que un dels valors afegits del projecte és que és "totalment personalitzat" per a la persona a qui va dirigit i es dissenya "tenint en compte tot el seu entorn i també es personalitza al seu gust".
A més, Carrer explica que pot cobrir molts tipus de necessitats, que poden anar des d'un ajut a l'hora de menjar, suport a l'aula o ajuda per a poder-se dutxar.
Millorar l'autonomia i evitar la frustració
El responsable de nous projectes d'Ampans, Joel Costa, explica que els beneficis que s'aconsegueixen amb aquestes adaptacions funcionals són clars. D'una banda, exposa, "permet que les persones tinguin més autonomia i això les ajuda a evolucionar i adquirir capacitats".
De l'altra, també permet "evitar la frustració". Segons Costa, "les persones que no poden fer alguna cosa de forma autònoma se senten molt frustrades i, per tant, si els ajudem en la seva autonomia i millora de les capacitats també els ajudarem a nivell emocional".
- Montserrat Martí, soprano i filla de Montserrat Caballé: 'L’afecte entre Freddie Mercury i la meva mare va ser autèntic
- Grison (41 anys) i la seva rutina dolç-salat: 'Vaig perdre al voltant de deu quilos
- Un bomber va ajudar a portar-la al món i 22 anys després va recórrer 1.000 quilòmetres per veure-la graduar-se: «Tenim un vincle molt especial»
- «Tothom diu que defensa la cultura catalana, però costa trobar qui contracti un esbart»
- Fernando Tejero revela com Dani Martín el va treure d’una pensió per convidar-lo a viure amb els seus pares: “Em vaig sentir com un fill més, són la meva segona família”
- La Guàrdia Urbana de Manresa precinta una atracció instal·lada als Trullols
- Mor als 91 anys Conxita Fortuny, mare de la cooperant manresana assassinada a Ruanda, Flors Sirera
- El restaurant Golut de Manresa posa data al seu tancament: el 27 de juny