La deixadesa caracteritza l’entorn del Pont Llarg de Manresa

El Pont Llarg de Manresa és un aqüeducte dels segles XVII-XVIII que cada Nadal agafa protagonisme gràcies a la representació, coincidint amb la diada de Sant Esteve, del Pessebre Vivent del Pont Llarg, que esdevé una bona ocasió per retrobar-lo i per part de la comissió que organitza aquest esdeveniment, per reivindicar el pont i, enguany, queixar-se per l’estat de deixadesa en què es troba, amb alguns arcs plens de canyes i de vegetació.

El Pont Llarg, situat passat l’eix Transversal, en una zona agrària i completament enganxat al camí de Joncadella i als accessos de la ronda de Manresa i de l’eix Transversal, està convenientment senyalitzat pel seu valor patrimonial per a la ciutat (és un Bé Cultural d’Interès Local). Té 33 arcs, amb contraforts a la part final, i una longitud d’uns 230 metres. La seva construcció va permetre l’ampliació del regadiu a la zona on es troba, l’horta del Poal. Es tracta d’un element d’enginyeria de primer ordre d’un gran interès arquitectònic, tot i que l’aparell constructiu és forma irregular i amb nombroses reparacions. Es tracta de l’únic aqüeducte de la Sèquia que hi ha dins del terme.  

Contrast entre el que es diu i el que es fa

Tota aquesta informació per posar en valor l’aqüeducte contrasta amb la deixadesa en què es troba. Es nota que hi ha un manteniment molt limitat o pràcticament nul, tal com mostren les imatges adjuntes. Les canyes i altres plantes i espècies vegetals omplen moltes arcades i, en alguns arcs, hi ha una mena d’encanyissat que hi ha instal·lat la propietat privada que hi ha a l’altra banda del pont. Veient-ho, ningú no diria que l’Ajuntament que n’ha de tenir cura és el mateix que ha escrit la fitxa informativa que el descriu com «un element d’enginyeria de primer ordre d’un gran interès arquitectònic». 

La fitxa que hi ha al catàleg de protecció del patrimoni manresà, del qual es va dotar Manresa l’any 2012, indica que «s’hauria de tractar adequadament l’entorn immediat del bé, eliminant els elements distorsionadors que impedeixen una contemplació correcta del mateix i la seva interrelació amb el paisatge». Es refereix al fet que «adossades al pont hi ha infraestructures sense tractar (la carretera, els pals de la llum, fanals d’enllumenat...). Aquest fet malmet la seva imatge i dificulta la seva contemplació paisatgística», assenyala el document.