Manresa ret homenatge a Neus Català el dia en memòria de les víctimes de l’Holocaust

La llibertat és fràgil, i per això cal vetllar-la, mimar-la i lluitar per ella. Sobretot ara que emergeixen els moviments d’extrema dreta arreu del món. Com va fer l’activista Neus Català, deportada i supervivent del camp nazi de Ravensbrück. Manresa ha commemorat aquest divendres al migdia el Dia Internacional en memòria de les Víctimes de l’Holocaust. I una de les protagonistes ha sigut Neus Català.

Morta fa cinc anys, estudiants de secundària dels instituts impulsors del projecte Manresa-Mauthausen, han pogut conèixer la seva figura i la seva lluita al llarg de tota la seva vida contra el feixisme, per la pau, la justícia social i la igualtat.

Han participat en un itinerari per les stolpersteine de la ciutat que hi ha davant les cases on van néixer manresans deportats a camps nazis. Han apadrinat i netejat llambordes. Posteriorment, han pogut veure la pel·lícula Un cel de plom sobre la vida de Neus Català. Finalment, ja al migdia han participat en l'acte central de la jornada davant la placa commemorativa que recorda els manresans represaliats als camps nazis, a la plaça Sant Domènec. Han penjat fotos de les stolpersteine en un dels contraforts del Conservatori acompanyades de figures de paper per simbolitzar la llibertat. També hi han dipositat flors blanques.

També hi ha hagut parlaments. La regidora de Cultura i Llengua, Tània Infante, ha afirmat que el memorial pretén restablir la dignitat de totes aquelles persones que van patir la persecució nazi, i va destacar que els joves s’han de comprometre a crear una societat més justa, solidària, i igualitària i justa.

A l’acte hi ha participat el president de la Fundació Neus Català, el manresà Ricard Ribera. Ha assegurat que Català és un «símbol de país» i de la resistència davant la barbàrie i el nazisme. Ha recordat, com deia la mateixa Neus català, que el fet de ser dona van ser «les oblidades dels oblidats», i que forma part d’una generació de «lluitadores i lluitadors amb qui estem en deute».

A continuació, estudiants dels instituts Lacetània, Lluís de Peguera, Pius Font i Quer, Cal Gravat i Manresa Sis, han llegit textos del llibre Un cel de plom sobre la vida de Neus Català. També un text de l’Amical de Mauthausen sobre l’esmentada fragilitat de la llibertat.

L’alcalde de Manresa, Marc Aloy, ha assegurat que el 1945, quan va acabar la Segona Guerra Mundial, pot semblar «molt lluny, però estem parlant de poques dècades». Així mateix, ha recordat que veïns de Manresa van patir el nazisme, i que és bàsic que els joves siguin conscients «d’aquesta tragèdia i evitin que es torni a repetir aquell infern». Ha recordat que Manresa ha homenatjat Neus Català posant el seu nom a la plaça de Crist Rei.

Han acompanyat l’alcalde el regidor d’Educació, Pol Huguet; i Quim Aloy, de l’Associació Memòria i Història de Manresa. També regidors de tots els grups municipals tret de Vox.

Alumnes de l’institut Manresa Sis han clos l’acte amb la interpretació de La vida es bella i Bella Ciao.